Terenci

De Viquipèdia

Terenci (en llatí Publius Terentius Afer), (Cartago c. 184 aC - ? 159 aC), fou un comediògraf llatí d'origen berber^[1].

Taula de continguts 1 Biografia 2 Obres 3 Cites 4 Notes

[edita] Biografia

Suetoni, en la Vida de Terenci, obra perduda però recollida pel gramàtic Donat, parla de la vida del poeta llatí.

Nascut a Cartago el -184 (o -194), Terenci fou fet esclau quan encara era un infant. També el seu sobrenom Afer era el que es donava als africans. Aviat fou venut (o donat) al senador romà Terentius Lucanus. Gràcies al seu talent i a la seva bellesa, que impressionaren fortament el seu mestre, va rebre una educació d'home lliure i fou ràpidament manumès. Va tenir una filla que va casar-se amb un cavaller romà.

Havent estat acollit dins l'alta societat aristocràtica, Terenci fou protegit pels Escipions, el cercle dels quals comprenia Publi Corneli Escipió Emilià, C. Laelius, Luci Furi Filus... De bell antuvi començaren a circular insídies sobre la identitat del veritable autor de les comèdies de Terenci.

Escrigué obres més literàries que centrades en la representació, dirigides a un públic frisós d’hel·lenisme. Aquest caràcter de les seves obres feia possible que algunes d'elles fossin representades vàries vegades, en contra del que era habitual en el teatre romà. Això li valgué tota mena de dificultats, no només amb el públic, en ocasió de les representacions, sinó també amb la crítica oficial i, en particular, amb Luscius de Lanuvium, president del collegium poetarum, que omplí Terenci de recriminacions.

La seva carrera és molt breu. Després d’haver presentat les seves comèdies a Roma, el 160 aC va partir cap a Grècia per a cercar-hi motius d’obres inèdites. Allí traduí, sembla, 108 comèdies de Menandre d'Atenes. Però a partir de l’ant 159 aC, quan decidí tornar de Grècia, no en sabem res més, d’ell. La seva vida sembla interrompre’s en aquell moment, quan tenia 25 (o 35) anys. S’han formulat dues tesis:

• Terenci hauria naufragat a la mar, a la badia de Leucata.
• Terenci, desesperat per la desaparició dels seus manuscrits, hauria mort d’aflicció a Stymphale, a Arcàdia.

[edita] Obres

• Andria
• L'Eunuc
• La sogra (Hecyra)
• El botxí de sí mateix (Heautontimoroumenos)
• Formió
• Els germans (Els Adelphi)

[edita] Cites

• « Homo sum ; humani nil a me alienum puto » : « Sóc un home i res del que és humà m’és aliè » (L'Heautontimoroumenos, v. 77).
• « Quot homines, tot sententiae » : « Tants homes, tantes opinions ». (Formió, v. 454)
• « Obsequium amicos, veritas odium parit » : « La complaença fa els amics, la franquesa engendra l’odi ». (L'Andria, v. 68).
• « Sine Cerere et Libero, friget Venus » : « Sense Ceres i Bacus, Venus agafa fred ». (L' Eunuc)
• « Ovem lupo commisit » : « Has confiat l’ovella al llop ». (L' Eunuc)

[edita] Notes

1. ↑ Susan Raven, Rome in Africa p122, Routledge, 1998