Menandre d'Atenes
De Viquipèdia
Menandre d'Atenes (Menander, Μένανδρος) fou un poeta grec, el més distingit dels poetes de la nova comèdia.
Fill de Diòpites i Hegistrata, va viure al final del segle IV aC i començaments del segle III aC. Va néixer vers el 342 aC o 341 aC. El seu pare era comandant de les forces atenenques a l'Hel·lespont en el moment en que va néixer.
El pare era amic de Demòstenes que el va defensar d'alguna acusació vers el 341 aC i altre cop el 330 aC a Ctesifont. Aleixs o Aleix, el poeta còmic, era el seu oncle per part de pare i segurament fou qui el va introduir a la comèdia.
Fou amic de Teofrast i Epicur (aquest darrer fou el seu amic íntim i el primer el seu mestre). Menandre va escriure un epigrama anomenat "Epicur i Temístocles". Durant la seva vida fou amic de Demetri de Falèron que l'admirava per les seves obres. Quant Demetri fou expulsat d'Atenes va estar a punt de ser condemnat a mort però es va salvar per la intercessió de Telesfor, gendre de Demetri.
Després fou admirat també per Ptolemeu I Sòter que el va convidar a Alexandria, invitació que Menandre va declinar.
Segons una inscripció va morir als 52 anys (vers 291 aC) als 32è any de regnat de Ptolemeu i durant l'arcontat de Filip. Eusebi Escolàstic diu que va morir a Atenes, i Ovidi diu que va morir ofegat mentre es banyava al port del Pireu, i fou enterrat a la via entre el Pireu i Atenes. Es conserven dos epigrames seus a l'antologia grega. Va composar un centenar de comèdies però moltes no foren gaire populars (degut al seu gust per les exhibicions elegants) i només vuit van obtenir premis, mentre el seu rival Filemó el Vell, considerat inferior en talent, fou més apreciat. Se li va erigir una estàtua al teatre d'Atenes, cosa que es feia amb molts poetes, però segons Pausànias era el més destacat dels poetes còmics que tenia una estàtua al lloc. Pòstumament fou molt reconegut i Aristòfanes el situa en el segon lloc només darrera Homer. Fou també apreciat e imitat pels romans (especialment per Terenci).
Resten fragments o referències de les següents obres:
- Ἀδελφοί
- Ἀλαεῖς
- Ἀνατιθεμένη ἢ Μεσσηνία,
- Ἀνδρία
- Ἀνδρόγυνος ἢ Κρής
- Ἀνεψιοί
- Ἄπιστος
- Ἀρρηφόρος ἢ Αὐλητρίς
- Ἀσπίς
- Αὑτὸν πενθὼν
- Ἀφροδίσια
- βοιωτία
- Γεωργός
- Δακτύλιος
- Δάρδανος
- Δεισιδαίμων
- Δημιουργός
- Δίδυμαι
- Δὶς ἐξαπατῶν
- Δύσκολος
- Ἑαυτὸν τιμωρούμενος
- Ἐγχειρίδιον
- Ἐμπιπραμένη
- Ἐπαγγελλόμενος
- Ἐπίκληρος
- Ἐπιτρέποντες
- Εὐνοῦχος
- Ἐφέσιος
- Ἡνίοχος
- Ἥρως
- Θαΐς
- Θετταλή
- Θεοφρουμένη
- Θησαυρός
- Θρασυλέων Ἱέρεια
- Ἰμξρίοι
- Ἱπποκόμος
- Κανηφόρος
- Καρινη
- Καρχηδόνιος
- Καταψευδόμενος
- Κερκύφαλος
- Κιθαριστής
- Κνιδία
- Κόλαζ
- Κονειαζόμεναι (o Κωνιαζόμεναι)
- Κνξερνῆται Αευκαδία
- Αοκροί
- Μέθη
- Μηναγύρτης
- Μισογύνης
- Μισούμενος
- Ναύκληρος
- Νομοθέτης
- Εενολόγος
- Ὀλυνθία
- Ὁμοπάτριοι
- Ὀργή
- Παιδίον
- Παλλακή
- Παρακαταθήκη
- Περικειρομένη
- Περινθία
- Πλόκιον
- Πρόγαμοτ
- Προεγκαλῶν
- Πωλούμενοτ
- ?απιζομένη
- Σαμία
- Σικυώνιος
- Στρατιῶται
- Συναριστῶσαι
- Συνερῶσα
- Ευνέφηξοι
- Τίτθη
- Τροφώνιος
- Ὑδρία
- Ὑμνίς
- Ὑποξολιμαῖος ῍η Ἄγροικος
- Φάνιον
- Φάσμα
- Φιλάδελφοι
- Χαλκεῖα
- Χαλκίς
- Χήρα
- Ψευδηρακλῆς
- Ψοφοδεής.
Altres fragments (uns 500) no poden ser atribuïts a cap obra concreta.
