Ctesifont
De Viquip??dia
Ctesifont fou la capital de l'imperi Part i despr??s de l'imperi dels perses sass??nides, a la riba del Tigris a uns 30 km al sud de Bagdad.
Fou constru??da al lloc d'una vella ciutat de nom Opis, propera a la conflu??ncia del Tigris i el Diyala i a la carretera reial que connectava Susa amb Ass??ria i m??s tard amb la capital de L??dia, Sardes.
Vers el 301 Seleuc I Nic??tor va construir la ciutat de Sel??ucia del Tigris a l'altre costat del riu i fou poblada per grecs. A la segona meitat del segle II aC va passar als parts que hi establiren la capital occidental a Sel??ucia, per?? van bastir els edificis administratius a l'altra banda de riu, al lloc de l'antiga Opis (que subsistia com a barri de Sel??ucia), a la que van donar el nom de Tyspwn (Ctesifont). Des de 129 aC fou resid??ncia d'hivern dels reis que abans residien a Hecatompylos. Durant la campanya contra Roma de l'any 41 ja era considerada la principal ciutat de l'imperi i encara fou millorada.
Despr??s de la rebel??li?? de Sel??ucia contra el rei Bardanes (acabada l'any 43) el rei hi va fer construir alguns edificis i potser li va donar el rang de capital principal. Uns anys despr??s Pacoros va construir unes muralles i hi va portar m??s poblaci??. La ciutat era al doble de gran que Roma. Vers l'any 60 es va fundar una tercera ciutat (no localitzada) anomenada Vologesocerta, de caire comercial.
El estiu del 116 fou ocupada per Traj?? (que va capturar una filla del rei part Osroes i el tron d'or dels reis), el desembre del 165 per Lucius Verus (el seu general Avidius Cassius, que va demolir el palau reial), i el 197 per Septimi Sever, sempre junt amb Sel??ucia a l'altra banda del riu. El 117 Traj?? hi va coronar al nou rei part Fartamaspates. En la darrera conquesta els romans van prendre tones d'or, plata i altres objectes de valor, i va solucionar els problemes econ??mics de l'imperi rom?? per?? va enfonsar l'economia de l'imperi part.
Uns anys despr??s l'imperi part fou enderrocat per la rebel??li?? d'un vassall del Fars, els pr??nceps Sass??nides el 224. El 226 el primer rei sass??nida Ardashir hi va ser coronat. Ctesifont fou mantinguda com a capital d'estiu (la capital d'hivern fou Hamadan). Sel??ucia fou rebatejada Veh-Ardashir (La bona ciutat d'Ardashir) i va conservar tamb?? el seu rang. El 238 l'emperador Gordi?? III va amena??ar la ciutat per?? va morir abans de poder ocupar-la. El 262 la va ocupar Odenat de Palmira, i el 283 la va ocupar l'emperador Car. El 363 Juli?? l'Ap??stata va morir en el seu intent d'ocupar la capital persa. La poblaci?? era majorit??riament aramea, siriana i ??rab i de religi?? cristiana i jueva; la ciutat fou seu de l'exiliarca jueu i del patriarca nestori??, i el 410 s'hi va celebrar un s??node dels nestorians.
El segle V fou un centre de la dissid??ncia nestoriana. Els clergues nestorians de Ctesifont van evangelitzar regions orientals com Margiana i ??ria i fins i tot al segle seg??ent (vers 635) van arribar a Xina. Vers el 450 la ciutat de Veh-Ardeshir (Nova Sel??ucia) va quedar dividida en dues per un canvi del curs del Tigris.
El 540 el rei persa Cosroes I va conquerir Antioquia a S??ria i els seus habitants deportats a Ctesifont. Al costat de Veh Ardashir, l'antiga Sel??ucia, fou fundada Antioquia de Cosroes (Weh Antok Khosrow o tamb?? Rumagan). Habitants d'altres ciutats tamb?? foren portats en anys seg??ents a les rodalies de Ctesifont. El 627 l'emperador bizant?? Heracli va arribar davant la ciutat per imposar els termes de la pau per?? els perses van for??ar la seva retirada.
Els ??rabs l'anomenaven Al-Madain (les ciutats) perqu?? eren de fet varies ciutats diferents per?? casi juntes, si b?? la transcripci?? era Taysafun. Fou ocupada per les forces del califa sota comandament de Sad ben Abi Wakkas el mar?? del 637. El 762 el nou califa abb??ssida va decidir construir una nova capital a 30 km: Bagdad.
Queda una part important del palau reial sass??nida (l'altra part fou destru??da durant la primera guerra mundial) conegut com Avian-e-Kesra. Les ru??nes foren excavades el 1903.
