Artaban III de Pàrtia
De Viquipèdia
Artaban III fou rei de Pàrtia del 10 al 42.
Era fill d’una princesa arsàcida que vivia a la part oriental amb la tribu nomada dels Dahan (escites).
L’any 10 el romanitzat Vonones I de Pàrtia va perdre el suport de la noblesa que va proclamar a Artaban III que havia rebut el regne de Mèdia Atropatene. Tot i que el inici de la guerra civil fou favorable a Vonones aviat Artaban, que tenia mes suport, es va imposar i Vonones va fugir a Armènia.
El 18 aC Artaban va signar un tractat amb Germànic, nebot de Tiberi, per compte d'aquest, en el qual era reconegut amic i aliat de Roma, però renunciava a mantenir al seu fill Orodes com a rei d'Armènia. Els romans van designar rei a Zenó del Pont fill del rei Polemó I, que ja governava una part d'Armènia (la part de la Petita Armènia als límits del Pont).
El seu regnat degué ser turbulent però se’n tenen poques dades.
A la mort de Zenó o Artaxes III d'Armènia 34 va tornar la qüestió d'Armènia. El rei Artaban III va posar al tron al seu propi fill Arsaces (Arshak d'Armènia) però aquest va ser mort pel candidat romà el príncep d'Ibèria Mitridates l’any 35.
Llavors els romans van donar suport a un candidat al tron de Pàrtia, Fraates, fill de Fraates IV (probablement el ex rei Fraates V) però aquest va morir abans de poder actuar.
El 36 va tornar a provar de dominar Armènia enviant al seu fill Orodes (36) que ja n’havia estat rei, però Mitridates, amb ajut de mercenaris albans i sàrmates el va rebutjar i Orodes va morir a la lluita. Això havia de portar a la guerra amb Roma, i els nobles parts van decidir enderrocar al rei i Sinnances va demanar al emperador romà Tiberi el nomenament d’un nou rei de la nissaga dels arsàcides, i Tiberi va nomenar al net de Fraates IV, Tiridates III, i va enviar a Lucius Vitelius (el pare del futur emperador Viteli) a posar-lo al tron. Viteli va fer les operacions el mateix any 36 i ràpidament, amb el suport de la noblesa, i molt poca lluita, va col·locar al tron de Ctesifont a Tiridates III, però Artaban III va fugir a Hircània i, a la part oriental del imperi va aixecar als nòmades escites en favor seu i va retornar al cap de pocs mesos.
Tiridates III (que havia elegit malament als seus consellers i ministres i practicava costums romanes) va perdre el suport de la noblesa i dle poble i Artaban va recuperar el poder. Va intervenir a la ciutat autònoma grega de Selèucia del Tigris, favorable a Tiridates, en favor del partit oligàrquic, que debia ser partidari seu, i va reconèixer un estat format per bandits jueus a Neerda, als pantans de Babel probablement com a forma de debilitar al seu rival.
L’any 37 Cal·lígula, en una de les seves bogeries, va cridar al rei d'Armènia Mitridates a Roma, i el va declarar desposseït, i l’Armènia va caure altre cop en mans dels parts que van ocupar el país i el van annexionar. Els romans van reiniciar les operacions a la zona de Mesopotàmia però una vegada mes va perdre el suport dels nobles, que no volien la guerra amb Roma, i fou enderrocat en un cop d’estat (39) i proclamat rei el noble Cinmamos. Artaban va fugir a la cort del rei Izates II d'Adiabene, el qual, gracies a la seva habilitat negociadora (amb promeses al nobles de favors i perdó) va aconseguir l’abdicació de Cinmamos, i la restauració d'Artaban (40). Nisibe, que era domini reial part, fou cedit a Adiabene en agraïment.
Molt poc després Artaban va adoptar coma filla Gotarces, fill de Gev (germà de Vonones I de Pàrtia) però aquest, que era ambiciós, va fer matar a Artaban, el fill del rei, i això va aixecar a tothom contra ell, i el rei el va desheretar (41).
Artaban III va morir el 42 i el va succeir el seu fill Vardanes I
| Precedit per: Vonones I |
Imperi Part | Succeït per: Vardanes I |
