[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Adiabene - Viquipèdia

Adiabene

De Viquipèdia

Adiabene fou el nom clàssic de l'antiga regió anomenada també Assíria, entre Armènia (al nord), el Tigris (al sud i sud-oest), Susiana (al sud-est), i Atropatene (a l'est). Estrictament l'Adiabene era la regió entre el Tigris i la Gordiene a la zona del rius Gran Zab i Petit Zab.

La gran regió d'Assíria es dividia en els següents districtes:

Ciutats principals de la gran regió foren Ninus, Niniveh, Ctesifont, Arbela, Gaugamela, Apollonia, Artemita, Opis, Cala o Celonae i Sittace o Sitta.

La ciutat principal i capital del regne fou Arbela.

EL poble que segons Estrabó vivia a l'Adiabene, eren els Saccopodes

Durant l’època selèucida fou una satrapia.

Els sàtrapes foren mantinguts pels parts que van ocupar el país a finals del segle II aC. En algunes satrapies com a Caracene (governada per Hyspaosines que va emetre moneda el 125 aC) els governadors selèucides hi van restar algun temps però després foren enderrocats pels parts. Adiabene fou conquerida pels parts a una data entre el 121 aC i el 113 aC, any en que ja dominaven Dura-Europos. Vers el 95 aC el rei d'Adiabene (junt amb els de Gordiene i Osroene), era vassall del rei part Mitridates, però a la seva mort (el 87 aC com a molt tard) van fer submissió a Tigranes II d'Armènia (vers 85 aC). Després de la derrota armènia el 69 aC en front dels romans, els regnes de Mesopotàmia van retornar a l’obediència del rei dels parts. Al nord d'Adiabene la província de Beth Nuhadra (nom en arameu) fou governada per un general directament responsable davant el rei part.

A finals del segle I aC es suposa que era rei Izates I al que va succeir el seu fill Monobaz I. El fill d'aquest, el rei Izates II, es va convertir al judaisme potser ja abans de pujar al tron, junt amb la seva mare Helena, però va amagar el fet al pujar al tron a la mort del seu pare vers l'any 30. Descoberta la seva conversió, la noblesa va començar a conspirar i va cridar al rei Abia d'Aràbia, però Abia fou derrotat (i es va suïcidar). La noblesa va conspirar llavors amb el rei de Pàrtia. Artaban príncep rival de Tiridates III de Pàrtia es va refugiar l'any 36 a Adiabene, i Izates va aconseguir restaurar a Artaban com a rei. En compensació li fou cedida la ciutat de Nisibis. Quant va arribar al tron part Gotarces, fill adoptiu d'Artaban fou aviat enderrocat i Izates li va donar suport però no va gosar enfrontar-se als romans que volien com a rei a Mitridates V (any 49). Vologeses I va estar a punt d’envair el país però ho va evitar una incursió dels escites. El va succeir el seu fill Monobaz II l'any 55, que el 61 va enviar un contingent a Armènia en defensa de Tiridates I d'Armènia i contra Tigranes VI d'Armènia que havia intentar conquerir Adiabene (amb aprovació de Roma), però fou derrotat a Tigranocerta. El 63 Monobaz va signar la pau de Rhandeia (entre Roma i l'Imperi Part).

Gairebé no hi ha notícies immediatament posteriors. No obstant, l'escriptor Teodoret esmenta que Adiabene formava part d'Osroene, la qual cosa indicaria que els dos països es van unir (de fet en els anys següents troben a una filla de Monobaz II casada amb rei de Caracene Symmaco i la filla d'ambdós, que es deia Awde, es va casar amb Mannus VI rei d'Osroene del 57 al 71).

El 114 Trajà va ocupar Nisibe, que pertanyia al rei o sàtrapa d'Adiabene i va enviar ambaixadors al governant adiabè Mebarzapes (Meharaspes), que els va detenir. El 115 Trajà va enderrocar a aquest governant, que estava aliat amb Mannus de Singara. Adiabene fou convertida en la província romana d'Assíria. Un contraatac part va recuperar la regió mentre Trajà era a la costa del Golf Pèrsic, però l'emperador va retornar cap al nord i va expulsar als parts i va crear un regne client amb Mesopotàmia i Assíria al front del qual va posar a Phartamaspates.

Adrià va abandonar la regió el 117. El regne d'Adiabene va ser conservat pels parts i suposadament establerta una dinastia arsàcida. Durant les lluites entre Pesceni Níger i Sèptim Sever (193-194) el rei d'Adiabene aliat amb el d'Osroene van atacar Nisibis. Després de la victòria de Sèptim els dos reis van justificar la seva acció dient que Nisibis era partidària de Níger però en realitat se suposa que el rei d'Adiabene es volia expandir cap allí. El 195, amb l’aprovació del Senat, Sèptim Sever va envair Adiabene, va imposar l’hegemonia de Roma i va rebre el títol de Adiabenicus. El rei d'Adiabene, Nersès, es va fer client de Roma, i el 196, quant els parts van contraatacar, va romandre lleial als romans i per això fou enderrocat i executat. Caracal·la va ocupar Arbela el 216.

Per aquest temps Adiabene era la seu d'un bisbat nestorià que vers el 600 va establir la seva seu primada o patriarcat a Arbela.

Després el 224 l'Imperi part va passar als sassànides però la dinastia local va romandre fidel als reis parts i es va aliar amb Armènia. El 331 els romans van atacar als perses per la Mèdia Atropatene però finalment vers el 238 Adiabene va ser conquerida pels perses i foren senyors locals armenis el que poc a poc van anar ocupant els llocs principals i les terres.

El 354 l'emperador Constantí II hi va fer una expedició que li va valdre el títol de Adiabenicus Maximus.

Vers el 378 la regió va passar als Ardzruni segurament per concessió del rei de Pèrsia. Encara eren uns fidels vassalls perses quant va esdevenir la invasió àrab que va posar fi al seu domini. Des llavors es va dir Haydab i no va tornar a tenir entitat administrativa diferenciada.

[edita] Llista de Bisbes Nestorians d'Adiabene

  • Pkidha 104-114
  • Semsun 120-123
  • Isaac 135-148
  • Abraham 148-163
  • Noh 163-179
  • Habel 183-190
  • Abedhmiha 190-225
  • Hiran 225-258
  • Salupha 258-273
  • Ahadabuhi 273-291
  • Sria 291-317
  • Iohannon 317-346
  • Abraham 346-347
  • Maranzkha 347-376
  • Subhaliso 376-407
  • Daniel 407-431
  • Rhima 431-450
  • Abbusta 450-499
  • Josep 499-511
  • Huana 511-???