Mitridates d'Armènia

De Viquipèdia

Mitridates fou un príncep iber, fill del rei Mitridates d'Ibèria (v. 30-50)i germà del rei Pharsman I d'Ibèria, que va regnar a Armènia del 35 al 37 i del 42 al 51.

Roma va donar suport al rei Mitridates d'Ibèria per col·locar al seu fill al tron d'Armènia del que s'havia apoderat Arshak, col·locat pel seu pare el rei Artaban III de Partia. El rei Mitridates va enviar al seu fill gran el princep Farasmanes (Pharsman) amb un exèrcit. Quant l'exèrcit s'acostava a Artaxata el rei Arshak fou enderrocat pel partit proromà i els ibers van entrar a la capital i Pharsman va proclamar al seu germà petit Mitridates com a rei (35)

Artaban III va enviar un altra fill seu, Orodes (36) però Mitridates, amb ajut de mercenaris albans i sàrmates el va rebutjar i Orodes va morir a la lluita.

L'any 37 Cal·lígula, en una de les seves bogeries, va cridar al rei a Roma, i el va declarar desposseït i l'Armènia va caure altre cop en mans dels parts que van ocupar el país.

Claudi va retornar a Mitridates cap Armènia amb suport imperial, i amb l'ajut de son pare Mitridates i son germà Pharsman, i de forces romanes, va reconquerir el poder (42). Una guarnició romana es va instal·lar a Garni, prop d'Erevan.

L'any 51 el seu germà Pharsman, que no feia molt havia pujat al tron d'Ibèria i aspirava a dominar el regne d'Armènia per a la seva nisaga, va anar a Artaxata, i va trair a sa germà, dominant la ciutat i proclamant rei al seu propi fill Radamist. Mitridates es va refugiar a Garni, amb la guarnició romana però el cap de la guarnició, Celius Poli, subornat per Pharsman i Radamist, no el va protegir i va permetre que sortís per una suposada entrevista amb el seu nebot per negociar. Aprofitant aquesta entrevista, Mitridates fou traïdorament capturat, i Radamist coronat formalment rei. El governador de Capadòcia, Julius Polignus, subornat també, va acceptar els fets.