Pharsman I d'Ibèria

De Viquipèdia

Pharsman I o Farasmanes I (Pharasmanes, Φαραδμάνης) va ser rei d'Ibèria. Governava abans del 50 i fins després del 52

L'any 34 els romans van demanar ajuda al rei d'Ibèria Mitridates, contra el rei Arshak I d'Armènia, fill del rei dels parts, Artaban III. El rei va enviar un exèrcit sota el comandament del seu fill i hereu Pharsman que va ocupar Artaxata, la capital d'Armènia i va matar a Arshak, posant al tron el seu germà Mitridates. El rei part envià el seu fill Orodes amb un exèrcit. Els georgians van demanar ajuda als albanesos i als sàrmates. A la batalla Pharsman va ferir mortalment a Orodes, i els parts es van desbandar, retirant-se del país. Mitridates tot i això va ser cridat a Roma per Cal·lígula i deposat pocs anys després (37), però desprès va ser restaurat per Claudi (41).

Quan Pharsman va arribar al tron va voler dominar Armènia i el seu germà era un obstacle, doncs hi volia posar com a rei al seu fill i hereu Radamist (al que també volia allunyar perquè temia que li prengués el tron) al qual va enviar a Armènia per conspirar amb l'aristocràcia local per deposar el seu oncle. Quan l'aristocràcia va estar del seu costat va tornar a Ibèria, i amb un exèrcit va marxar contra el seu oncle Mitridates, que es va refugiar a la fortalesa de Garnis on hi havia una guarnició romana. Però el cap de la guarnició fou subornat i va obligar a Mitridates a parlamentar i en les converses va ser traïdorament capturat i després assassinat (51) i Radamist proclamat rei. Al 52 va ser coronat i el procurador de Capadòcia Juli Peligne va assistir a l'acte. Però poc després les mesures del nou rei molestaren a l'aristocràcia que es va revoltar i el va assetjar al palau reial al mateix temps que l'exèrcit part del rei Vologès envaí Armènia i Radamist va ser expulsat i tornà amb el seu pare que després el va fer matar per acontentar als romans i perquè en desconfiava. L'Albània, que era aliada de Ibèria, va quedar sota la influència dels parts.