Colofó
De Viquipèdia
Colofó fou una antiga ciutat grega de Jònia a l'Àsia Menor, a la vora del riu Hales, fundada segons la llegenda per Andremó, la tomba del qual era al entrar a la ciutat per la banda del riu Calaon. Tenia al nord Lebedos i al sud Efes. La ciutat era prop de la costa i a aquesta tenia el seu port anomenat Nòtion (llatí Notium). Era important a la ciutat el festival d'Apatúria.
A un temps molt antic alguns ciutadans es van retirar de la ciutat per motius politics i van anar a Esmirna. En un moment van tenir l'ocasió de fer-se amb el poder a aquesta ciutat i ho van fer i finalment es va arribar a un acord per el qual els habitants originals van poder sortir amb totes les seves pertinences i van deixar la ciutat en possessió dels exiliats de Colofó. Aquesta historia els crítics suposen que es refereix al port de Nòtion i no a la ciutat alta.
Colofó fou ocupada per Giges de Lídia vers el 665 aC (altres cronologies ho adelanten 20 anys). Aliates II, un dels seus successors, va ocupar Esmirna. Després fou possessió de Pèrsia i va participar a la revolta dels jònics; finalment va restar en mans de Pèrsia i a la guerra del Peloponès els perses dominaven la ciutat alta i la discòrdia va esclatar entre els ciutadans; un partit antipersa dominava Nòtion però inclòs allí és va formar una facció favorable als perses. El partit oposat als perses va cridar al atenencs i el comandant Pakes va expulsar als perses i Colofó i Nòtion van quedar controlats pel partit proatenenc i els refugiats a Nòtion van poder tornar a la ciutat alta menys els que havien estat a favor dels perses; els atenencs van enviar colons a Nòtion on es van reunir a mes altres refugiats de ciutat gregues.
En general va seguir l'aliança atenenca fins que es va establir la independència de les ciutats al final de la guerra del Peloponès.
Va seguir després a Alexandre el gran, i un temps després de la seva mort la ciutat fou destruïda per Lisímac de Tràcia, juntament amb Lebedos, i els habitants d'aquestes ciutats foren traslladats a Efes. Els habitants de Colofó no es van resignar, i a Efes es van continuar oposant a Lisímac fins a la seva mort en lluita contra Seleuc I Nicàtor. Antíoc III el gran en la seva guerra contra Roma, va assetjar Nòtion (sense èxit, 190 aC), ciutat a la que Tit Livi esmenta com Oppidum Colophonium i diu que era a 3 km de la Vella Colofó. Els Colofonis que havien romàs a Nòtion, per la seva aliança amb Roma, van rebre exempció de taxes (inmunitas). Colofó no es va reconstruir i quant al segle següent Ciceró diu que fou saquejada pels pirates es refereix sens dubte a Nòtion, poblada per la gent de Colofó i dins el seu territori, i antiga dependència esdevinguda ciutat principal.
No es conserven casi be restes de Colofó i cap de Nòtion.
Colofó va donar nom als finals predeterminats degut a la seva bona marina i sobretot a l'excel·lent cavalleria; aquesta darrera assegurava la victòria al bàndol per el que combatia, es a dir quant intervenia la cavalleria de Colofó el combat s'acabava amb la victòria. No obstant Plató diu que era perquè a les assemblees de les 12 ciutats jòniques que es feien a Paniònion, quan hi havia empat el vot de Colofó era decisori perquè el seu vot valia doble perquè Colofó poblava la seva ciutat i la d'Esmirna.
Colofó fou una de les ciutats que es va atribuir ser el lloc de naixement d'Homer, i hi van néixer Mimmermos, un poeta elegíac; Polimnestos, un music; Fènix, un escriptor; Hermesianax un altra escriptor; Antímac, poeta èpic; Xenòfanes, escriptor; i Nicander.
Característic de Colofó fou la resina esmentada per Plini i Dioscòrides com resina colofònica d'eon va passar al francès com Colophana, i que s'obtenia de les muntanyes Gallesos, properes a la ciutat, on hi havia grans extensions de boscos de pins.
