Esmirna
De Viquipèdia
Esmirna (Smyrna, Σμύρνα, turc Izmir) fou una ciutat d'Àsia Menor, a la Jònia, a la desembocadura del riu Hermos a la badia anomenada Smyrnaeus Sinus. La llegenda la fa fundada per una amazona de nom Esmirna que abans ja havia conquerit Efes. Per això es considerava a Esmirna una colònia d'Efes. Els colons efesis foren expulsats pels eolis que van ocupar la ciutat fins que els colons expulsats, amb ajut de Colofó, va recuperar el poder. Tots aquest fets pertanyen als relats llegendaris.
Heròdot diu que Esmirna fou una colònia dels eolis que van rebre a la ciutat a exiliats de Colofó i aquestos durant un festival es van apoderar de la ciutat vers el 688 aC. Després d'això fou admesa a la confederació jònica de la que fou la tretzena ciutat. Fou atacada pel rei de Lídia Giges, però va rebutjar l'atac però Aliates II la va conquerir i destruir el 627 aC. Va quedar deserta durant 400 anys.
Alexandre el Gran hauria forjat el projecte de la seva reconstrucció però no ho va arribar a fer; el que si que ho va fer fou Antígon el borni, i la va acabar Lisímac de Tràcia; la nova ciutat fou construïda no gaire lluny de l'antiga (es va construir a la part sud de la badia), però no al mateix lloc. La nova ciutat era una de les més maques d'Àsia i de les mes ben construïdes i tenia barris, pòrtics, biblioteca, temples, edificis públics i un bon port.
El 281 aC va fer aliança amb al selèucides. El 197 aC les possessions que Egipte encara conservava a l'Àsia Menor (la costa de Lícia i de Pamfília, Samos i algunes illes) van passar a mans dels selèucides i algunes ciutats gregues (Esmirna i Lampsacos), es van declarar lliures acollint-se a la declaració romana que restaurava la independència i llibertat de totes les ciutats gregues després de la batalla de Cinoscèfals. Antíoc III el gran es va establir a Efes i va atacar a les dues ciutats gregues que foren ocupades. Esmirna va demanar ajut a Roma, i Lampsacos al Regne de Pèrgam (196 aC). Antíoc va ocupar també Sestos i va reconstruir Lisimàquia, i Roma el va convidar a evacuar Tràcia i retornar a l'Àsia Menor. Antíoc no va acceptar i va sotmetre la qüestió de Lampsacos i Esmirna al arbitratge de Rodes. Un acord amb Egipte va establir que Cleòpatra, filla d'Antíoc III es casaria amb Ptolemeu V d'Egipte, enllaç es va fer el 193 aC, i el dot aportat serien els territoris egipcis conquerits pels selèucides. Així Lícia i Pamfília van quedar en mas selèucides, després d’un acord d'Antíoc amb Roma ja que aquest va al·legar que no eren conquestes sinó una dot. El 188 aC el tractat d'Apamea va entregar Esmirna a Roma.
Sota domini romà fou ciutat lliure. Durant la guerra contra Mitridates VI Eupator va restar lleial a Roma i va rebre com a recompensa diversos privilegis. Fou seu d'un convent jurídic de la província d'Àsia. Trebonius, una dels assassins de Cèsar, fou assetjat a la ciutat per Dolabel·la, que finalment va ocupar Esmirna i va matar a Trebonius. Sota Tiberi va obtenir el privilegi de ser la primera ciutat grega d'Àsia a poder erigir un temple a l'emperador. El 178 i el 180 fou afectada per terratrèmols. Marc Aureli va ajudar a la reconstrucció. El seu primer bisbe fou Policarp que va ser executat suposadament a l'estadi de la ciutat el 166.
Va romandre en mans de romans i bizantins fins a finals del segle XI quan fou ocupada pel cap turcman Tzashas (1084) i va ser teatre de la lluita de l'emir amb els bizantins. El 1098 fou recuperada pels croats de Godofred de Bouillon i retornada a Bizanci.
El 26 de juny de 1315 Martí Zacaries va rebre de Felip de Tàrent, príncep d'Acaia i teòric emperador llatí, el títol de "Rei i dèspota de l'Àsia Menor" amb Quios, Œnusses, Imbros, Tenedos, Lesbos, Samos, Icària, Cos i els castells de Damala i Kalanutza, suposats feus llatins. El 1317 Martí Zacaries va conquerir Esmirna i el 1318 va aconseguir imposar un dret de passatge als vaixells comercials turcs, després d'una victòria militar.
L'emperador Andrònic III va declarar a Martí desposseït (1329) i va enviar una flota de 105 naus a Quios. Martí fou fet presoner i portat a Constantinoble i empresonat; els seus fills Bartolomeo i Centurió I Zacaries, van poder comprar la seva vida. La flota bizantina es va presentar a Focea on el governador Andreolo Cattaneo va haver de jurar fidelitat. Esmirna va passar llavors a l'emir d'Aidin.
Martí fou alliberat el 1341 i el 1343 va rebre el comandament de la croada contra Umar Pasha emir d'Aidin. El 1344 els croats van ocupar Esmirna. Martí volia aprofitar per reconquerir Quios però va morir el 15 de gener de 1345 a Esmirna. El va succeir com a comandant Simone Vignoso que el 1346 es va presentar a Quios i va prendre possessió de l'illa per a Gènova. Des el 1362, Pietro Recanelli Giustiniani, va succeir a Simone Vignoso à la regència de Quios. Es va distingir a Esmirna al servei del Papa (1361-1365) fou almirall de la república durant la revolta dels Doria (1365-1366) i va signar la pau de 1368 a Xipre amb els mamelucs. Va morir el 1380. Es genovesos de Quios van conservar Esmirna fins el 1402.
Al 1402 fou ocupada per Tamerlà (for previament evacuada pels genovesos i els cavallers de Rodes) però la va entregar als Aidinoghlu, concretament a un dels dos prínceps que reclamaven l'emirat, Djanid Aidinoghlu; els Gattiluso de Lesbos i els Giustiniani de Quios van participar el 1416 à una expedició victoriosa contra l'emir Mehmet d'Esmirna. La dinastia d'Aidinoghlu va posseir la ciutat fins que va passar als otomans el 1426.
Al final de la primera guerra mundial les forces militars gregues van ocupar Esmirna i regions veïnes (1919) i el sultà els va traspassar l'administració; els grecs volien estendre el seu domini mes al est però el 1922 van ser aturats pels kemalistes: el 14 d'agost (27 d'agost segons el calendari gregorià) els turcs kemalistes van iniciar la seva ofensiva i en poc temps (setembre) van derrotar els grecs. Finalment els turcs van entrar a Esmirna (9 de setembre). L'armistici es va signar a Mudanya (Territori dels Estrets) el 11 d'octubre de 1922.
La ciutat reclama ser el lloc de naixement d'Homer, honor que reclamen també altres ciutats.
