Lampsacos

De Viquipèdia

Lampsacos (Λάμψακηνός), llatí Lampsacus o Lampsacum fou una de les principals ciutats gregues de Mísia a la vora de l' Hel·lespont. Fou fundada sota el nom de Pityusa o Pityussa i després va rebre colon jonis de Milet i Focea. Era a l'altre costat de Cal·lípolis al Quersonès tràcic i tenia un port excel·lent. El seu territori produïa un bon vi. Lampsacus tenia una estàtua d'un lleó postrat molt ben feta, obra de Lysippos, però fou traslladada per Agripa a Roma al camp de Mart.

Lampsacos fou el suposat lloc de naixement de Priapos, un deu de la fertilitat a la mitologia grega, representat amb uns grans genitals, que hauria nascut allí d'Artemisa.

Va combatre contra el vell Milcíades que s'havia establert al Quersonès tràcic i que va atacar la ciutat, però Milcíades fou fet presoner i només alliberat per la mediació del rei de Lídia Cresos.

Va participar a la rebel·lió de Jònia però aviat fou recuperada pels perses. Fou governada per un tirà local amb suport dels perses, anomenat Hippocles. El seu fill Eàntides es va casar amb Arquedice filla de Psístrat. Un intent de cop d'estat d'Euagon, que va voler ocupar l'acròpoli i proclamar-se tirà es va produir per aquesta època. Després de la batalla de Micale el 479 aC la ciutat va esdevenir aliada d'Atenes. ingressant a la Lliga Dèlica i va pagar un tribut de 12 talents (una gran quantitat a l'època). El 413 aC, després del fracàs de l'expedició a Sicília, es va revoltar però com que no tenia fortificacions fou recuperada fàcilment per una flota atenenca dirigida per Estrombíquides. Al segle següent, com les demes ciutats, va passar a sobirania persa conservant el seu govern.

Va rebre als macedonis i va pertànyer a l'imperi d'Alexandre i els seus diàdocs.

Fou atacada per Antíoc III el gran el 196 aC i la ciutat es va declarar per Roma, i va votar oferir una corona d'or a la República romana a canvi de la qual foren acceptats com aliats.

En temps d'Estrabó encara era una ciutat important.

Fou lloc de naixement de diverses poetes, escriptors i filòsofs com Caron, l'historiador, Anaxímenes l'orador, Metrodoros, deixeble d'Epicuri (que hi va residir per uns anys) i altres