Cneu Domici L. F. Cn. N. Aenobarb
De Viquipèdia
Gneu o Cneu Domici L. F. Cn. N. Aenobarb (Cnaeus Domitius L. F. Cn. N. Ahenobarbus) fou fill del cònsol L. Domici F. Cn. N. Aenobarb, amb el que fou fet presoner a Corfinium (49 aC) i el va acompanyar a la batalla de Farsàlia (48 aC) on el pare va morir.
Després va deixar la guerra, i va tornar a Itàlia el 46 aC quant fou perdonat per Cèsar. No se sap segur que tingués part a l’assassinat de Cèsar el 44 aC si be alguns escriptors diuen que fou un dels conspiradors. Va seguir a Brut a Macedònia. El 43 aC fou condemnat conforme a la Llei Pèdia com un dels culpables de la mort de Juli Cèsar.
El 42 aC dirigia una flota de 50 vaixells a la mar Jònica i va derrotar a Domici Calví quant va sortir de Brundisium, just al mateix dia de la primera batalla de Filips. Després de la batalla de Filips, Aenobarb va dirigir la guerra separadament de Sext Pompeu i amb una flota de 70 vaixells i 2 legions va assolar les costes de la mar Jònica.
L’any 40 aC es va reconciliar amb Marc Antoni que li va concedir el govern de Bitínia. El 38 aC, en la pau firmada amb Sext Pompeu, Antoni va negociar la seguretat d'Aenobarb i va obtenir per a ell la promesa del consolat per l’any 32 aC. Aenobarb va restar a Àsia i va acompanyar a Antoni en la campanya de Pàrtia el 36 aC. El 32 aC va ser nomenat consul segons el que s'havia acordat, però aquell mateix any es va produir el trencament entre Octavi i Antoni, i Aenobarb va fugir de Roma i es va reunir amb Antoni a Efes, on el va trobar amb Cleòpatra. Va provar de separar a la reina de l'exèrcit, ja que la seva presència disgustava als legionaris i aquestos van arribar a oferir el comandament a Aenobarb, però aquest va preferir renunciar i es va sotmetre a August a Tàrent poc abans de la batalla d'Àccium. Als pocs dies va morir sense veure el resultat d'Accium.
Un altre Geneu o Cneu Domici L. F. Cn. N. Aenobarb (Cnaeus Domitius L. F. Cn. N. Ahenobarbus) fou fill de L. Domici F. L. N. Aenobarb, i pare de l'emperador Neró. Es va casar amb Agripina II, la filla de Germànic i d'Agripina I.
Fou cònsol l’any 32 i després procònsol a Sicília. Durant la seva vida fou acusat de molts crims, com esser còmplice d'Albucil·la en adulteri i assassinat, i incest amb sa germana Domícia Lèpida, i només es va salvar per la mort de Tiberi l’any 37. Quant se’l va felicitar pel naixement de l'infant Lluci Domici Aenobarb (el futur emperador Neró) va dir que un fill d'ell i d'Agripina només podia forjar la ruïna de l'estat.
Va morir a Pirgi a Etrúria en una data indeterminada.
