[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Corfinium - Viquipèdia

Corfinium

De Viquipèdia

Corfinium fou una antiga ciutat d'Itàlia al país dels pelignis, a la vall del riu Aternus.

Fou la primera capital dels pelignis però la ciutat no és esmentada a l'història fins a la Guerra Màrsica o guerra social, el 90 aC, quant fou seleccionada pels confederats com a capital comuna i seu del seu govern. Se li va canviar llavors el nom i se li va dir Itàlica i es va construir un senat i altres edificis en el estil corresponent a les gran capitals. Però abans de dos anys van haver d'evacuar la nova capital i traslladar-la a Esèrnia. No se sap que va passar amb la ciutat però es suposa que va caure en poder del govern de Roma sense resistència.

A la guerra civil entre Cèsar i Pompeu (49 aC) era encara una ciutat important i fortalesa de primer ordre, i fou ocupada per L. Domitius amb 30 cohorts, i fou l'única ciutat que va oferir una certa resistència a Cèsar en el seu avanç per Itàlia. Domitius va haver de rendir la plaça després de set dies de setge per les desafeccions que guanyaven terreny entre els seus homes.

Sota August va rebre un grup de colons però no fou colònia sinó municipi.

Va continuar com a municipi romà que va subsistir durant l'Imperi. Els magistrats locals van construir dos aqüeductes que van proveir d'aigua la ciutat, una part d'ells excavats a la roca i un d'ells amb un túnel de uns 5 km.

Al segle IV era capital de la província de Valèria i seu del praeses.

Va existir fins al menys al segle X i després va desaparèixer probablement abandonada pels seus habitants. A partir de que desapareix la ciutat en sorgeix una de nova de nom Valva, al mateix lloc o propera, que també va desaparèixer més tard.

Les ruïnes de la ciutat es poden veure prop de la actual vila de Pentima, a uns 5 km de Popoli i 10 de Sulmona. Les ruïnes consisteixen en fragments d'edificis i una església anomenada San Pelino que sembla que fou la catedral de Valva. A uns 4 km hi ha el pont romà sobre el riu Aternus, a tocar de Popoli.