Tractat de Verdun
De Viquip??dia
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Llu??s el Germ??nic, fills de Llu??s el Piet??s i n??ts de Carlemany per tal repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi a anys d'hostilitats.
El 840, a la mort de Llu??s el Piet??s, la guerra entre els seus fills va comen??ar immediatament. El fill gran, Lotari, va reclamar submissi?? als seus dos germans, Llu??s i Carles, i poder sobre els seus regnes. Un altre germ??, Pip?? I d'Aquit??nia, no va prendre part en la disputa ja que havia mort el 838, per?? el seu fill Pip?? II havia heretat el regne d'Aquit??nia en contra de la voluntat del seu avi, Llu??s I, que volia deixar el regne al seu fill Carles. Lotari va donar suport a les reclamacions de Pip?? II.
El 841, Llu??s el Germ??nic, fill del primer matrimoni de Llu??s I, es va aliar amb Carles, fill d'un segon matrimoni, i tots dos junts van derrotar l'ex??rcit de Lotari a la Batalla de Fontenay. El 842, els dos germans van segellar la seva alian??a en el Jurament d'Estrasburg. Despr??s d'aix??, Lotari es va mostrar disposat a negociar.
Finalment, segons va quedar estipulat en el tractat, Lotari va rebre la Fran??a mitja, del Mar del Nord a It??lia i el t??tol d'Emperador d'Occident; Llu??s el Germ??nic, la Fran??a oriental o Germania (el futur Imperi Alemany); i Carles, la Fran??a occidental (el futur Regne de Fran??a).
Sovint es presenta aquest tractat com l'inici de la dissoluci?? del gran imperi de Carlemany, per?? en realitat reflecteix l'adhesi?? a la idea franca de la divisi?? de l'her??ncia, enlloc de la primogenitura. Si Carlemany no va poder seguir aquest costum va ser degut a la mort prematura de tots els seus fills, excepte Llu??s I.
