Lotari I
De Viquipèdia
Lotari I (795 – 2 de març de 855), Rei d'Itàlia i emperador d'Occident de la dinastia Carolíngia va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós.
L'any 815 va obtenir el control de Baviera. Dos anys després el seu pare el va associar al títol imperial, convertint-se en successor. L'any 820 va ser proclamat Rei d'Itàlia. Va ser al capdavant dels seus germans en una conjura contra el seu pare que va tenir lloc en 833.
En morir el seu pare en 840 va tractar d'obtenir els seus dominis a més de succeir-li com a emperador, però va haver d'enfrontar-se amb els seus germans Carles el Calb i Lluís el Germànic que s'oposaven. Vençut per aquests va haver d'acceptar el Tractat de Verdun en virtut del qual només va poder obtenir la part central dels territoris que havia controlat el seu pare.
Va promulgar un text la Constitutio Lothari que reclama la superioritat del poder de l'emperador respecte del papat. Va abdicar l'any 855 i va repartir el regne entre els seus fills.
- Lluís II el Jove (? 875), va rebre el títol d’emperador d'Occident i Itàlia.
- Lotari II (? 869), va rebre la part Nord: de Frísia a Suïssa. Denominada després de la seva mort Lotaríngia.
- Carles de Provença (? 863), la Provença i Borgonya.
Es va retirar durant la resta de la seva vida a un monestir, va morir el 2 de març de 855.
| Precedit per: Lluís el Pietós |
Rei de Lotaríngia 840 – 855 |
Succeït per: Lluís el Jove, Lotari II de Lotaríngia, Carles de Provença |
| Emperador d'Occident 840 – 855 |
Succeït per: Lluís II el Jove |
