Dinastia Carolíngia

De Viquipèdia

La dinastia Carolíngia o Carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles VIII i X. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir la merovíngia el 751. El nom de carolingi prove de Carles Martell, pare de Pipí el Breu i, en certa forma de la Dinastia.

Taula de continguts 1 Antecedents 2 Inici de la Dinastia 3 Fi de la Dinastia 4 Governants 4.1 Majordoms de Palau carolingis 4.2 Reis carolingis

[edita] Antecedents

Arnulf de Metz de la família dels arnulfinos i Pipí el Vell de la dels pipínidos es van unir i van formar una veritable dinastia a través dels matrimonis dels seus fills. Els carolingis ja ostentaven el poder des de 639 encara que no com a reis (que durant més d'un segle continuarien sent els merovingis), sinó com a majordom de palau.

El fill de Pipí d'Heristal, Carles Martell heretà el càrrec de majordom del seu pare. Fou el gran vencedor a la batalla de Tours (732), que salvà el Regne Franc de la incursió sarraïna, la qual cosa consolida encara mes la merma de poder dels reis Merovingis en favor dels majordoms.

[edita] Inici de la Dinastia

Veure article de l'Imperi Carolingi

El fill de Carles Martell, Pipí el Breu (també majordom de palau) va destronar el rei merovingi Khilderic III i, amb suport del Papa, va fer oficial el seu poder de facto sobre els francs i el fi del Merovingis.

Pipí va ampliar molt els dominis de l'Imperi Carolingi, però va ser el seu fill Carles el Gran (Carlemany) qui incorporà als dominis el Regne Lombard i esdevingué Emperador d'Occident. Sota Carles el Gran i el seu fill Lluís el Pietós, té lloc la integració de la Septimània i de la Marca Hispànica o Gòtica al Regne Franc.

[edita] Fi de la Dinastia

Al llarg del segle IX i, especialment després de la mort de Lluís el Pietós, la dinastia carolíngia entra en declivi, quan els tres fills d'aquest (Carles el Calb, Lotari I i Lluís el Germànic) es van repartir l'imperi mitjançant el Tractat de Verdun (843). El poder de la dinastia llavors va anar disminuint. En la branca germànica (la de Lluís el Germànic i el Sacre Imperi Romanogermànic, els carolingis van mantenir el poder fins al segle X. En França, els hereus del fill de Lluís el Pietós, Carles el Calb, van governar fins el 987, quan van ser substituïts per la Dinastia Capet.

[edita] Governants

[edita] Majordoms de Palau carolingis

• Pipí el Vell (580-640), Majordom d'Austrasia 623-629, 639-640
• Ansegisel (602-685), Majordom d'Austrasia 629-639
• Grimoald (616-662), fill de Pipí, Majordom d'Austrasia 643-657
• Pipí de Herstal (640-714), fill d'Ansegisel, Majordom d'Austrasia 679-714, des de 688 com Duc i Príncep del Francs governant de facto del regne sencer
• Carles Martell (690-741), Majordom d'Austrasia 717-741, des de 718 del regne sencer
• Carloman (716-754), Majordom d'Austrasia 741-747
• Pipí el Breu (714-768), Majordom de Neustria 741-751, des de 747 també Majordom d'Austrasia

Quan Pipí el Breu esdevé rei, el Carolingis succeeixen la dinastia Merovíngia.

[edita] Reis carolingis

• Pipí el Breu (714-768), 751-768
• Carlemany (742-814), 768-814 (al principi només Neustria, Aquitania, Austrasia del nord)
• Carloman I 768-771 (Borgonya, Allemania, Austrasia del sud)
• Lluís el Pietós (778-840), 814-840
• Lotari I (795-855), 817-855 (fins a 840 amb el seu pare)

El Regne Franc va ser dividit amb el Tractat de Verdun en 843 entre els fills de Lluís el Pietós. La taula següent llista els governants en les tres subdivisions, que són els nuclis dels posteriors regnes de França i Alemanya, excloent Itàlia.

Regne Occidental (finalment França)	Regne Mitjà (Lotaríngia)	Regne Oriental (finalment Alemanya)
Els noms marcats * no eren Carolingis, encara que de manera distant es referien a la dinastia. Carles el Calb (823-877), 843-877, Emperador 875 Lluís el Quec (846-879), 877-879 Lluís III (863-882), 879-882, conjuntament amb Carloman II (mort 884), 879-884 Carles III el Gras 884-888, regne Oriental 876-887, Emperador 881 Odó I de França (mort 898), * 888-898 Carles el Simple (879-929), 898-922 Robert I de França (865-923), * 922-923 Rudolf, Duc de Borgonya * 923-936 Lluís IV (914-984), 936-954 Lotari I 954-986 Lluís V l'Indolent, 986-987 Després d'això, la dinastia Capet governa França. Per continuar, vegi el Llista de reis de França.	Lotari I (795-855), 817-855, Emperador 840 Després de la mort de Lotari en 855, el seu regne es dividia entre els seus fills: Lluís II el Jove 855-875, el fill més gran, succeïa el seu pare com Emperador d'Occident i rebia el regne d'Itàlia. Per continuar, vegi Rei d'Itàlia Lotari II de Lotaríngia 855-869, el segon fill, va rebre les part mes al nord del regne del seu pare, que després d'ell s’anomenaria Lotaríngia. Carles de Provença 855-863 va rebre la zona sud que inclouia la Provença, Lyon i Viena (actual departament francés). A Aquest conjunt se l'anomena regnum provinciae (Regne de Provença). Per continuar, vegi Rei de Borgonya. Reis de Lotaríngia Lotari II de Lotaríngia (835-869), 855-869 Carles el Calb (823-877), 869-877 Carles el Calb reclamava Lotaríngia a la mort del seu nebot, Lotari II, i es coronava rei en Metz, però el seu germà Lluís el Germànic s’oposà i també ho reclama. En 870 mitjançant el Tractat de Meerssen divideix Lotaríngia entre els dos germans. En 880 el Tractat de Ribemont donava la totalitat de Lotaríngia a Lluís el Jove, fill de Lluís el Germànic. Lluís el Jove 880-882 Carles III el Gras 882-887 Arnulf de Carintia 887-895 Zuentibold (870/1-900), fill il·legítim d'Arnulf de Carintia, 895-900 Lluís el Nen (893-911), 900-911 Després d'aixó Lotaríngia se n'incloïa permanentment a França oriental i al Sacre Imperi Romanogermànic. Per continuar, vegi llista de reis germànics.	Lluís el Germànic (804-876), 843-876 Lluís el Jove 876-882 (França oriental, Saxònia, Turingia, més tard també Baviera) Carloman de Baviera (830-880), 876-880 (Baviera) Carles III el Gras, 876-887 (Alemanya i Raetia, més tard tot el territori, a la mort del seus germans Lluís i Carloman), Emperador 881 Arnulf de Carintia, 887-899, Emperador 896 Lluís el Nen (893-911), 899-911 Després d'això Conrad I d'Alemanya governa des de 911-918, i era seguit per la Dinastia Saxona-Otoniana. Aquest fet es considera comunment com el començament del Regne d'Alemanya i del Sacre Imperi Romanogermànic. Per continuar, vegi el llista de reis germànics.