Dinastia Carol??ngia

De Viquip??dia

La dinastia Carol??ngia o Carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles VIII i X. Oficialment, la dinastia carol??ngia va succeir la merov??ngia el 751. El nom de carolingi prove de Carles Martell, pare de Pip?? el Breu i, en certa forma de la Dinastia.

Taula de continguts 1 Antecedents 2 Inici de la Dinastia 3 Fi de la Dinastia 4 Governants 4.1 Majordoms de Palau carolingis 4.2 Reis carolingis

[edita] Antecedents

Arnulf de Metz de la fam??lia dels arnulfinos i Pip?? el Vell de la dels pip??nidos es van unir i van formar una veritable dinastia a trav??s dels matrimonis dels seus fills. Els carolingis ja ostentaven el poder des de 639 encara que no com a reis (que durant m??s d'un segle continuarien sent els merovingis), sin?? com a majordom de palau.

El fill de Pip?? d'Heristal, Carles Martell heret?? el c??rrec de majordom del seu pare. Fou el gran vencedor a la batalla de Tours (732), que salv?? el Regne Franc de la incursi?? sarra??na, la qual cosa consolida encara mes la merma de poder dels reis Merovingis en favor dels majordoms.

[edita] Inici de la Dinastia

Veure article de l'Imperi Carolingi

El fill de Carles Martell, Pip?? el Breu (tamb?? majordom de palau) va destronar el rei merovingi Khilderic III i, amb suport del Papa, va fer oficial el seu poder de facto sobre els francs i el fi del Merovingis.

Pip?? va ampliar molt els dominis de l'Imperi Carolingi, per?? va ser el seu fill Carles el Gran (Carlemany) qui incorpor?? als dominis el Regne Lombard i esdevingu?? Emperador d'Occident. Sota Carles el Gran i el seu fill Llu??s el Piet??s, t?? lloc la integraci?? de la Septim??nia i de la Marca Hisp??nica o G??tica al Regne Franc.

[edita] Fi de la Dinastia

Al llarg del segle IX i, especialment despr??s de la mort de Llu??s el Piet??s, la dinastia carol??ngia entra en declivi, ???quan els tres fills d'aquest (Carles el Calb, Lotari I i Llu??s el Germ??nic) es van repartir l'imperi mitjan??ant el Tractat de Verdun (843). El poder de la dinastia llavors va anar disminuint. En la branca germ??nica (la de Llu??s el Germ??nic i el Sacre Imperi Romanogerm??nic, els carolingis van mantenir el poder fins al segle X. En Fran??a, els hereus del fill de Llu??s el Piet??s, Carles el Calb, van governar fins el 987, quan van ser substitu??ts per la Dinastia Capet.

[edita] Governants

[edita] Majordoms de Palau carolingis

• Pip?? el Vell (580-640), Majordom d'Austrasia 623-629, 639-640
• Ansegisel (602-685), Majordom d'Austrasia 629-639
• Grimoald (616-662), fill de Pip??, Majordom d'Austrasia 643-657
• Pip?? de Herstal (640-714), fill d'Ansegisel, Majordom d'Austrasia 679-714, des de 688 com Duc i Pr??ncep del Francs governant de facto del regne sencer
• Carles Martell (690-741), Majordom d'Austrasia 717-741, des de 718 del regne sencer
• Carloman (716-754), Majordom d'Austrasia 741-747
• Pip?? el Breu (714-768), Majordom de Neustria 741-751, des de 747 tamb?? Majordom d'Austrasia

Quan Pip?? el Breu esdev?? rei, el Carolingis succeeixen la dinastia Merov??ngia.

[edita] Reis carolingis

• Pip?? el Breu (714-768), 751-768
• Carlemany (742-814), 768-814 (al principi nom??s Neustria, Aquitania, Austrasia del nord)
• Carloman I 768-771 (Borgonya, Allemania, Austrasia del sud)
• Llu??s el Piet??s (778-840), 814-840
• Lotari I (795-855), 817-855 (fins a 840 amb el seu pare)

El Regne Franc va ser dividit amb el Tractat de Verdun en 843 entre els fills de Llu??s el Piet??s. La taula seg??ent llista els governants en les tres subdivisions, que s??n els nuclis dels posteriors regnes de Fran??a i Alemanya, excloent It??lia.

Regne Occidental (finalment Fran??a)	Regne Mitj?? (Lotar??ngia)	Regne Oriental (finalment Alemanya)
Els noms marcats * no eren Carolingis, encara que de manera distant es referien a la dinastia. Carles el Calb (823-877), 843-877, Emperador 875 Llu??s el Quec (846-879), 877-879 Llu??s III (863-882), 879-882, conjuntament amb Carloman II (mort 884), 879-884 Carles III el Gras 884-888, regne Oriental 876-887, Emperador 881 Od?? I de Fran??a (mort 898), * 888-898 Carles el Simple (879-929), 898-922 Robert I de Fran??a (865-923), * 922-923 Rudolf, Duc de Borgonya * 923-936 Llu??s IV (914-984), 936-954 Lotari I 954-986 Llu??s V l'Indolent, 986-987 Despr??s d'aix??, la dinastia Capet governa Fran??a. Per continuar, vegi el Llista de reis de Fran??a.	Lotari I (795-855), 817-855, Emperador 840 Despr??s de la mort de Lotari en 855, el seu regne es dividia entre els seus fills: Llu??s II el Jove 855-875, el fill m??s gran, succe??a el seu pare com Emperador d'Occident i rebia el regne d'It??lia. Per continuar, vegi Rei d'It??lia Lotari II de Lotar??ngia 855-869, el segon fill, va rebre les part mes al nord del regne del seu pare, que despr??s d'ell s???anomenaria Lotar??ngia. Carles de Proven??a 855-863 va rebre la zona sud que inclouia la Proven??a, Lyon i Viena (actual departament franc??s). A Aquest conjunt se l'anomena regnum provinciae (Regne de Proven??a). Per continuar, vegi Rei de Borgonya. Reis de Lotar??ngia Lotari II de Lotar??ngia (835-869), 855-869 Carles el Calb (823-877), 869-877 Carles el Calb reclamava Lotar??ngia a la mort del seu nebot, Lotari II, i es coronava rei en Metz, per?? el seu germ?? Llu??s el Germ??nic s???opos?? i tamb?? ho reclama. En 870 mitjan??ant el Tractat de Meerssen divideix Lotar??ngia entre els dos germans. En 880 el Tractat de Ribemont donava la totalitat de Lotar??ngia a Llu??s el Jove, fill de Llu??s el Germ??nic. Llu??s el Jove 880-882 Carles III el Gras 882-887 Arnulf de Carintia 887-895 Zuentibold (870/1-900), fill il??leg??tim d'Arnulf de Carintia, 895-900 Llu??s el Nen (893-911), 900-911 Despr??s d'aix?? Lotar??ngia se n'inclo??a permanentment a Fran??a oriental i al Sacre Imperi Romanogerm??nic. Per continuar, vegi llista de reis germ??nics.	Llu??s el Germ??nic (804-876), 843-876 Llu??s el Jove 876-882 (Fran??a oriental, Sax??nia, Turingia, m??s tard tamb?? Baviera) Carloman de Baviera (830-880), 876-880 (Baviera) Carles III el Gras, 876-887 (Alemanya i Raetia, m??s tard tot el territori, a la mort del seus germans Llu??s i Carloman), Emperador 881 Arnulf de Carintia, 887-899, Emperador 896 Llu??s el Nen (893-911), 899-911 Despr??s d'aix?? Conrad I d'Alemanya governa des de 911-918, i era seguit per la Dinastia Saxona-Otoniana. Aquest fet es considera comunment com el comen??ament del Regne d'Alemanya i del Sacre Imperi Romanogerm??nic. Per continuar, vegi el llista de reis germ??nics.