Majordom de palau
De Viquip??dia
Durant el per??ode merovingi, el Majordom de palau (del llat??: maior, domus o majordom: el m??s important, el principal, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei. Durant el regnat dels ??ltims reis merovingis, detenien realment el poder pol??tic, exercint la funci?? de "primer ministre", funci?? aquesta que es transmetia, amb freq????ncia, de pares a fills.
[edita] Per??ode merovingi
Al llarg d'aquest per??ode apareix la fam??lia dels Pip??nides (descendents de Pip?? de Landen, o Pip?? el Viejo), que d??na pas al naixement de la dinastia Carol??ngia.
El poder dels majordoms de palau va anar incrementant-se d'una manera cont??nua. En principi eren servidors del rei i responsables del palau, per?? de forma progressiva i a partir del segle VII van desenvolupar un verdader poder darrere del tron d'Austrasia, el sector nord-est del regne dels Francs sota la dinastia Merovingia, pel que aquest ofici es va convertir en una aposta entre els arist??crates i r??pidament va arribar a ser heretable en la fam??lia dels Carolingis.
Dagobert I, conscient de l'amena??a que aquests representaven, se separa del majordom Pip?? de Landen i repr??n, personalment, el poder. Per?? quan mor, el regne recau definitivament a les mans dels majordoms pipinides. L'ascensi?? dels Pipinides no es va realitzar sense entrebancs i durant 20 anys, de 662 a 680, van ser expulsats del poder per la fam??lia de Vulfoald. Ansegisel, pare de Pip?? de Heristal va ser assassinat durant aquest per??ode. Els sobirans descendents de Dagobert I, sovint molt joves i amb una esperan??a de vida molt curta, no podien regnar sense l'ajuda dels majordoms de palau. Aquests van aprofitar la situaci?? per augmentar el seu poder i dirigir el pa??s reempla??ant els sobirans: ells nomenaven els bisbes, els comtes i els ducs, firmaven els acords amb els pa??sos ve??ns, decidien i mantenien les campanyes militars. Els majordoms de palau van teixir, per al seu profit, una xarxa de fidelidades basades en els dots i les aliances matrimonials.
En definitiva, el sobir?? no tenia cap funci??, d'all?? el nom de reis mandrosos que s'atribu??a als sobirans descendents de Dagobert I. (Encara que s'ha de relativitzar aquesta expressi?? de "reis mandrosos". En efecte, la dinastia carolingia, es va empenyorar, tan aviat com va arribar definitivament al poder, a denigrar a l'antiga dinastia merovingia intentant legitimar el seu cop de Estat). Ells (els carolingis) disposaven del prestigi i de la legitimitat de la seva dinastia. Els altres (els merovingis) a la seva sang real.
L'??ltim rei merovingio Khilderico III, va ser tancat en un monestir per Pip?? I el Breu en 751. Pip?? demana al Papa Zacar??es que el reconegui com a sobir?? del regne franc. Es tracta d'una usurpaci?? i d'un cop d'Estat, legitimat pels historiadors de la dinastia carol??ngia, en particular per Eginhard. Pip?? ??s proclamat rei en 751, m??s tard ??s consagrat en Sant Denis en 754. D'aquesta manera neix la dinastia carolingia. El seu fill Carlemany, va assumir fins i tot un major poder que el seu pare en ser coronat com Emperador del Sacre Imperi Rom?? Germ??nic, convertint-se en una de les m??s grans figures en la hist??ria de Fran??a i Alemanya.
[edita] Principals Majordoms de palau
- Austr??sia
- Radon majordom de palau a Austr??sia (614).
- Grimald I, majordom de palau d'Austr??sia expulsat en (662).
- Vulfoald, majordom de palau d'Austr??sia (662-680) i de Ne??stria (673-675).
- Pip?? de Landen, majordom de palau sota el regnat de Dagobert I (623-640) va ser excl??s per rebaixar les seves pretensions en 640, per?? despr??s de la mort de Dagobert, recobra la seva funci?? a petici?? de la regenta del regne.
- Otton, majordom de palau d'Austr??sia en (640-643).
- As??gise (? 695) fill de sant Arnoul, majordom de palau d'Austr??sia.
- Grimaldo II (? 714), fill de Pip?? de Heristal, majordom de palau d'Austr??sia (698).
- Pip?? d'Heristal o d'Herstal, cridat tamb?? Pip?? el Jove (16 de desembre (635 (Jupille B??lgica)-714), nebot de Grimaldo, majordom dels palaus d'Austr??sia, Ne??stria i Borgonya.
- Carles Martell (cap a 676, Quierzy-sur-Oise), fill de Pip?? de Heristal, majordom de palau d'Austrasia i de Neustria, duc de Fran??a (737-741).
- Garnier, ambaixador de Bizanci cap a 570, despr??s majordom de palau.
- Pip?? d'Heristal, cridat Pip?? el Jove (16 de desembre 635 - Jupille (B??lgica)714, nebot de Grimaldo, majordom del palau d'Austr??sia, Ne??stria i Borgonya.
- Pip?? el Breu (cap a 715 a Jupille (B??lgica) 14 de setembre de 768 a Sant Denis), fill de Carles Martell, majordom de palau de Ne??stria, Borgonya i Proven??a, rei de Ne??stria (751-768) rei de Fran??a (751).
- Ne??stria
- Gundeland 613/616-639.
- Erchinoald (641-658).
- ??bro??n 658-673 y 675 - ? 680.
- Vulfoald, majordom de palau d'Austr??sia (662-680) i de Ne??stria (673-675).
- Leudesis nomenat despr??s de Vulfoald, ??s r??pidament expulsat del poder per ??bro??n a la seva tornada de l'exili.
- Waratton 680 - ? 686, deposat, per un temps, pel seu fill.
- Ghislemar, fill de l'anterior, va enderrocar el seu pare en 684, i va morir poc despr??s.
- Berchaire gendre de Waratton 686 ??? 687.
- Pip?? d'Heristal, cridat Pip?? el Jove (16 de desembre 635 (Jupille, B??lgica)-714). Nebot de Grimaldo, mayorodomo de palau d'Austr??sia, Ne??stria i Borgonya.
- Ragamfred, majordom de palau de 715 a 717.
- Pip?? el Breu (cap a 715 a Jupille (B??lgica)- 14 de setembre 768 a Sant Denis), fill de Carles Martell, majordom de palau de Ne??stria, Borgonya i Proven??a, rei de Ne??stria (751-768), rei de Fran??a (751).
- Pip?? el Breu (cap a 715 a Jupille (B??lgica)- 14 de setembre 768 a Sant Denis), fill de Carles Martell, majordom de palau de Ne??stria, Borgonya i Proven??a, rei de Ne??stria (751-768), rei de Fran??a (751).
Nombrosos casos de devoluci?? del poder de la dinastia "leg??tima" a una dinastia de servidors s'han produ??t en la hist??ria. Els m??s coneguts, perqu?? es van instal??lar durant un llarg per??ode de temps, com en el cas dels Pipinides, s??n: els Peshawa, dels Marathas i els Shgun del Jap??.
