Regne d'Aquit??nia

De Viquip??dia

El regne d'Aquit??nia exist?? a Fran??a durant el per??ode merovingi per poc temps. Fou creat el 628 per a Caribert II, fill de Clotari II. El rei va establir la capital a Tolosa i es va casar amb Gisela, la filla del duc de Gascunya. El 631 el va succeir el seu fill Khilderic que fou expulsat per Dagobert d'Austr??sia, per?? Bogis, germ?? de Khilderic fou reconegut duc, auxiliat pel seu germ?? Bertran. Des llavors ja no va tornar a haver-hi rei.

El 781 fou erigit altre cop en regne per al fill de Carlemany, Llu??s el Piet??s. El 814, a la mort de Carlemany, Llu??s fou proclamar emperador (Llu??s I de Fran??a) i el 816 li va separar Septim??nia i el va donar al seu fill Pip?? I d'Aquit??nia (817), que en el 824 va enviar una expedici?? mes enll?? dels Pirineus per intentar restablir l'influencia carol??ngia a Pamplona i Jaca. El 833 fou destitu??t pel seu pare Llu??s el Piet??s, i el regne fou donat a un altra fill (de diferent mare) anomenat Carles el Calb, per?? Pip?? I es va revoltar i es va aliar als seus germans Lotari I rei d'It??lia i Llu??s de Baviera, aconseguint la vict??ria a Lugenfeld (Camp de la mentida) el 24 de juny del 833. Llu??s I fou deposat, Lotari proclamat emperador, i Pip?? reconegut com a rei d'Aquit??nia. L'any seg??ent es va reconciliar amb el seu pare i li va donar suport per recobrar l'imperi a l'assemblea de Sant Denis (1 de mar??). El 837 va donar tamb?? suport al pare quant aquest va crear el regne de N??ustria per a Carles el Calb. Va morir el 838 i va deixar el regne al seu fill Pip?? II d'Aquit??nia, per?? Llu??s el Piad??s va desautoritzar la successi?? i va excloure a Pipi II del repartiment, donant Aquit??nia a Carles el Calb de N??ustria, incloent la Septim??nia. Pip??, amb l'ajuda de la noblesa d'Aquit??nia i amb el seu germ?? Carles com a proper col??laborador, es va oposar a la decisi?? del emperador; Llu??s i Carles van poder ocupar una part d'Aquit??nia (Poitou i Septim??nia). Al morir Llu??s I el 20 de juny del 840 el va succeir Lotari rei 'It??lia, per?? no va voler recon??ixer a Pipi II, ni les peticions de Carles el Calb i Llu??s de Baviera (el germ??nic), i la guerra va esclatar entre els germans. Lotari es va haver d'aliar amb Pipi II, per?? ambd??s foren derrotats a Fontenoy-en-Puysaye el 25 de juny del 841. L'assemblea de M??con del 842 va repartir l'imperi en Occident per Carles i Orient per Llu??s, amb It??lia per Lotari per?? aquest va rebutjar l'acord i tamb?? Pipi II que n'era totalment excl??s per?? conservava el domini d'una part d'Aquit??nia. Pipi II es va apoderar per sorpresa de Tolosa el 842 i dominava bona part de la regi?? aquitana. El 843 els normands, com altres anys abans, van saquejar el ducat, sobretot Bordeus. El 10 d'agost del 843, a proposta dels bisbes es va signar el Tractat de Verdun, que repartia l'imperi: Lotari I obtenia Lotaringia -amb capital a Aquisgr??, i It??lia; Carles, Fran??a (Regne Franc Occidental, capital Soissons); Llu??s la part oriental (Regne Franc oriental, capital Frankfurt). Pip?? II, excl??s, es va oposar. El 844 Carles el Calb va firmar amb Pip?? II el tractat de Saint B??noit-sur-Loire per el qual el reconeixia com a rei d'Aquit??nia (amb capital a Tolosa) per?? amb exclusi?? del Poitou, Angumois i Satonya que ja estaven en poder de Carles i van quedar integrades de ple dret al regne Franc occidental (tampoc la Septim??nia formaria part del ducat). Els comtes de Tolosa i de Poitou podrien usar el t??tol de ducs. En les lluites del 849 contra el comte Guillem II de Tolosa, fill de Bernat de Septim??nia, el comte de Roergue, Fr??dol, potser encarregat per Guillem del comtat de Tolosa en la seva abs??ncia, va capgirar la fidelitat a Pip?? II i li va tancar les portes de la ciutat i es va aliar amb Carles el Calb, que va anar a Tolosa i fou reconegut com a rei d'Aquit??nia. Fr??dol va veure reconeguts Roergue, Tolosa, Pallars i Ribagor??a i Guillem II, derrotat a Barcelona, fou pres i executat. Pipi II, abandonat per la noblesa, sen va anar a la costa i es va aliar amb els normands. L'any seg??ent Pipi II, al front d'un grup de normands, va desembarcar a Aquit??nia i va arribar a Tolosa que va ocupar per?? els normands era indisciplinats i es van dedicar al pillatge; l'ex??rcit enviat per Carles el Calb fou doncs ben rebut per la poblaci??. Acampats davant Tolosa, els normands no volien combatre sense esperances de bot??, i la ciutat fou recuperada f??cilment. Nomes Pip?? i els seus mes fidels van combatre fins el final, i Pip?? fou capturat i portat a Soissons on una assembla de nobles i bisbes el va jutjar i el va condemnar a ser tancat de per vida al monestir de Sant Medard (852). El 854 Pip?? II es va escapar del monestir i va arribar a Bretanya. Va tornar a Aquit??nia per recavar suports per?? en el cam??, passant per Senlis, fou reconegut i capturat. El seu judici es va celebrar mes tard i Pipi fou condemnat a mort per?? graciat per Carles que el va condemnar a reclusi?? de per vida a Senlis. Carles va cedir el t??tol de rei d'Aquit??nia al seu fill Carles II (855), que va morir l'any seg??ent, i va tornar al pare. El 867 Carles el Calb el va donar al seu fill Llu??s el Tartamut. Carles el Calb (Carles II de Fran??a) va morir el 6 d'octubre del 877 i el va succeir Llu??s el tartamut (Llu??s II de Fran??a) que va morir prematurament el 10 d'abril del 879. El van succeir els seus dos fills Llu??s III de Fran??a i Carloman que el 880 van acordar repartir-se llurs dominis: Llu??s II es va quedar amb Fran??a i Carloman amb Aquit??nia. A la mort de Llu??s el 5 d'agost del 882, el seu germ?? Carloman d'Aquit??nia fou proclamat rei de Fran??a, per?? va morir el 6 de desembre de 884 i el seu fill i successor, Carles IV de Fran??a el simple, no fou reconegut per els nobles, que van cridar a Carles el gros d'Alemanya i It??lia. Els ducs d'Aquit??nia van assumir les funcions reials i del regne ja no sen torna a parlar.

[edita] Llista de reis d'Aquit??nia

Primer regne:

• Caribert 628-631
• Khilderic 631-632
• Dagobert d'Austr??sia 632
• passa a Bogis, germ?? de Khilderic, com a duc, 632.

Segon Regne:

• Llu??s I el Piad??s 781-817 rei (Emperador el 814)
• Pip?? I 817-837 (rei)
• Carles I el Calb 833
• Pip?? I 833-838
• Pip?? II 838-839
• Carles I el Calb 839-842 (Pip?? II en rebel??li?? en part del regne)
• Pipi II 842-844 (del 842 al 844 Carles domina part del regne)
• Reducci?? del regne 844
• Pip?? II 844-850
• Carles I el Calb 850-851 (Pip?? II domina part del pa??s)
• Pip?? II 851-852
• Carles I el Calb 852-855
• Carles II el jove 855-856
• Carles I el Calb 856-867
• Llu??s II 867-879
• Llu??s III 879-880
• Carloman (junt amb Llu??s III) 879-880, sol 880-884
• Carles III el Simple 884 (nominal)