Beja
De Viquip??dia
Els beges s??n un poble n??mada que viu principalment a les muntanyes de la costa de la mar Roja, al Sudan. No s??n ??rabs, sin?? cam??tics i s??n vora dos milions. S'anomenen bedawiyet i parlen una llengua del grup cuixita anomenada To-Bedawiye, per?? parlen l'??rab com a segona llengua. S??n els descendents dels bl??mies, ja esmentats fa quatre mil anys i que haurien viscut a la regi?? des de fa sis mil anys.
Taula de continguts |
[edita] Caracter??stiques del poble beja
Els beges s??n conservadors i lleials al clan (diwab) m??s que a la unitat tribal. S??n poc hospitalaris (excepte amb els amics ??ntims) i no els agraden els estrangers. La fam??lia es patriarcal i el cap de fam??lia respon de l'honor de tots. Els matrimonis s??n concertats pel cap de fam??lia, sovint amb cosins. El divorci est?? perm??s. Els nois s??n circumcidats i a les dones se'ls amputa el cl??toris. La dona no t?? dret d'her??ncia. No es practica la revenja, sin?? que es busca el comprom??s i la compensaci??. Practiquen la religi?? musulmana, per?? d'una manera distant i els ordes suf??s no tenen gaire incid??ncia, exceptuant la Mighaniya i la Majdubiya. Les dones porten el cabell llarg i els homes estil afro.
[edita] Economia
La base econ??mica ??s l'agricultura (en aquells llocs on el terreny ha perm??s establir granges), la pastura i el treball a les ciutats. L'ofici tradicional ??s fer de pastor portant els ramats als llocs adequats a cada ??poca. Utilitzen b??sicament el camell i tamb?? en tenen ramats. Del camell n'aprofiten la llet, la carn, la pell i el greix. Els camells dels beges es venen a Egipte i Ar??bia. Els camells dels beges son de tres classes, Shallagea, Aririit i Matiaat. Tamb?? fan servir el cavall.
[edita] Tribus
- Hadendowa: ??s el grup principal i existeix des de vers el 1600; viuen al sud de Port Sudan i a Eritrea.
- Bisjarin: tribu creada despr??s de l'any 1000, amb un ancestre com?? anomenat Bishar ibn Marwan ibn Ishaq ibn Rabi'a; viuen al nord de Port Sudan.
- Ama'ar, tribu originada vers el 1750; viuen als turons de la mar Roja, al nord de Port Sudan.
- Bani-Amir, viuen a Eritrea i al sud de Sudan i parlen com a segona llengua el tigrinya; es divideixen en castes (nobles o nabtabs i servidors o tigres).
- Ababda, viuen a Egipte i al nord-est de Sudan
[edita] Hist??ria
Els egipcis els deien bl??mies i aquest nom va ser repr??s per grecs i romans. Al comen??ament de l'??poca cristiana van comen??ar a utilitzar el camell. Els axumites els deien bega. Es van convertir al cristianisme durant el segle VI, despr??s de ser derrotats pel rei cristi?? de Nob??tia, Silko. Al 638, despr??s de la conquesta ??rab d'Egipte, es va signar un tractat amb els beges que els garantia la llibertat de religi?? i els permetia comerciar amb Egipte, per?? els prohibia fer incursions i els imposava un tribut en camells. Sota els fatim??s, durant els segles X i XI, el comer?? amb Egipte es va incrementar, aix?? com amb els regnes cristians de N??bia. Durant les croades els pelegrins musulmans havien de passar per territori dels beges per anar a la Meca i els beges venien aigua i els productes que produ??en als viatgers. El segle XIII, en contacte amb els mamelucs egipcis (que es van establir a Suakin), es van fer musulmans i van participar als atacs als regnes cristians de N??bia. Mes tard la guerra entre otomans i perses va bloquejar la ruta de la seda i la import??ncia de Suakin va augmentar. El segle XVIII van quedar sotmesos nominalment al regne Funj de Sennar, per?? a la practica van restar independents. El 1820 Muhammad Ali va envair N??bia. Els beges foren derrotats en diversos xocs menors, i li van haver de pagar tribut. El 1831 van eliminar a un contingent egipci, per?? es van sotmetre davant de noves forces mes equipades. El 1844 es van revoltar i foren massacrats pels egipcis que van construir Kassala com a centre comercial i militar per controlar els beges. Va seguir una ??poca de pau fins a la revoluci?? del Mahdi el 1881. Els beges van tardar a unir-se al cap religi??s, per?? finalment Osman Digna va unir les tribus i van fer costat al Mahdi. Durant la guerra la poblaci?? fou delmada i van morir quatre cinquenes parts del mig mili?? de beges. La revolta fou finalment liquidada per Kitchener el 1898. L'establiment del control brit??nic va millorar llur situaci?? econ??mica i social. Els brit??nics van donar autonomia als caps locals (nazirs), als caps tribals (omdas) i als caps religiosos (sheikhs) a canvi de tranquil??litat als camins i d'un tribut. El 1922 es va crear Port-Sudan per substituir al vell Suakin on no podien ancorar els moderns vaixells. La crisis dels anys quaranta va obligar a molts beges a col??locar-se de treballadors al port i feines similars a Port Sudan, que fou poblat quasi exclusivament per beges. Els beges s'havien mantingut a??llats fins aquest segle i havien evitar la p??rdua de la seva identitat ??tnica i ling????stica. La sequera de 1984-1986 va ser un desastre per aquest poble amb la p??rdua de gran part dels ramats. Despr??s d'aix?? als grups urbans es van comen??ar a organitzar moviments pol??tics. El nacionalisme beja va esclatar el 1986 quant l'est??tua del l??der beja Osman Digna a Port Sudan va apar??ixer amb les mans i el cap tallats. Es van produir manifestacions i marxes i es van agafar armes (ganivets, arcs i fletxes). Actualment (des 1992) una part est?? revoltada contra el govern de Sudan (el Congr??s Beja). El 1995 el lider Amin Shingrai va signar la declaraci?? d'Asmara amb altres grups (llavors controlava Garoura i Hamshkoraib); el l??der rebel actual, el Sheikh Omar es m??s radical que un altre l??der, el Sheikh Suliman Betay, que t?? el suport dels grups tradicionals. El Congr??s Beja ha acollit malament l'acord de pau entre el govern de Khartum i el sudista Sudan Peoples Liberation Army (SPLA), aliat dels beges, que els deixa a??llats, i ha signat acords amb els grups rebels a Darfur.
[edita] S??mbols
Els beges no han adoptat encara una bandera nacional. Les banderes dels moviments pol??tics no s??n conegudes.
