Beja
De Viquipèdia
Els beges són un poble nòmada que viu principalment a les muntanyes de la costa de la mar Roja, al Sudan. No són àrabs, sinó camítics i són vora dos milions. S'anomenen bedawiyet i parlen una llengua del grup cuixita anomenada To-Bedawiye, però parlen l'àrab com a segona llengua. Són els descendents dels blèmies, ja esmentats fa quatre mil anys i que haurien viscut a la regió des de fa sis mil anys.
Taula de continguts |
[edita] Característiques del poble beja
Els beges són conservadors i lleials al clan (diwab) més que a la unitat tribal. Són poc hospitalaris (excepte amb els amics íntims) i no els agraden els estrangers. La família es patriarcal i el cap de família respon de l'honor de tots. Els matrimonis són concertats pel cap de família, sovint amb cosins. El divorci està permès. Els nois són circumcidats i a les dones se'ls amputa el clítoris. La dona no té dret d'herència. No es practica la revenja, sinó que es busca el compromís i la compensació. Practiquen la religió musulmana, però d'una manera distant i els ordes sufís no tenen gaire incidència, exceptuant la Mighaniya i la Majdubiya. Les dones porten el cabell llarg i els homes estil afro.
[edita] Economia
La base econòmica és l'agricultura (en aquells llocs on el terreny ha permès establir granges), la pastura i el treball a les ciutats. L'ofici tradicional és fer de pastor portant els ramats als llocs adequats a cada època. Utilitzen bàsicament el camell i també en tenen ramats. Del camell n'aprofiten la llet, la carn, la pell i el greix. Els camells dels beges es venen a Egipte i Aràbia. Els camells dels beges son de tres classes, Shallagea, Aririit i Matiaat. També fan servir el cavall.
[edita] Tribus
- Hadendowa: és el grup principal i existeix des de vers el 1600; viuen al sud de Port Sudan i a Eritrea.
- Bisjarin: tribu creada després de l'any 1000, amb un ancestre comú anomenat Bishar ibn Marwan ibn Ishaq ibn Rabi'a; viuen al nord de Port Sudan.
- Ama'ar, tribu originada vers el 1750; viuen als turons de la mar Roja, al nord de Port Sudan.
- Bani-Amir, viuen a Eritrea i al sud de Sudan i parlen com a segona llengua el tigrinya; es divideixen en castes (nobles o nabtabs i servidors o tigres).
- Ababda, viuen a Egipte i al nord-est de Sudan
[edita] Història
Els egipcis els deien blèmies i aquest nom va ser reprès per grecs i romans. Al començament de l'època cristiana van començar a utilitzar el camell. Els axumites els deien bega. Es van convertir al cristianisme durant el segle VI, després de ser derrotats pel rei cristià de Nobàtia, Silko. Al 638, després de la conquesta àrab d'Egipte, es va signar un tractat amb els beges que els garantia la llibertat de religió i els permetia comerciar amb Egipte, però els prohibia fer incursions i els imposava un tribut en camells. Sota els fatimís, durant els segles X i XI, el comerç amb Egipte es va incrementar, així com amb els regnes cristians de Núbia. Durant les croades els pelegrins musulmans havien de passar per territori dels beges per anar a la Meca i els beges venien aigua i els productes que produïen als viatgers. El segle XIII, en contacte amb els mamelucs egipcis (que es van establir a Suakin), es van fer musulmans i van participar als atacs als regnes cristians de Núbia. Mes tard la guerra entre otomans i perses va bloquejar la ruta de la seda i la importància de Suakin va augmentar. El segle XVIII van quedar sotmesos nominalment al regne Funj de Sennar, però a la practica van restar independents. El 1820 Muhammad Ali va envair Núbia. Els beges foren derrotats en diversos xocs menors, i li van haver de pagar tribut. El 1831 van eliminar a un contingent egipci, però es van sotmetre davant de noves forces mes equipades. El 1844 es van revoltar i foren massacrats pels egipcis que van construir Kassala com a centre comercial i militar per controlar els beges. Va seguir una època de pau fins a la revolució del Mahdi el 1881. Els beges van tardar a unir-se al cap religiós, però finalment Osman Digna va unir les tribus i van fer costat al Mahdi. Durant la guerra la població fou delmada i van morir quatre cinquenes parts del mig milió de beges. La revolta fou finalment liquidada per Kitchener el 1898. L'establiment del control britànic va millorar llur situació econòmica i social. Els britànics van donar autonomia als caps locals (nazirs), als caps tribals (omdas) i als caps religiosos (sheikhs) a canvi de tranquil·litat als camins i d'un tribut. El 1922 es va crear Port-Sudan per substituir al vell Suakin on no podien ancorar els moderns vaixells. La crisis dels anys quaranta va obligar a molts beges a col·locar-se de treballadors al port i feines similars a Port Sudan, que fou poblat quasi exclusivament per beges. Els beges s'havien mantingut aïllats fins aquest segle i havien evitar la pèrdua de la seva identitat ètnica i lingüística. La sequera de 1984-1986 va ser un desastre per aquest poble amb la pèrdua de gran part dels ramats. Després d'això als grups urbans es van començar a organitzar moviments polítics. El nacionalisme beja va esclatar el 1986 quant l'estàtua del líder beja Osman Digna a Port Sudan va aparèixer amb les mans i el cap tallats. Es van produir manifestacions i marxes i es van agafar armes (ganivets, arcs i fletxes). Actualment (des 1992) una part està revoltada contra el govern de Sudan (el Congrés Beja). El 1995 el lider Amin Shingrai va signar la declaració d'Asmara amb altres grups (llavors controlava Garoura i Hamshkoraib); el líder rebel actual, el Sheikh Omar es més radical que un altre líder, el Sheikh Suliman Betay, que té el suport dels grups tradicionals. El Congrés Beja ha acollit malament l'acord de pau entre el govern de Khartum i el sudista Sudan Peoples Liberation Army (SPLA), aliat dels beges, que els deixa aïllats, i ha signat acords amb els grups rebels a Darfur.
[edita] Símbols
Els beges no han adoptat encara una bandera nacional. Les banderes dels moviments polítics no són conegudes.
