N??bia
De Viquip??dia
N??bia fou la regi?? del sud de l'antic Egipte, m??s enll?? de la primera cascada del Nil. La regi?? s'estenia fins a la sisena cascada, a la vora de l'actual Khartum. N??bia es divideix en dues regions: Alta N??bia (al sud, des de la segona a la sisena cascada) i Baixa N??bia (regi?? al nord, fins a 400 km m??s enll?? de la primera cascada i a la vora de la segona). El seu nom podria derivar de la paraula de l'antic egipci, Nub, que vol dir or.
[edita] Antigues denominacions
El pa??s es deia a l'Imperi Antic Ta-Seti (Terra dels Arcs, per la fama de bons arquers dels habitants del pa??s) nom que fou tamb?? aplicat al nom??s m??s al sud d'Egipte. Els egipcis anomenaven al territori mes al sud, sud-est i sud-oest del pa??s com a Ta-Netjer (Terra de d??us). El territori de N??bia fou nomenat Ta-Nehesi (Nehesi = Nubi). La Baixa N??bia fou anomenada Wasat (del nom d'un dels principats de la regi??). Els n??mades del desert de N??bia eren esmentats com a Iuntiu o Iuntiu-setiu (Tribus N??bies). Els noms de Medjai, Irtjet, Zatju i Kaau es donaven a pobles o regnes de la Baixa N??bia. La terra de Iam era una part de l'alta N??bia (entre la cinquena i la sisena cascada o mes probablement entre la tercera i quarta segons altres) que es coneix be perqu?? ha quedat record d'una visita feta en temps de la sisena dinastia per Harkhuf, Governador d'Elefantina. La terra del Punt, suposadament a Som??lia, ha estat identificada (amb dubtes) com una part de l'alta N??bia, la zona del est a la vora de la Mar Roja.
Des el Imperi Mitj?? els egipcis van utilitzar la paraula Kash per designar a N??bia. Kash (probablement el regne B??blic de Kush) era el nom del regne (ptser successor de Iam) establert a Kerma fins al segle XVI aC (en que els egipcis van arribar all??) i despr??s a Napata (i molt mes tard a Meroe, pronunciat Meroguai). Noms regionals durant l'Imperi Mitj?? foren: Sha'at (a la regi?? de l'illa de Sai), Irishek, Tua, Imana'a i Ruket (al centre) i Awshek i Webet-Sepat a les muntanyes orientals.
Al Imperi Nou els egipcis es referien a N??bia (o concretament al regne de Kush) com a Khenet-Hennefer es creu que era el nom de l'alta N??bia entre la segona i la quarta cascada. El poble que vivia a la regi?? de D??ngola (abans potser esmentat com a Terra de Iam) es esmentat com a Irem. Una mica mes tard, a la regi?? de Napata se la anomenar Karoi. Durant la capitalitat de Meroe a la regi?? mes enll?? de la cinquena cascada se li deia Illa de Meroe (entre els rius Atbara, Nil i Nil Blau).
[edita] Hist??ria
[edita] Paleol??tic
S'han trobat eines del paleol??tic per?? no restes humanes degut a les dif??cils condicions clim??tiques per la seva conservaci??. Aquestes eines son destrals, arrodonida del extrem pel que era utilitzada per donar cops, i que s'agafava per l'altra, de les que n'existeixen al Sudan Central i fins al delta del Nil, i similars a les d'Europa i ??sia, i que corresponen al homo erectus. Aquesta cultura es coneguda com Acheuli?? i va existir vers 500.000 aC a 50.000 aC
Als anys 90 es van trobar prop de Dongola uns centenars de destrals de ma i en un dels llocs un taller de pedra amb restes i una fila de pedres grans que suggerien un resguard i que seria el lloc habitat mes antic de la Vall del Nil, de fa uns 70.000 anys. Per?? entre el 50.000 i el 25.000 aC la cultura de la destral de ma a va desapar??ixer i fou substitu??da per una altra tipus de treball de la pedra, variable segons les regions. Les primeres restes humanes son d'aquesta ??poca i corresponen ja a l'esp??cie homo sapiens. Entre el 25.000 i el 8000 aC les condicions clim??tiques es van anar acostant a les actuals. D'aquesta fase s'han trobat alguns assentaments a la zona de la segona cascada del Nil, que sembla corresponen a un poble semin??mada (Qadan) que recol??lectava, pescava i utilitzava el gra salvatge; tenien cementiri (que s'ha trobat a Gebel Sahaba prop de Wadi Halfa) el que indicaria un assentament bastant estable, i per la quantitat de morts violentes que es detecten sembla que havien de lluitar per la terra o els recursos
[edita] Neol??tic
El neol??tic va comen??ar vers el 8000 aC; les comunitats van comen??ar a viure en assentaments permanents i a produir el seu propi menjar; els assentaments s'han localitzat casi tots a zones avui dia en ple desert (el desert de Bayuda al nord de Khartum, el desert Sahari?? al oest de Dongola, i el desert de N??bia al Est de Kerma) el que indica o be un canvi clim??tic o be que el Nil ha canviat el seu trajecte al menys en algunes zones. S'han trobat les restes d'un antic riu (Wadi Howar) que des el Txad arribava al Nil per la zona de Dongola; el territori al nord de la gran corba del riu Nil era tallat per una branca del Nil Blanc que corria cap al nord a lo que avui es el Wadi Muqaddam on s'aprecien traces d'haver estat ben regada i s'han trobat restes de peixos; al est de Kerma, a la regi?? coneguda con Wadi al-Khowi totalment des??rtica, tamb?? s'han trobat restes de rius. s'ha comprovat que el riu Nil corria uns 10 km m??s a l'est que actualment, i a la regi?? de Kadruda s'ha pogut determinar que va agafar el seu llit actual vers el 5000-2000 aC, observant-se que els assentaments son mes vells a 10 km a l'est del riu i que ho s??n menys progressivament cap a l'oest. En aquesta regi?? del Wadi al-Khowi s'han localitzat uns trenta cementiris alguns amb un miler de tombes, algunes de les quals reflecteixen una diferencia social, per la col??locaci?? i la presencia de cer??mica, armes , vori i altres objectes, diferencia que s'hauria iniciat vers el 5000 aC i hauria continuat. A Kadero, uns 15 km al nord de khartum, s'han trobat restes de cases , d'animals dom??stics i cer??mica; s'han excavat unes 160 tombes (n'hi ha centenars) i tamb?? s'aprecia l'estratificaci?? amb la presencia d'objectes entre els quals conquilles de la Mar Roja (a 300 km a l'est). A la vora de Shendi, m??s al nord, s'ha trobat un establiment del per??ode vers el 4000 aC anomenat Kadada, on el cementiri tenia milers d'individus, i centenars de tombes han estat excavades, observant-se que els nens eren enterrats sota les cases i no al mateix lloc que els adults
[edita] El grup A
A partir del 3500 aC van florir dues noves cultures. Una a la Baixa N??bia entre la primera i segona cascada i l'altra entre la tercera i la quarta. Es creu que estaven emparentades per?? presenten algunes diferencies. Aquestes cultures foren identificades per l'arque??leg George Reiner el 1907 i les va anomenar Grup A perqu?? cap inscripci?? eg??pcia conserva el seu nom. Sembla que aquest grup A era molt diferent dels seus contemporanis egipcis tant pol??ticament com en la llengua, la cultura i fins i tot l'??tnia. Se n'ha trobat objectes a la Baixa N??bia i algun a Egipte i es van excavar alguns cementiris en els quals hi ha objectes de luxe portats d'Egipte. A Qustul, al sud d'Assuan (lloc documentat ja amb els primers faraons i potser fins i tot en ??poca predin??stica), es van trobar algunes tombes amb for??a objectes suposadament egipcis de luxe, i entre ells representacions de reis amb la corona i amb el deu falc?? Horus, i el prehistoriador Bruce Williams va suggerir que existia un estat central que hauria estat regit per una dinastia amb 10 o 12 reis que serien els all?? representats (que no serien pas faraons egipcis) i que Egipte hauria copiat mes tard el model, incl??s els objectes all?? trobats, confirmant aix?? l'afirmaci?? de Diodorus de Sic??lia que al segle I aC afirmava que la cultura eg??pcia derivava de N??bia. El fet de que alguns productes siguin no importacions sin?? locals semblava que li donava la ra?? per?? les ultimes descobertes a Abidos de materials similars datats vers el 3400 aC, anteriors a les tombes de Qustul, han fet perdre pes a la hip??tesis. A Qustul i a altres ciutats del mateix grup, la gent s'enterrava en forats amb pedres alineades amb acompanyament de recipients i productes cosm??tics. Una estructura de ciutat a Kerma (datada vers 3500 a 2500 aC) s'ha descobert all??, on tamb?? hi ha un cementiri amb alguns caps o reietons enterrats i s'ha trobat tanmateix les restes d'una ciutat anterior (vers 5000 a 3500 aC). Un altre assentament important es el d'illa de Sai tamb?? amb un cementiri del grup A.
Els texts egipcis deixen const??ncia de 5 expedicions a N??bia: la de Snefru, vers 2550 aC fou la primera (700 presoners i 2000 caps de ramat). Despr??s d'aix?? les restes del Grup A desapareixen, b?? assimilades per Egipte o expulsats cap al desert, i els egipcis van poder avan??ar cap a N??bia i establir un lloc avan??at a Buhen, a la segona cascada, lloc sobretot d'intercanvi comercial. Vers el 2550 a 2400 aC els egipcis van poder ocupar alguns punts claus de la Baixa N??bia i el seu control devia desorganitzar els poders existents i van arribar nous pobles semin??mades potser organitzats en confederacions tribals dirigides per caps que els egipcis anomenen ???els grans???. Els egipcis van haver de tornar vers la primera cascada deixant la Baixa N??bia en mans d'aquestes tribus i amb els contactes comercials interromputs.
[edita] El grup C, els regnes de Wawat, Irtjet, Setju i Iam (Kerma)
Vers el 2500 aC va entrar un grup a la regi??, anomenat Grup C, una branca dels quals va originar a l'Alta N??bia l'anomenada Cultura de Kerma, que va substituir el pre-Kerma, i va florir plenament vers el 2200 aC que es diu aix?? perqu?? el seu centre principal fou la ciutat actual de Kerma (on s'han trobat les principals restes); altres branques del Grup C es van establir mes al nord a la Baixa N??bia. A pre-Kerma s'han trobat les restes d'un gran palau rodo datat d'abans del 2000 aC i una estela escrita en jerogl??fics egipcis amb el nom de dos oficials egipcis que havien visitat la ciutat; tamb?? s'han trobat objectes comercials i gerres de pedra.
El concepte abstracte Grup C fou introdu??t igualment pel arque??leg americ?? George Reisner a comen??aments del segle XX. La gran expedici?? del fara?? Snefru (vers 2550 aC) a N??bia, ja esmentada, on va fer set-cents presoners, no va aturar l'entrada del grup C, que devia procedir del sud o sud-oest i que es va establir a la riba occidental del Nil entre la primera i segona cascada. Molt similar fou l'altra branca del grup que va formar la esmentada cultura de Kerma, a la zona de la tercera cascada. Ambd??s grups eren pastors i els seus assentaments eren barraques rodones amb parets vegetals; els llocs on es van establir eren f??rtils (Dakka, Aniba, Qustul, Ballana, Faras) facilitant el desenvolupament de tribus, l'aparici?? de caps i la formaci?? de petits estats o regnes com Irtjet, Satajw (Setju), Wawat...Iam, el mes important dels regnes fou probablement el que avui dia es coneix com regne de Kerma i podria ser Iam. Sembla que eren molt bons arquers i com a mercenaris van servir als exercits egipcis. Al Imperi mitj?? les ciutats del grup C es van fer mes solides, constru??des de pedra o rajola. Els egipcis, per controlar el pa??s, van haver d'establir una s??rie de fortaleses.
La pres??ncia dels nouvinguts est?? testimoniada per algunes tombes baixes i rodones i per la cer??mica vermella o negra decorada amb incisions i pigmentaci?? blanca. Inicialment es va pensar en un grup B, per?? finalment es va descartar i se'l va incloure al grup C. A partir del 2600 aC els egipcis anomenaren els nubis com Nehesy, per?? dins el terme s'inclo??en diversos grups cadascun amb nom tribal o geogr??fic diferent. A la sisena dinastia (2300-2150 aC) apareixen els noms de Wawat (al nord), Irtjet (al sud de la anterior), i Setju (mes al sud encara), que serien diferents petits regnes formats per individus integrants del Grup C. Un altre grup va ser anomenat Medja, poble n??mada potser del desert oriental a partir de la segona cascada, i que per similitud de nom s'han identificat amb els beges, antics bl??mies i que van arribar per la mateixa ??poca o poc despr??s (vers 2300-2200 aC), coneguts com cultura dels sepulcres de cassoles, per?? amb tend??ncia a barrejar-se els tres grups (C, Kerma i sepulcres de Cassoles).
Vegeu Medja
Si be des la Primera dinastia els egipcis ja comerciaven amb N??bia, i hi van fer expedicions, que podrien haver estats intents de conquesta parcial o respostes a incursions frontereres, el comer?? principal fou precisament amb la gent de la terra de Medja, es a dir els Medjai (que els arque??legs esmenten com el poble dels sepulcres de cassoles), els quals es distingien tamb?? con a guerrers ferotges i alguns es van enrolar als exercits egipcis com a mercenaris al menys des la sisena dinastia. Els egipcis estaven interessats b??sicament en comerciar amb productes que els hi mancaven i en minerals com la pedra dura, el coure i l'or (a N??bia hi havia unes mines al actual Wadi Allaqi al est de les muntanyes prop de Qubban, a menys de 200 km al sud d'Elefantina. Mes tard (encara al Imperi Antic) el comer?? es va estendre a altres productes que de vegades procedien d'altres pobles, com eren l'encens, la mirra, l'or verd, el vori, la fusta negra i d'altres, olis, resines, gomes, pells d'animals (panteres, lleopards, micus, gossos, girafes), plomes i ous d'estru??, i nans (que eren necessaris pels rituals religiosos). Al comen??ament de la tercera dinastia (o potser ja durant la segona) es va fundar el punt avan??at egipci de Buhen, a la segona cascada del Nil, prop de la producci?? de coure; mes tard el fara?? Khufu va treure diorita al oest de Toshka i al sud de Buhen; altres expedicions van sobrepassar la segona cascada; a la quarta dinastia va quedar establert el servei regular de missatges entre la primera i la segona cascada; amb el fara?? Sahure, a la dinastia V, s'esmenta el comer?? amb Punt, que es feia amb vaixells per la Mar Roja (les caravanes sortien de Coptos fins el Wadi Hammamat o be el Wadi Gasus a la costa de la mar). Durant aquest per??ode es va abandonar Buhen i les mines prop de Toshka es van tancar, per?? uns anys despr??s, amb la seg??ent dinastia, es reclutaven mercenaris per la campanya del Canaan i s'esmenten cinc diferents pobles nubis; tamb?? es van fer expedicions a Ibhat, al sud-est de la segona cascada, i es van construir barques gegants a Wawat per emportar-se fusta i es va anomenar als sobirans de Wawat, Irtjet, Iam i Medja com "Fusta arrossegada" possiblement com una darrera humiliaci??; poc despr??s es van obrir canals a la regi?? de la primera cascada i despr??s (vers 2550 aC) el fara?? Merenre va anar a Elefantina on va ser homenatjat pels sobirans nubis de Wawat, Irtjet, i Setju. Una biografia del oficial egipci Uni trobada a la seva tomba a Abidos explica que va dirigir la construcci?? de canals a la regi?? de la primera cascada i estan all?? va visitar en barca pel Nil alguns llocs de N??bia per agafar pedra per a la pir??mide del fara??, i que els reis de N??bia li van facilitar la fusta que va necessitar (suposadament la fusta havia de venir de l'Alta N??bia ja que no ni havia a la Baixa N??bia; per la mateixa ??poca mercenaris nubis es van enrolar al exercit egipci, que formaven el cos principal vers el 2150 aC, i molts dels qual es van establir a Egipte, sobre tot al Alt Egipte, i es van barrejar amb la poblaci?? que encara conserva traces d'aquesta barreja. Els texts egipcis esmenten en aquesta ??poca (vers 2200 aC) uns reis (o caps) nubis anomenats Ibi i Pepi-Nakht.
Sembla que els governadors d'Elefantina eren els delegats reials pels afers de N??bia i un d'ells, ja esmentat, Harkhuf va deixar const??ncia de quatre expedicions a l'alta N??bia i Iam durant els regnats de Merenre i de Pepi II, amb ordres de descobrir les rutes a trav??s del pa??s i negociar amb els seus caps, com despr??s veurem. Mes tard es coneix una expedici?? dirigida per Hekajib, governador d'Elefantina, que aparentment buscava aniquilar al grup C, traient Wawat de la confederaci?? i establint un control egipci mes estable, per?? no ho va aconseguir, i les campanyes militars van continuar la resta del Imperi vell. Amb la sisena dinastia el governador d'Elefantina, Sabni, explica que havia hagut de caminar un dia fins a Wawat, amb un exercit, per poder recuperar el cos del seu pare, el anterior governador, assassinat mentre comerciava. El grup C doncs va tenir un destacat paper en l'expulsi?? del egipcis al iniciar-se les guerres civils i el primer per??ode entremig.
Vers el 2200 o poc despr??s apareix el regne de Iam, els guerrers del qual tamb?? van entrar a l'ex??rcit egipci. La ??nica font per aix?? es la biografia de Harkhuf, governador d'Elefantina (o cap de caravana segons altres) en que narra quatre expedicions a N??bia en les que va emprar uns vuit mesos en cada una. Iam tenia un rei que era aliat dels egipcis i al que Harkhuf va portar regals; el rei de Iam va donar tres cents cavalls carregats de mercaderies i un pigmeu (un nan) de ???la terra dels habitants del horitz?????. Per anar des Egipte, Harkhuf va seguir les rutes del desert ja que era perill??s passar per Wawat, Irtjet, i Setju o Zatju. Per tornar, com que necessitava passar vora el riu, el rei de Iam li va donar una escorta fins al mateix Egipte, i va poder creuar els tres regnes hostils. Alguns erudits proposen identificar Iam amb Kerma.
[edita] Fortaleses eg??pcies a N??bia; el regne de Kus o de Kerma
A partir del 2150 in fins vora el 2000 aC Egipte va viure el primer per??ode entremig i el comer?? amb N??bia va quedar susp??s. Durant aquesta ??poca va desapar??ixer el regne de Iam i es substitu??t per Kus al texts egipcis. Alguns erudits proposen que, com abans Iam, Kus fou un estadi del regne de Kerma, el regne mes poder??s de N??bia que s'ha de identificar a el Kus egipci. Efectivament es molt probable que Kus fou el regne que va tenir centre a la moderna ciutat de Kerma. La paraula Kus era modificada pels egipcis per donar l'adjectiu vil o menyspreable, potser perqu?? Iam fou amic i Kus era enemic. Sorgit de lo que fou el regne de Iam, que potser va subsistir un temps, es creu que va formar una confederaci?? oposada a Egipte i va acabar unificant el petits regnes del nord com Irtjet, Zatju, i Wawat sota un sol sobir??.
Reunificat Egipte abans del 2000 aC els egipcis no van tardar a tornar a N??bia. Aquesta vegada els egipcis edificaran punts forts, establiments comercials i temples i els dirigents nubis es convertiran a la religi?? eg??pcia, adoptant els seus costums i emprant els jerogl??fics per escriure; l'or, la fusta, el vori i altres productes eren exportats a Egipte. Es coneixen alguns reis de Kerma: Awawa (vers 1850 aC) i Nedjeh (vers 1650 aC).
Vers el 1900 aC es van comen??ar a construir fortaleses a la zona de la segona cascada, defensades per una muralla i amb llocs pels arquers. Casi totes eren a l'oest del riu el que indicaria que els atacs venien mes f??cilment del est. Aquestes fortaleses eren a mes de militars, emporis comercials, i punts de vigil??ncia i de control tant per prevenir invasions com per protegir a les barques que recorrien el Nil i a les caravanes. Aquestes fortaleses eren tamb?? una advert??ncia del poder egipci als reis de Kus (Kerma?) perqu?? no intentes res vers el nord com potser va passar abans del 1900 aC. Les fortaleses tenien torres de vigil??ncia cada certa distancia i havien de ser aprovisionades per manca de provisions suficients en el mateix terreny. La mes al sud fou Semna (Batn al-Hajjar) que potser es deia Het, al sud de la segona cascada (70 km al sud de l'actual frontera entre Egipte i Sudan). Altres foren (de nord a Sud) Aniba, Kubban, Ikkur, Buhen, Kor, Dorginarti, Mirgissa (Iken), Dabenarti, Askut, Shelfak i Uronarti. A la zona de Semna hi havia Kumma (al altra costat de riu) i Semna del sud (a tocar de Semna)
Vegeu Kerma
[edita] Conquesta de Kus o Kerma
Vers el 1700 aC o 1650 aC aquestes fortaleses van haver de ser abandonades davant el atac dels Hikses (Pr??nceps de les terres Estrangeres) al delta; el rei Nedjeh, suposadament de Kus o Kerma va conquerir o ocupar algunes fortaleses als egipcis, que potser les abandonaven volunt??riament, i alguns soldats egipcis van passar al seu servei. Els Hikses van formar dos dinasties (XV i XVI) i van considerar al rei que governava a Tebes com a tributari fins que vers el 1550 aC Kamose va arribar al tron del Alt Egipte; llavors el rei del delta i el de Kus van planejar repartir-se l'Alt Egipte per?? Kamose es va avan??ar i va atacar el nord, que despr??s va sotmetre el seu successor Ahmose I, fundador de la dinastia XVIII. Mentre el regne de Kus havia ocupat el sud d'Egipte fins a la mateixa Assuan. La conquesta de Kus per Egipte no fou f??cil i fins vers el 1450 aC no es va poder donar per feta.
Kamose va capturar un missatger del rei dels Hikses en que els invitava a atacar l'Alt Egipte des el sud i dividir-se el territori. El seu successor Ahmose I va expulsar als Hikses i mes tard va conquerir la zona de la primera cascada del Nil. El seu fill Amenhotep I vers el 1500 va arribar a la segona cascada i potser fins a l'illa de Sai. Tuthmosis I, el successor, va arribar fins a la tercera cascada, i un destacament, per el desert, va arribar fins la vora de la cinquena cascada. Per?? amb Tuthmosis II i la reina Hatshepsut la situaci?? no va progressar gaireb?? mes. Es possible que es conquer??s Kerma (Kus?) vers el 1480 aC per?? la conquesta no es va completar fins Tuthmosis III, despr??s del 1450 aC quant els egipcis es van establir a Napata, a la quarta cascada, i la ciutat de Kurgus (Hagar al-Merwa) a la cinquena al sud de la moderna Abu Hamed, en cada una de les quals es va construir una fortalesa.
[edita] Virregnat de Kus
Es va crear llavors un virregnat, el cap del qual es deia "Reial fill de Kus i cap de les terres exteriors del Sud" i governava des Nekhen a Napata. Des llavors a tota N??bia se li va dir Kush ja que fins llavors era anomenada Wawat (especialment la Baixa N??bia). La capital del virregnat fou Aniba o be Faras. Els territoris de Wawat i Kus (Baixa i Alta N??bia) havien d'aportar un tribut anual, que era or, esclaus, ramats i productes agr??coles (Wawat) i a mes vori i animals ex??tics , fusta resines arom??tiques, gomes, pedres precioses etc.. (Kus). Cada regi?? tenia un governador responsable davant el virrei. Aquest tenia el control del exercit el cap del qual es deia ???Comandant dels arquers de Kus???; els pr??nceps nubis van ser enviats a Egipte per adoptar les costums i mes tard tornaren a N??bia com a governadors de les seves regions d'origen (sembla que podrien ser tres principats a Wawat i sis a Kush, per una representaci?? a les parets de la tomba del virrei Amenhotep Hui del temps de Tutankhamon vers el 1330 aC). Els nubis van servir a l'ex??rcit egipci i molts van ser enviats a la frontera asi??tica.
Per poder establir egipcis a N??bia calia que els egipcis es sentissin all?? com a Egipte. Els egipcis volien morir a la seva terra i amb els seus deus. Els faraons van bastir molts temples a N??bia. A Soleb, Abu Simbel i d'altres llocs n'hi ha exemples notables. A la vora del temple sorgia una petita ciutat; els egipcis es casaven amb n??bies i els nubis rics s'assimilaven f??cilment als egipcis i aprenien a parlar i escriure amb egipci. Sembla que el primer deu nubi fou el sol, i despr??s de la conquesta Amon va esdevenir el principal deu. A N??bia se'l representava sovint com un home amb cap d'animal (un cabrit) coronat pel sol potser derivat d'un anterior deu nubi. El santuari principal fou al Gebel Barkal prop de Napata, que es pensava que era una est??tua natural d'un deu (des l'est la muntanya sembla el cap d'un rei coronat amb una diadema).
[edita] El regne de Napata
Despr??s de la mort de Rams??s II el 1224 aC el control egipci a N??bia s'esmicolar??. Uns anys despr??s Egipte va quedar de nou dividit i l'Alt Egipte fou administrat pels grans sacerdots d'Amon a Tebes (Ueset). Vers el 1080 aC es creu que hi havia un rei a l'alta N??bia i que la Baixa N??bia era terra de ning?? (fins que el rei d'Alta N??bia se'n va apoderar vers 750 aC). L'influencia cultural eg??pcia a l'Alta N??bia era minsa i a la part mes propera a Egipte, on era mes gran, els temples foren abandonats. Al segle X tornen a apar??ixer productes de N??bia a les llistes eg??pcies com els regals al temples dels faraons (per exemple Sheshonq I vers el 945-925 i Osorkon vers 925-890 aC). Mercenaris nubis es van emprar a la guerra contra Jud??. Aix?? el comer?? estava restablert per?? no la dominaci?? que va correspondre en tots aquest segles a un poder nubi independent que no se sap on podia ser per?? que s'ha de suposar que fou a Napata per el descobriment per Reisner del cementiri de Al-Kurru prop del Gebel Barkal, on es va descobrir una ciutat emmurallada i tombes reials en que les robes passen de ser n??bies a eg??pcies; les primeres tombes circulars, reminisc??ncies del grup C, no tenen inscripcions i no se'n coneix els propietaris; s'hi van trobar objectes d'or i joies; mes tard les trombes es van fer quadrades i col??locades en petites pir??mides, el furat era espai??s i havia algunes cambres i el difunt estava en un ta??t; les darreres tombes pertanyen als reis de la Dinastia XXV d'Egipte. No obstant les primeres tombes son de vers el 900 aC aix?? que encara resta un per??ode fosc d'uns tres-cents o quatre-cents anys.
El canvi cultural que porta els reis de Napata a esdevenir faraons es suggereix que fou fet per influencia de sacerdots de Tebes expatriats: el fara?? Takelot II volia imposar al seu fill com a gran sacerdot d'Amon i els sacerdots s'hi oposaven, i alguns segurament van fugir a Kus de la f??ria del rei i van influir a la cort.
[edita] Napata conquereix Egipte
El primer rei egipcianitzat fou Alara (785-760 aC) que era almenys el sis?? rei enterrat a Al-Kurru i probablement fou el primer que va unificar aquest territori i va construir (o millor reconstruir) temples per Amon a Gebel Barkal i Kawa. El seu successor Kashta va conquerir la Baixa N??bia i es va titular rei de l'Alt i Baix Egipte on mai devia entrar. El va succeir Piankhi ???El que viu??? que va conquerir l'Alt Egipte i va col??locar a la seva germana com a ???Dona divina del D??u??? a Tebes, equivalent a gran sacerdotessa, deessa vivent i reina mortal. La guerra contra el nord va acabar en vict??ria. Mort Piankhi el seu successor Shabaka va aplanar una revolta del nord i es va establir a Egipte, a Menfis. Shebiktu i Taharqa foren els seg??ents reis. Taharqa va perdre el pa??s davant el assiris per?? el seu successor Tanutamen el va recuperar ef??merament.
[edita] Segon per??ode de Napata
Establert el regne nom??s a N??bia amb capital a Napata (des Assuan cap al sud) els seus reis usaven els t??tols i ins??gnies del fara?? com si fossin els verdaders faraons; per aix?? el 593 aC un exercit de mercenaris grecs i de Caria contractats pel fara?? d'Egipte Psammetic va envair Kus (Napata), va derrotar al exercit nubi al sud de la tercera cascada mentre un altra cos de l'ex??rcit creuava pel desert i es presentava a Napata que fou saquejada i incendiada i els seus palaus i temples foren destru??ts. El rei Aspelta va fugir a Meroe on va establir la capital, encara que potser temporalment la capital va tornar mes tard a Napata que fou com una capital religiosa on es celebraven festivals i actes, i el lloc on es coronaven i s'enterraven els reis. Es en els segles seg??ents que desapareixer?? el egipci escrit i les inscripcions es faran en la llegua coneguda com Mero??tic, que utilitzava un nou alfabet. Diodorus de Sic??lia escriu que els sacerdots de Meroe podien escriure al rei i demanar-li que entregues la vida a deu (es su??cid??s) per?? aix?? fou abolit per Ergamenes (Arkamani) que quant va rebre la carta va anar al temple, va detenir als sacerdots i va fer el que va voler, per?? la narraci?? de Diodorus no ha pogut estar comprovada. El cert es que aquest rei fou el primer que va tenir una pir??mide al cementiri de Nuri, usat des el rei Taharqa i on foren enterrats 90 dels seus successors i 54 reines. Nomes 5 successors de Taharqa estan documentats hist??ricament, i els altres nom??s s??n noms trobats a les seves tombes
[edita] Regne de Meroe
La fase de Napata va acabar quan els reis van comen??a a ser enterrats a Meroe que ja devia ser la capital abans, i es va iniciar l'anomenat per??ode Mero??tic. La regi?? de Meroe es coneguda com Butana i com Illa de Meroe. Com que el mero??tic encara no s'ha pogut desxifrar ben b?? i d'aquesta ??poca les inscripcions son escrites en aquesta llengua, les dades hist??riques son encara molt imprecises. Altres llocs importants del regne foren Massawarat (Mussawarat es-Sufra) I Wad Ban Naqa o Naga. Algunes reines van regir el pa??s i sembla que portaren el nom de Candaces que seria l'equivalen a Reina mare, i segurament nom??s eren regents dels seus fills menors d'edat.
[edita] La fi del regne de Meroe
L'??nic text que es coneix sobre la fi de Meroe ??s una inscripci?? en llengua Geez del rei Ezana d'Aksum, que diu que va envair ???Kasu??? (Kus) a la meitat del segle IV on la terra havia estat ocupada per un poble anomenat Noba que vivia en cases d'herba i ciutats de rajoles. Certament no se sap res del que va passar a Meroe del 350 al 550. La invasi?? d'un poble, els noba, sembla assegurada per la seva pres??ncia m??s tard. El pa??s es devia fragmentar en molts estats (s'han trobat alguns cementiris amb tombes amb un grau de riquesa que indicaria que es tractava de reis o reietons). Aquestes tombes s'han trobat a Al-Hobagi, uns 20 km riu amunt de Meroe, i consisteixen en t??muls de terra (el mes llarg de 40 m de di??metre i d'uns 5 m d'al??ada), rodejats de paret; l'interior de la tomba ??s similar a les mero??tiques i cont?? objectes mero??tics i romans; els cossos enterrats se suposa que corresponen a reis i tenen a la vora menjar, gerres de beguda, armament i alguns objectes de bronze romans i mero??tics, algun d'ells amb la inscripci?? mero??tica ???rei??? (qore), aix?? com gossos, camells, cavalls i altres animals. S'han trobat altres cementiris m??s al nord, a la regi?? entre la quarta cascada i Dongola, els mes importants a Tangasi i Zuma (prop de Napata), per?? les tombes s??n pobres i dif??cilment es poden considerar de reis. Aix?? doncs, encara continuaria el regne si b?? la capital o el lloc d'enterrament seria ara un altre.
Els noba s'han identificat a vegades amb els bl??mies, per?? generalment se'ls considera dins l'anomenat Grup X, amb la seva cultura centrada a Ballana que precedeix a la cultura cristiana i es sobreposa a la cultura mero??tica. El seu monument m??s important ??s el cementiri reial descobert i explorat per Emery i Kirwan entre 1931 i 1934 tant a Ballana com a l'altre costat del riu, a Qustul, no lluny d'Abu Simbel.
Vegeu Ballana
[edita] Els regnes cristians
D'aquesta cultura es devia originar el regne de Nob??dia, que reclamava haver derrotat els bl??mies a uns inscripci?? al temple de Kalabsha. Sembla que el seu rei es va fer cristi??. El primer rei cristi?? fou el d'Aksum, al segle IV; els bizantins es van aliar amb aquest regne i el 524 li van oferir tropes mercen??ries formades per bl??mies i nobades per ajudar-lo a conquerir Iemen. El 540 el temple d'Isis a Philae es va tancar i els bl??mies i els nobades es va convertir, si no ho estaven ja al menys en part, al cristianisme, sense oposici??. Per?? a la resta de la Baixa N??bia la cristianitzaci?? fou mes lenta i amb problemes o violencia. A Qasr Ibrim s'ha trobat les restes d'un temple pag?? del segle VI que fou destru??t suposadament pels cristians. Les disquisicions entre les tend??ncies monofisites i diofisites sobre la naturalesa de Jes??s van provocar una divisi?? religiosa. Bizanci va optar pel diofisisme (dos naturaleses una divina i una humana) i Egipte (amb S??ria i Arm??nia) pel monofisisme (una sola naturalesa); el 451 el monofisisme fou formalment declarada heretgia per?? era majorit??ria a Egipte. El 543 Nob??tia es va convertir portant per la tend??ncia monofisita i Makurru (Dongola) es va convertir el 570 seguint la tend??ncia diofisita; ??loa, regne sorgit a l'Alta N??bia vers el segle IV, el 580 va seguir tamb?? l'opci?? monofisita (el seu ve?? Aksum era diofisita). El 616 (fins el 629) Egipte fou ocupat pels perses i el 638/641 pels ??rabs, i Makurru, unida a Nob??tia, va esdevenir monofisita depenent de l'esgl??sia principal d'Egipte. Tamb?? Axum o Aksum va passar al camp monofisita i va recon??ixer l'autoritat del patriarca copte. Els ??rabs van entrar a N??bia el 642 i despr??s el 653 per?? sense ??xit. Els arquers nubis els van rebutjar la primera vegada, i a la segona els nubis van aconseguir un acord, un pacte (Bakht) en el qual pagarien un tribut de 360 esclaus al any i permetrien la construcci?? d'una mesquita a Dongola, la capital. Aix?? es va respectar durant sis cents anys. Existien llavors diversos bisbats i s'havien aixecat catedrals amb l'ajut de t??cnics bizantins; el segle VIII la decoraci?? de les catedrals es va fer mes espectacular. La mes important sembla que fou la de Faras (les pintures de la qual van poder ser salvades de ser cobertes per l'aigua del llac Nasser); el monestir mes importants fou Ghazali al desert enfront de Napata al altra costat del riu (uns 20 km endins). Els escrits es van fer en grec primerament i mes tard en llengua pr??pia escrita en car??cters grecs.
[edita] Decad??ncia del regnes cristians, islamitzaci??
Progressivament el poder del rei va declinar vers el segle XIII. Els senyors locals constru??en castells per?? no esgl??sies, les quals cada cop eren mes petites. El 1400 Makurru estava de fet dividit en diversos principats. El mateix va passar a ??loa. L'entrada de bedu??ns ??rabs expulsats d'Egipte tamb?? va contribuir a la fragmentaci?? i els petits territoris aut??noms van caure a mans de caps ??rabs i musulmans per les armes o per enlla??os matrimonials i van esdevenir aviat musulmans. A N??bia l'her??ncia passava no al fill propi sin?? al fill gran de la germana; ja era aix?? en temps dels faraons de la XXV dinastia; i els ??rabs es casaven amb dones n??bies que sovint heretaven de son germ??; el fill de l'??rab era l'hereu; per?? els musulmans no tenien aquest tipus d'her??ncia i quan arribava l'her??ncia (terrenys o propietats, o be un territori) a un musulm??, despr??s la deixava al seu fill. La inseguretat general a N??bia va fer que el comer?? decaigu??s i el pa??s quedes a??llat. Al nord els nubis van conservar els costums i la llengua per?? al sud es van arabitzar i van passar a parlar ??rab; cada ciutat o grup de petites ciutats era regida per un cap ??rab anomenat mek (rei). Un intent de reunificaci?? fou frustrat quant els Funj procedents del sud van comen??ar a reclamar tribut als Mek amb territoris m??s al sud de la tercera cascada (mes al nord pertanyia al sult?? otom?? junt amb les ciutats de Suakin i Massawa a la costa de la Mar Roja). El 1504 els regnes estaven en poder dels Funj de Sennar que el 1523 van esdevenir oficialment musulmans. El poder dels Funj va durar fins el 1821
[edita] Domini egipci, per??ode de la Mahdiya
Els egipcis van dominar el regne de Sennar el 1821. La seva dominaci?? fou opressora i va provocar descontentament. El 1881 un sant?? anomenat Muhammed Ahmed es va declarar el mateix el Mahdi (el messies) i va unir el pa??s contra el odiats egipcis. La major part de les tribus es van posar al seu costat sobretot despr??s de les seves primeres vict??ries. Mentre Egipte va esdevenir protectorat brit??nic. El 1885 la gent del Mahdi va ocupar Khartum, governat pel brit??nic general Charles Gordon i des llavors i fins el 1898 Sudan fou un estat independent isl??mic.
[edita] Domini brit??nic i independ??ncia
Des el 1899 al 1956 Sudan i Egipte restaren units de fets. Sudan formava un condomini anglo-egipci, i Egipte era un regne primer sota protectorat brit??nic i el 1922 independent. Fins el 1956 els nubis doncs estaven repartits en dues administracions, per?? en la practica, com que el Sudan era territori egipci (i brit??nic)encara no hi havia una separaci?? clara. Per?? el 1956 el Sudan va esdevenir independent i el Nubis de cada banda van quedar separats.
El regim democr??tic fou enderrocat i va sorgir un regim socialista dirigit per Gafar al-Numeiri, fins que un cop d'estat comunista que va fracassar, el va portar a posicions radicals de dreta i dictatorials. La guerra amb els pobles del sud fou casi end??mica. Enderrocat El Numeiri i despr??s d'un breu per??ode d'un govern moderat, els islamistes van tornar al poder per mitj?? del general Bashir i de Hassan al-Turabi, i va seguir la guerra contra el sud. Els islamistes segueixen avui al poder per?? el 2005 es va signar la pau amb el sudistes.
[edita] N??bia moderna
Avui dia els nubis estan repartits entre Egipte i Sudan.
[edita] Nubis d'Egipte
Dins Egipte van quedar dos tribus principals i algunes subtribus: Fadija i Kanuz.
Els Kanuz viuen entre Assuan i Al-Madhiq, en 17 llogarrets. Parlen el dialecte Matuk o matuki??
Els Fadija viuen m??s avall d'Al-Mahdiq, fins a la frontera sudanesa. Habiten 19 llogarrets. Parlen el dialecte fadij??.
El nubis son una atracci?? tur??stica. Els seus poblats es visiten i s??n considerats m??s nets i acollidors que els ??rabs. No tenen especials problemes de discriminaci??. No hi ha cap protecci?? per la seva cultura que sobreviu pel seu a??llament. Els joves, per??, marxen a les ciutats o a l'estranger a buscar feina.
[edita] Nubis de Sudan
A Sudan van quedar les tribus n??bies dels Donakela, Mahiss i Sokkot, amb diverses subtribus.
Els nubis del Sudan estan o se senten discriminats. Una part ha col??laborat amb els rebels del sud de Sudan. Les seves regions no reben ajuts del govern i la seva cultura no te cap tipus de protecci??.
[edita] S??mbols i pol??tica de N??bia
De moment no hi ha cap bandera o emblema de la naci?? n??bia. La seva representaci?? pol??tica est??, de fet, en mans del United Sudan National Party (USNP), format per la uni?? de la General Union of Nuba (GUN), el Sudan National Party (SNP), el Free Sudan National Party (SNP-Free) i el Sudan National Party - Collective Leadership (SNP-CL), presidit pel bisbe Phillip Abbas Ghaboush (SNP-Free) amb tres vicepresidents, Mohammed Hamad Kuwa (SNP-CL), Elamin Hamouda (SNP) i Yussif Abdalla Jibril (GUN). L'USNP d??na suport al sudista SPLA/SPLM per?? ??s partidari de seguir en un Sudan democr??tic. Molts nubis han lluitat a les files del SPLA.
[edita] Llista de reis
[edita] Reis de N??bia
- Ahmose-Sitaiet ?
- Turi (Tjuroi) 1520- ?
- Seni, comen??aments del segle XIV aC
- Inebni, comen??aments del segle XIV aC
- Amen-em-nekhu, comen??aments del segle XIV aC
- Nehi, meitat del segle XIV aC
- User-Satet, meitat del segle XIV aC
- Merimose, comen??aments del segle XIII aC
- Amenhotep-Hui (I), finals del segle XIII aC
- Paser (I), finals del segle XIII aC
- Messui ?
- Iuni, prop del 1300 aC
- Amenemope, prop del 1290 aC
- Tuthmosis, prop del 1290 aC
- Hekhanakhte, comen??aments del segle XII aC
- Hui (II), comen??aments del segle XII aC
- Iwni, comen??aments del segle XII aC
- Paser (II, meitat del segle XII aC
- Setau, meitat del segle XII aC
- Penout ?
- Hori fill de Kama, vers 1080 aC
- Panehasi (revoltat), vers 1080-1070 aC
- Herihor (de Tebes), vers 1074
- Neshkhons (reina, dona de Pinudjem II de Tebes), vers 970 aC, amb t??tol de superintendent de les Terres Estrangeres del sud i virreina de Kush, c??rrec probablement nominal perqu?? Egipte ja no dominava N??bia
[edita] Reis de Napata
- Piankhi I 1074-v. 1050 aC
- Painuten I
- Masakharta
- Menkheperra v.1030-v. 991 aC
- Nesubanebdjed v. 991-v. 987 aC
- Painuten II v. 987-980 aC
- Sebi c. 980-970 aC
- Pokeamon
- Asarkamon I
- Amenkhotep v. 930-c. 880 aC
- Pamses v. 880-c. 855 aC
- Aserkamon II v. 855-c. 815 aC
- Rei desconegut v. 815- ? aC
- Shabaka I v. 795 aC
- Alara v. 785-760 aC
- Kashta v. 760-747 aC
[edita] Faraons de la XXV dinastia (N??bia i Egipte)
- Piankhi II (primer fara?? de la XXV dinastia) 747-716 aC
- Shabaka II (segon fara?? de la XXV dinastia) 716-702 aC
- Shebitku (tercer fara?? de la XXV dinastia) 702-690 aC
- Taharqa (quart fara?? de la XXV dinastia) 690-664 aC
- Tanutamen (cinqu?? fara?? de la XXV dinastia) 664-653 aC
[edita] Reis de Napata
- Amenardis (reina) 664-653 aC
- Altanersa 653-643 aC
- Senkamanisken 643-623 aC
- Anlamani 623-593 aC
- Napata saquejada per Egipte el 590 aC (la capital passa a Meroe)
[edita] Reis de Meroe
- Aspelta 593-568 aC
- Amtalqa 568-555 aC
- Malonaqen 555-542 aC
- Analmaaie 542-538 aC
- Amaninatakilebte (Amaniastabarqa) 538-519 aC
- Karkamani 519-510 aC
- Amaniastabarqa 510-487 aC
- Siaspiqa 487-468 aC
- Nasakhma 468-463 aC
- Malewiebamani 463-435 aC
- Talakhamani 435-431 aC
- Amanineteierike (Irike-amanote) 431-405 aC (Es creu que va ajudar als egipcis en la seva rebel??li?? contra els perses el 414-413 aC i al 404 aC)
- Baskakeren 405-390 aC
- Harsiotef 390-369 aC
- Rei desconegut 369-350 aC
- Akhraten 350-335 aC
- Nastasen 335- v. 310 aC
- Aktisanes v. 310-270 aC
- Arkamani-qo (Ergamenes) 270-260 aC
- Amanislo 260-250 aC
- Aman...tekha 250-235 aC
- Arnekhamani 235-218 aC
- Arqamani 218-200 aC
- Tabriqo (Adikhalmani ?) 200-190 aC
- ...iwal 190-185 aC
- Rei desconegut 185-170 aC
- Reina Candaces Shanakdakhete 170-150 aC
- Rei desconegut 150-130 aC
- Naqirinsan 130-110 aC
- Tandjidamani 110-90 aC
- ...hale 90-50 aC
- ...amani (reina)
- Nawidemak
- Amanikhabale (amb la Reina Kaditede) 50-40 aC
[edita] Reis de Napata
- Teriteqas (a Napata, amb la reina Candaces Amanirenes) 40-? aC
- Reina Candaces Amanishakheto (Amanirenes) (a Napata) v. 35-20 aC
- Akinidad
- Atac a la regi?? d'Assuan i contraatac rom??, Napata ??s saquejada vers 24 aC
[edita] Reis de Meroe
- Candaces Amanishakheto o Amanitores (reina) 10-1 aC
- Natakamani o Natekamani amb la reina Candaces Amanishakheto o
Amanitores 1 aC-20
- Amanishakheto o Amanitores (reina)
- Arikhankharer
- Arikakahtani
- Shorkaror, v. 20-30
- Pisakar, v. 30-40
- Amanitaraqide v. 40-50
- Amanitenmemide v. 50-62
- Amanikhatashan 62-85
- Teritnide v. 85-90
- Teqerideamani I v. 90-114
- Tamelerdeamani 114-134
- Adeqetali 134-140
- Takideamani v. 140-155
- Tarekeniwal v. 155-170
- Amanikhalika v. 170-175
- Ariteniesbokhe v. 175-190
- Amanikhareqerem v. 190-200
- Teritedakhatei v. 200-215
- Ariesbokhe 215-225
- Teritnede 225-246
- Aretnide 246
- Teqerideamani II 246-266 ?
- Tamelerdeamani 266-283
- Iesbokheamani 283-306
- Lahideamani (reina) 306-314
- Maleqorobar 314-329
- Akedaketival 329-340
- Rei desconegut 340-355 ?
- Fragmentaci?? vers la segona meitat del segle IV. Es formen alguns estats, els principals dels quals foren Nob??tia (capital Faras o Pakhoris o Bukharas) i D??ngola
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Enlla??os externs
- Web de napata (angl??s)
- Excavacions a Kerma (angl??s)
- Fotos i notes sobre el Sudan (franc??s)
- Article sobre N??bia (angl??s)
- merowiki (angl??s)
- Pdf (angl??s)
|
|
|
|---|---|
| Hist??ria | Hist??ria de la Terra |
| Prehist??ria | Eoc?? |
| Per pa??sos i regions | Ex??mens imperials xinesos ??? Hist??ria de l'Equador ??? N??bia |
| Hist??ria antiga | Batalla del Bosc de Teutoburg ??? Batalla de les Term??piles ??? Imperi Rom?? ??? Imperi Bizant?? ??? Imperi Sass??nida |
| Hist??ria precolombina | Civilitzaci?? asteca ??? Tenochtitlan |
| Hist??ria medieval | Croada contra la Corona d'Arag?? ??? Joana d'Arc ??? Reconquesta ??? Samurai |
| Hist??ria moderna | Llu??s XIV ??? Setge de Barcelona (1713-1714) |
| Hist??ria contempor??nia | Catalanisme ??? Guerres Napole??niques |
| Segle XX | Segona Guerra Mundial |
