Khufu

De Viquip??dia

Khufu, m??s conegut per Kheops, Keops o Queops, fou un fara?? de la dinastia IV de l'antic Egipte que va governar des de vers el 2490 fins a vers el 2470 aC, uns 23 anys. El seu nom d'horus fou Medied (o Mediu o Metheru), el seu nom nebti fou Khufu o Mediunebti; el seu nom d'horus d'or fou Bikuinebu; el seu nom nesut-biti fou Nesutbitimediu; el seu nom de Sa Ra (nom de naixen??a) fou Knumkhufu o Khufu que vol dir "Protegit pel d??u Knum", (el d??u Knum era un dels d??us de la triada divina del sud, a Elefantina, responsable de les crescudes del Nil). Maneth?? l'anomena Sufis i Her??dot Queops. Altres transcripcions del seu nom son: Khemmis, Khufuei, Khufui, Khnemkhufu, Khufuef, Khuifui, Medkhedu, Medkhu, Medidu , Mediu, Saofis (I), Saurid, Souphis, Suphis, Surid i Cheops.

Va succeir el seu pare Snefru probablement essent bastant jove (d'uns 25 anys d'edat). La seva mare fou la reina Hetepheres I. Es va casar al menys amb Meritiotes I (Merei-it-es), amb Henutsen, i amb un altra princesa de la que no se sap el nom, potser d'origen libi. Va tenir diversos fills: Kauab o Kawab (possiblement de la reina principal Meritiotis i que seria l'hereu designat, per?? que potser va premorir a Khufu); Djedefhor (probablement fill tamb?? de Meriotis); Baefra o Baufre (probable fill de Meriotis); Djedefra o Djedefre o Radjedef (fill probablement de la reina secundaria d'origen libi); Khafre (Khefren (fill de la reina secundaria Henutsen); Henutsen (II); Hetepheres (II); Horbaef; Babaef; Khufukaf (I); Meresankh (II); Meritiotes (II); Minkhaf; i Nefertiabet.

Va construir la pir??mide mes gran del complex de Giza o Gizeh, la qual porta el seu nom (pir??mide de Kheops) i en t?? un altre de po??tic "la pir??mide que es el lloc del somriure i del capvespre". Va tenir com a visir a Hemiunu (probablement el seu nebot) que fou l'arquitecte de la gran pir??mide. Les seves tres dones foren enterrades en tres petites pir??mides subsidi??ries situades al sud del complex funerari de la gran pir??mide. Es possible que Khufu fos tamb?? l'autor de l'esfinx.

Va enviar expedicions al Sina?? (el seu nom apareix gravat a dues tauletes a Maghara) i va establir mines de diorita a N??bia a la regi?? d'Abu Simbel on s'ha trobat el seu nom a Toshka. Una inscripci?? a Elefantina fa pensar que les canteres de granit de la regi?? foren objecte de l'atenci?? del fara?? que utilitzaria el granit d'Assuan i la pedra fina de Tura. El nom del fara?? apareix gravat tamb?? a la cantera d'alabastre de Hatnub; apareix tamb?? a Bubastis, i a un temple de Biblos (L??ban). Probablement fou de Biblos d'eon va portar la fusta amb la que es va construir la barca sagrada que es va trobar el 1945 al costat de la pir??mide i que desmuntada en milers de trossos fou reconstru??da durant 14 anys; aquesta barca era part del culte al fara??.

El seu nom tamb?? apareix a l'estatueta del fara?? trobada a Abidos i a gerres al temple d'Horus a Nekhen. Al est de la pir??mide la reina Henutsen, al costat de la principal, s'ha trobat una estela que esmenta que Khufu va fundar un temple dedicat a Isis al costat de l'esfinx.

Maneth?? diu que el rei va escriure un llibre sagrat del que va obtenir una c??pia, per?? que va tancar temples i no va ser respectu??s de la religi??. Her??dot, que va escriure la seva historia vers el 450 aC el descriu com un d??spota que va arru??nar el pa??s, va tancar els temples i va prohibir als seus s??bdits oferir sacrificis i els va obligar tots a treballar per ell; Her??dot afegeix que el rei fou odiat pels egipcis. Una hist??ria d'Her??dot ??s que va enviar les seves filles als bordells per recaptar fons per la pir??mide i que les noies demanaven a m??s a m??s a cada client una pedra per poder-se fer una pir??mide per elles, per?? aquestes hist??ries s??n invencions posteriors, sense cap fonament si b?? les pir??mides m??s petites van ser probablement per les seves dones/germanes i el rei tenia al menys tres filles. El Papir de Westcar tamb?? descriu Khufu com a cruel per?? dins el normal dels reis orientals, amable amb els seus inferiors, interessat amb la naturalesa humana i amb desig de con??ixer coses de m??gia; el papir esmenta que va cridar un mag de 110 anys que encara menjava cada dia 500 pans amb carn i bevia 100 gerres de cervesa; el papir fou escrit durant la dinastia XVIII per?? se suposa basat en un anterior de la Dinastia XII; una hist??ria del papir, anomenada "Kheops i els Macs", explica que un mac anomenat Djedi tenia fama de poder ressuscitar els morts; Khufu el va cridar per fer una demostraci?? i va ordenar matar un presoner per qu?? el mag el torn??s a la vida; Djedi va objectar i el rei va accedir a no matar el pres, i el mag aleshores va demostrar les seves habilitats en un ??nec.

Sembla que aquestes llegendes v??nen derivades de la feina a les pir??mides que, especialment els grecs, nom??s podien concebre com fetes amb treball for??at o per esclaus, per?? el seu pare Snefru, que va bastir m??s pir??mides (unes tres) que en total doblen el moviment de pedres de Khufu, fou recordat com un sobir?? amable i proper al poble.

Una teoria recent atribueix el mal record de Khufu al seu autonomenament com a d??u Re, el que fou ressentit pels egipcis com un acte pecamin??s.

Del fara?? es conserva una petita estatueta de vori trobada a un edifici del temple de Khentiulmentiu a Abidos,

Fou de??ficat durant la Dinastia XXVI i el seu nom escrit a escarabats. S'ha trobat el nom de dos sacerdots encarregat llavors del seu culte.

Va morir amb uns 50 anys d'edat i el va succeir el seu fill gran Djedefre.