Antic Egipte

De Viquip??dia

L'Antic Egipte va ser una civilitzaci?? de l'est de Nord d'??frica concentrat al curs mitj?? i baix del Riu Nil en el que ara ??s la moderna naci?? d'Egipte. La civilitzaci?? va comen??ar pels volts del 3150 aC^[1] amb la unificaci?? l'Alt i Baix Egipte sota el primer fara??, i es va desenvolupar en els seg??ents tres mil??lenis.^[2] La seva hist??ria es divideix en una s??rie de per??odes estables, coneguts com a Imperis, separats per per??odes de relativa inestabilitat coneguts com a Per??odes Intermedis. Despr??s de la fi de l'??ltim Imperi, conegut com a Imperi Nou, la civilitzaci?? de l'antic Egipte va entrar en un per??ode de lent, constant declivi, durant el qual Egipte va ser conquerit per una successi?? de poders estrangers. El domini dels faraons oficialment es va acabar al 31 aC quan el jove Imperi Rom?? va conquerir l'Egipte i el va fer prov??ncia.^[3]

La civilitzaci?? de l'antic Egipte va prosperar adaptant-se a les condicions de la Vall del Riu Nil. Va controlar la irrigaci?? de la vall f??rtil va produir excedent de collites, el qual va engegar el desenvolupament social i la cultura. Amb recursos estalviats, l'administraci?? va invertir en l'explotaci?? mineral de la Vall envoltant les regions des??rtiques, el primer desenvolupament d'un sistema d'escriptura, la organitzaci?? de construccions col??lectives i projectes agr??coles, comer?? amb les regions ve??nes, i un ex??rcit que va v??ncer els enemics estrangers i va afirmar el domini egipci. Motivant i organitzant aquestes activitats hi havia una burocr??cia d'escribes d'elit, l??ders religiosos, i administradors sota control de l div?? fara?? qui va garantitzar la cooperaci?? i la unitat de les ments eg??pcies a trav??s d'un elaborat sistema de creences religioses.^[4][5]

Els molts ??xits de l'antic Egipte inclouen un sistema matem??tic, treball de la pedra, mesura, i t??cniques de construcci?? que van facilitar la construcci?? de pir??mides monumentals, temples, i obeliscs, tecnologia de fa??en??a i vidre, un pr??ctic i efectiu sistema de medicina, noves formes de literatura, sistemes d'irrigaci?? i t??cniques de producci?? agr??coles, i el tractat de pau m??s antic.^[6] Egipte va deixar un llegat durador: l'art i l'arquitectura van ser-ne copiats i antiguitats exposades per tot el m??n, i ru??nes monumentals han inspirat la imaginaci?? de turistes i escriptors durant segles. Un respecte redescobert per les antiguitats i excavacions als inicis del per??ode modern van dirigir la investigaci?? cient??fica cap a la civilitzaci?? eg??pcia i a un gran inter??s pel seu llegat cultural a Egipte i el m??n.^[7]

Taula de continguts 1 Hist??ria 1.1 Paleol??tic i Neol??tic 1.2 Per??ode Predin??stic 1.3 Per??ode Din??stic Antic 1.4 Imperi Antic 1.5 Primer Per??ode Intermedi 1.6 Imperi mitj?? 1.7 Segon Per??ode Intermedi i els Hikses 1.8 Imperi nou 1.9 Tercer Per??ode Intermedi 1.10 Egipte tard?? 1.11 Dinastia Ptolemaica 1.12 Dominaci?? romana 1.13 Dominaci?? isl??mica 2 Govern i economia 2.1 Administraci?? i comer?? 2.2 Estatus social 3 L'agricultura i la ramaderia 4 La religi?? 5 La vida inte??lectual 6 Refer??ncies 7 Articles relacionats

[edita] Hist??ria

Cap al per??ode Paleol??tic tard??, el clima ??rid del nord-est de l'??frica havia esdevingut calent i sec en increment, for??ant a les poblacions de l'??rea a concentrar-se a la Vall del Nil, i des que els ca??adors-recol??lectors n??mades van comen??ar a viure a la regi?? durant el Pleistoc?? fa uns 1.8 milions d'any enrere, el Nil ha estat la l??nia vital d'Egipte.^[8] Les f??rtils terrasses del Nil va donar als humans la oportunitat de desenvolupar una economia agr??cola sedent??ria i una societat m??s sofisticada i centralitzada que va esdevenir una part fonamental en la hist??ria de la civilitzaci?? humana.^[9]

[edita] Paleol??tic i Neol??tic

Les evid??ncies arqueol??giques indiquen que unes societat i cultura eg??pcies desenvolupades s'havien est??s lluny entre les fronteres de l'Egipte unificat dins la prehist??ria (veure Egipte predin??stic). El riu Nil, al voltant del qual s'hi agrupava la majoria de la poblaci??, ha estat la font de vida per la cultura eg??pcia des que els ca??adors-recol??lectors n??mades s'hi van establir al pleistoc??. Restes d'aquesta gent primerenca apareix en forma d'artefactes i roques tallats per les terrasses del Nil i els oasis.

A trav??s del Nil, a l'11?? mil??lenni aC, una cultura moldredora de gra utilitzant el tipus m??s antic de fal?? havia estat substitu??da per una altra cultura de ca??adors, pescadors, i recol??lectors que utilitzaven eines de pedra. Les evid??ncies tamb?? indiquen ocupaci?? humana i pastoreig al rac?? sud-oest d'Egipte, a prop de la frontera sudanesa, abans del 8000 aC. Les evid??ncies geol??giques i els estudis per ordinador de models clim??tics suggereixen que el canvis clim??tics naturals dels volts del 8000 aC van comen??ar a dessecar les extensions de terres de pastoreig de l'??frica septentrional, posteriormment formant el S??hara (c.2500 aC). Aviat les tribus de la regi?? naturalment van tendir a agregar-se a prop del riu Nil on hi van desenvolupar una economia agr??cola sedent??ria i una societat m??s centralitzada. Hi ha evid??ncies de pastoralisme i cultiu de cereals al S??hara oriental al 7?? mil??lenni aC.

La dessecaci?? continuada va for??ar als primers avantpassats dels egipcis a establir-se al voltant del Nil m??s permanentment i els va for??ar a adaptar-se a una vida m??s sedent??ria. Tot i aix??, el per??ode del 9,000 al 6,000 aC ha deixat molt poc en el cam?? de les evid??ncies arqueol??giques. Cap al 6000 aC, l'agricultura organitzada i les grans construccions havien aparegut a la Vall del Nil.^[10] En aquell temps, els egipcis del rac?? sud-oest d'Egipte eren pastors i tamb?? van construir grans edificis. El morter ja s'utilitzava al 4000 aC.

[edita] Per??ode Predin??stic

Cap al 5500 aC, petites tribus que vivien a la vall del Nil havien desenvolupat unes s??ries de cultures ??niques manifestant control ferm de l'agricultura i la ramaderia i identificables per la seva cer??mica i objectes personals ??nics, com pintes, bra??alets, i collarets. La primera d'aquestes cultures es va establir al Baix Egipte a el-Omari al nord de Helwan, a Merimde a l'oest del Delta del Nil, i a les vores de la costa septentrional del Llac Moeris a la regi?? del Fayium. El neol??tic d'el-Omari i especialment el Fayium es feia notar pels avan??ats estris de pedra que van modelar la ind??stria l??tica prehist??rica a Egipte.^[11][12] El Faiyum es trobava a la intersecci?? de tres rutes: de la Vall del Nil mateix, del S??hara oriental i del Orient Pr??xim, d'aquesta manera disposava de caracter??stiques de tots tres. Merimde era una de les m??s grans comunitats septentrionals, comparable en extensi?? i estructura al Nekhen predin??stic. A m??s a m??s de la seva tecnologia l??tica, la seva cultura es caracteritzava per formes sofisticades de vasos i anells i culleres de cer??mica, i els caps de ma??a de pedra que van esdevenir populars al final de la hist??ria eg??pcia.^[13]

Molts segles m??s tard, les cultures predin??stiques meridionals es van comen??ar a establir. Eren contemporanis amb els assentaments del predin??stics tardans de l'Egipte septentrional, com Maadi, Buto i [[Heli??polis].^[14] La primera comunitat meridional, Badari, es coneixia per la seva cer??mica d'alta qualitat, estris de pedra, i el seu ??s del coure.^[15] Les sepultures badaris, simples clots amb signes d'estratificaci?? social, suggereix que la cultura estava caient sota control de l??ders m??s poderosos.^[16] Al nord, la cer??mica maadiana era un desenvolupament local, feta de silt del Nil i ocasionalment decorada amb ocells i serekh sostenint els primers Noms d'Horus. Mentre Maadi era com un centre comercial, el contacte entre l'Alt i el Baix Egipte en aquest punt no era significatiu; les relacions comercials amb Palestina i Sumer, tot i aix??, estaven fortament assegurades.^[17] Maadi tamb?? era la principal font de vaixells de basalt, la distribuci?? dels quals esdev?? m??s difosa al sud despr??s que l'Egipte septentrional cau sota el control dels legisladors de l'Alt Egipte.^[18]

La cultura Naqada va comen??ar a estendre's al curs del Nil cap al 4000 aC. En un per??ode de cap a 1000 anys, la cultura Naqada es va desenvolupar des de petites comunitats grangeres fins a una poderosa civilitzaci?? els l??ders de la qual retenien el control suprem sobre la gent i els recursos de la Vall del Nil.^[19] Establint un poder central a Nekhen, i despr??s a Abidos, els l??ders de Naqada van estendre el seu control d'Egipte cap al nord seguint el curs del riu i van establir contactes comercials amb N??bia, els oasis del desert occidental, i les cultures de la Mediterr??nia oriental.^[20] La cultura Naqada va manufacturar diversos ornaments de b??ns materials, els quals inclo??en cer??mica pintada, vasos de pedra decoratius d'alta qualitat, paletes cosm??tiques, i joies fetes d'or, lapisl??tzuli, i ivori. Tamb?? van desenvolupar un vern??s conegut com a fa??en??a, la qual era ben utilitzada dins del Per??ode Rom?? per decorar copes, amulets, i figuretes.^[21] Durant l'??ltima fase del predin??stic, la cultura Naqada va comen??ar a utilitzar s??mbols escrits que van evolucionar en un sistema ple de jerogl??fics per escriure la llengua eg??pcia.^[22]

[edita] Per??ode Din??stic Antic

Els antics egipcis van triar comen??ar la seva hist??ria oficial amb un rei anomenat "Meni" (o Menes en grec) qui ells creien que havia unit els dos regnes de l'Alt i el Baix Egipte.^[24] La transici?? a un estat unificat de fet va succeir m??s gradualment que els escriptors de l'antic Egipte ens voldrien fer creure, i no hi ha cap gravat contemporani de Menes. Els experts ara creuen, tot i aix??, que el m??tic Menes de fet podria haver estat el fara?? Narmer, qui es representat a la cerimonial Paleta de Narmer en un acte simb??lic d'unificaci??.^[25] El sacerdot Manet?? del tercer segle aC va agrupar la llarga l??nia de faraons seg??ents a Menes en 30 dinasties, sistema encara utilitzat avui en dia.^[26]

Al Per??ode Din??stic Antic cap al 3150 aC, els primers faraons van solidificar el seu control sobre el Baix Egipte tot establint una capital a Memfis, de la qual podrien controlar tant la for??a laboral i l'agricultura de la f??rtil regi?? del delta com les lucratives i cr??tiques rutes cap al Llevant. L'increment de poder i fama dels faraons durant el per??ode din??stic antic est?? reflectit en les seves elaborades tombes mastaba i les estructures mortu??ries de culte a Abidos, les quals eren utilitzades per cel??lebrar el fara?? de??ficat despr??s de la seva mort.^[27] La forta instituci?? de direcci?? reial es va desenvolupar per essencial en la superviv??ncia i creixement de l'antiga civilitzaci?? d'Egipte.^[28]

[edita] Imperi Antic

Desconcertants aven??os en arquitectura, art, i tecnologia, es van produir durant l'Imperi Antic, alimentat per l'increment en la productivitat agr??cola feta possible per una ben desenvolupada administraci??.^[29] Sota la direcci?? del visir, els oficials estatals van recol??lectar impostos, van coordinar projectes d'irrigaci?? per millorar el rendiment de les collites, van llogar pagesos per treballar en projectes de construcci??, i van establir un sistema judicial per mantenir la pau i l'ordre.^[30] Amb l'excedent de recursos fet possible per una economia productiva i estable, l'estat va poder invertir en la construcci?? de monuments colossals i comissionar treballs excepcionals d'art de la m?? d'obra reial. Les pir??mides constru??des per Djoser, Khufu, i els seus descendents s??n els s??mbols m??s memorables de l'antiga civilitzaci?? eg??pcia, i el poder dels faraons que ho controlaven.

A trav??s de l'augment d'import??ncia de l'administraci?? van sorgir unes noves classes d'escribes i oficials educats qui eren estats garantits pels faraons com a pagament pels seus serveis. Els faraons tamb?? van fer garants de terres als seus temples de culte mortuori i locals per assegurar-se que aquestes institucions tindrien els recursos necessaris per adorar el fara?? despr??s de la seva mort. Cap al final de l'Imperi nou, cinc segles d'aquestes pr??ctiques feudals havien desgastat lentament el poder econ??mic del fara??, qui no es podria permetre m??s una gran administraci?? centralitzada.^[31] Mentre el poder del fara?? s'evaporava, els governadors regionals anomenats nomarques van comen??ar a reptar la supremacia del fara??. Aix?? unit a severes sequeres entre el 2200 i el 2150 aC, va causar en ??ltim terme que el pa??s entr??s en un per??ode de 140 anys de gana i pugna conegut com a Primer Per??ode Intermedi.^[32]

[edita] Primer Per??ode Intermedi

Despr??s del col??lapse del govern central egipci al final de l'Imperi antic, l'administraci?? no va poder suportar o estabilitzar l'economia del pa??s. Els governadors regionals no van poder comptar amb el rei per ajut en temps de crisis, i els continus talls de subministrament i disputes pol??tiques van escalar en fams i guerres civils a petita escala. Tot i els problemes dif??cils, els l??ders locals, sense pagar cap tribut al fara??, van utilitzar la seva nova independ??ncia per establir una cultura pr??spera a les prov??ncies. Un cop van tenir control sobre els seus propis recursos, les prov??ncies van esdevenir m??s riques econ??micament--fet demostrat per m??s grans i millors enterraments entre totes les classes socials.^[33] En esclats de creativitat, els artesans provincials van adoptar i adaptar motius culturals formalment restringits a la reialesta de l'Imperi antic, i els escribes van desenvolupar estils literaris que expressaven l'optimisme i originalitat del per??ode.^[34]

Lliures de la seva lleialtat al fara??, els legisladors locals van comen??ar a competir entre ells per control territorial i poder pol??tic. Cap al 2160 aC, els legisladors de Hierakonpolis controlaven el Baix Egipte, mentre un clan rival basat en Tebes, Antef I, va prendre el control de l'Alt Egipte. Mentre els Intef van cr??ixer en poder i van estendre el seu control sobre el nord, un conflicte entre els dos rivals va esdevenir inevitable. Pels volts del 2055 aC les forces Tebanes sota Nebhepetre Mentuhotep II finalment van v??ncer els legisladors Herakleopolitans, reunificant les Dues Terres i inaugurant un per??ode de renaixensa econ??mica i cultural conegut com a Imperi Mitj??.^[35]

[edita] Imperi mitj??

Els faraons de l'Imperi mitj?? van restaurar la prosperitat i estabilitat del pa??s, aix?? simulant un ressorgiment de l'art, la literatura, i els projectes de construcci?? monumental.^[36] Mentuhotep II i els seus successors de la 11na Dinastia van legislar des de Tebes, per?? el visir Amenemhet I, en assumir la cororna al comen??ament de la 12na Dinastia pels volts del 1985 aC, va canviar la capital nacional a la ciutat d'Itjtawy localitzada al Fayium.^[37] Des d'Itjtawy, els faraons de la 12na Dinastia van comprometre's en una reclamaci?? territorial de llarg abast i un projecte d'irrigaci?? per incrementar l'excedent agrari de la regi??. A m??s a m??s, l'ex??rcit va reconquerir territori a N??bia rica en mines de pedra i or, mentre els treballadors constru??en una estructura defensiva al Delta Oriental, anomenada les "Muralles-del-Legislador", per defensar-se contra atacs estrangers.^[38]

Tenint ex??rcit assegurat i seguretat pol??tica i vastes riqueses agr??coles i minerals, la poblaci??, l'art, i la religi?? de la naci?? van aflorar. En contrast amb les actituds elitistes de l'Imperi antic envers els d??us, l'Imperi mitj?? va experimentar un increment d'expressions de pietat personal i el que es podria anomenar democratitzaci?? de la vida d'ultratomba, en la qual totes les persones hi posse??en una ??nima i podien ser ben rebudes dins la companyia dels d??us despr??s de la mort.^[39] La literatura de l'Imperi Mitj?? es caracteritzava per tractar temes i personatges sofisticats escrits en un estil segur i eloq??ent,^[34] i els relleus i retrats escult??rics del per??ode van capturar detalls subtils i individuals que van assolir nouves fites de perfecci?? t??cnica.^[40]

L'??ltim gran legislador de l'Imperi mitj??, Amenemhet III, va deixar entrar pobladors asi??tica a dins de la regi?? del delta per proveir una for??a de treball suficient per les seves campanyes especialment actives de mineria i construcci??. Aquestes ambicioses activitats de construcci?? i mineria, tot i aix??, combinades amb un inesperat retard de les crescudes del Nil al seu regne, van esgotar l'economia i van precipitar el lent declivi en el Segon Per??ode Intermedi durant les tardanes 13na i 14na dinasties. Durant aquest declivi, els pobladors asi??tics estrangers van comen??ar a apoderar-se de la regi?? del delta, posteriorment dominant dins Egipte com a Hikses.^[41]

[edita] Segon Per??ode Intermedi i els Hikses

Pels volts del 1650 aC, mentre el poder dels faraons de l'Imperi mitj?? es debilitava, els immigrants asi??tics residents a la ciutat del Delta Oriental Avaris van apoderar-se de la regi?? i van for??ar el govern central a retirar-se a Tebes, on el fara?? era tractat com a vassall i se n'esperava un tribut.^[42] Els Hikses ("legisladors estrangers"), van imitar els models egipcis de govern i es retrataven ells mateixos com a faraons, integrant aix?? elements egipcis en la seva cultura de l'Edat del Bronze Mitj??.^[43]

Despr??s de la seva retirada, els reis de Tebes es van trobar ells mateixos atrapats entre els Hikses al nord i els aliats Nubis dels Hikses, els Cuixites, al sud. Cap a 100 anys de t??nua inacci?? van seguir, i no va ser fins al 1555 aC que les forces Tebanes van aconseguir prou for??a com per encarar-se als Hikses en un conflicte que duraria m??s de 30 anys.^[42] Els faraons Tao II i Kamose van aconseguir finalment derrotar els Nubis, per?? va ser el successor de Kamose, Ahmose I, qui va emprendre victoriosament una s??rie de campanyes que va erradicar permanentment la pres??ncia Hiksa a Egipte. En l'Imperi nou que va seguir, l'ex??rcit va esdevenir una prioritat central pels faraons que buscaven estendre les fronteres eg??pcies i assegurar el seu domini complet de l'Orient Pr??xim.^[44]

[edita] Imperi nou

L'Imperi nou marca l'apogeu d'Egipte com a poder internacional amb fronteres assegurades i esteses. Ahmose I va fundar la seva primera dinastia i va recol??locar la capital des d'Avaris a Tebes, mentre mantenia l'administraci?? a Memfis. Campanyes empreses sota Tuthmosis I i el seu n??t Tuthmosis III van estendre la influ??ncia dels faraons dins de S??ria i N??bia, consolidant la seva lleialtat i obrint l'acc??s a importacions cr??tiques com bronze i fusta.^[45] Els faraons de l'Imperi Nou van comen??ar una campanya de construcci?? a gran escala per promoure el d??u Amon, el culte creixent del qual es basava en Karnak. Tamb?? van construir monuments per glorificar els seus propis ??xits, tant reals com imaginaris. La dona fara?? Hatshepsut va utilitzar aquesta propaganda per legitimar la seva reclamaci?? al tron.^[46] El seu regnat victori??s va ser marcat per expedicions comercials al Punt, un elegant temple mortuori, un parell de colossals obeliscs i una capella a Karnak. No obstant el seu nebot legal Tuthmosis III va lluitar per esborrar el seu llegat prop de la fi del seu regnat tot usurpant el seu tron.^[47]

Pels volts del 1350 aC, l'expansi??, construcci??, i acumulaci?? de riqueses pr??speres de l'Imperi nou establertes per un per??ode de prop de 200 anys, va perillar breument quan Amenhotep IV inesperadament va ascendir al tron i va instituir una s??rie de reformes radicals i ca??tiques. Canviant el seu nom pel d'Akhenaten, va ascendir el previ d??u sol de la foscor Aten com a de??tat suprema, va suprimir el culte a les altres de??tats, i va atacar el poder de l'atrinxerat establiment sacerdotal.^[48] Movent la capital a la nova ciutat d'Akhetaten (avui en dia Amarna), Akhenaten va tancar-se als afers estrangers i es va absorvir ell mateix en la seva nova religi?? i estil art??stic. Despr??s de la seva mort, el culte d'Aten es va abandonar r??pidament, i els subseg??ents faraons Tutankamon, Aye, i Horemheb, silenciosament van esborrar tot esment a l'heretgia d'Akhetaten, ara coneguda com a Per??ode d'Amarna.^[49]

La 18na Dinastia es va acabar quan els seus ??ltims tres reis-Tutankamon, Aye, i Horemheb- van morir tots sense cap hereu. El tron llavors va passar al militar Rams??s I, qui va fundar la 19na Dinastia. El seu n??t Rams??s II, tamb?? conegut com a Rams??s el Gran, va ascendir al tron pels volts del 1279 aC als 18 anys d'edat i va construir m??s temples, va ergir m??s est??tues i obeliscs, i adoptar m??s nens que cap altre fara?? de la hist??ria.^[50] Valent militar, Rams??s II va dirigir el seu ex??rcit contra els hitites a la Batalla de Kadesh i, despr??s de lluitar fins a un dur empat, tot seguit va concloure el primer tractat de pau registrat al 1258 aC.^[51] Tot i aix??, la riquesa d'Egipte va fer-lo un objectiu temptador per envair, i els faraons de l'Imperi nou tard?? eren atacats repetidament pels Libis i els Pobles del mar. Inicialment, l'ex??rcit era capa?? de repel??lir aquestes invasions, per?? amb el temps Egipte va perdre el control de S??ria i Palestina. L'impacte d'amenaces externes era exacerbat pels problemes interns: corrupci?? dins l'administraci??, saqueig de les tombes reials a la Vall dels Reis i malestar civil van minar la unitat del pa??s i l'autoritat del fara??. Durant l'Imperi nou, els grans sacerdots del temple d'Amun de Tebes havien acumulat vastes franges de terres i riqueses, i el seu creixent poder va esberlar el pa??s durant el Tercer Per??ode Intermedi.^[52]

[edita] Tercer Per??ode Intermedi

Seguint la mort de Rams??s XI al 1078 aC, Smendes va assumir l'autoritat sobre la part septentrional d'Egipte, governant des de la ciutat de Tanis. El sud estava controlat efectivament pels Grans Sacerdots d'Amon a Tebes, els quals van recon??ixer Smendes nom??s de nom.^[53] Durant aquell temps, els libis s'havien establert al Delta occidental, i els caps dels seus assentaments van comen??ar a incrementar la seva autonomia. Els pr??nceps libis van prendre el control del delta sota Shoshenq I al 945, fundant l'anomenada dinastia l??bia o bubastita que governaria durant uns 200 anys. Shoshenq tamb?? va guanyar el control de l'Egipte meridional establint membres de la seva fam??lia en posicions sacerdotals importants. El control libi va comen??ar a ergir-se com a dinastia rival al delta des de Leontopolis, i els cuixites amena??aven des del sud. Pels volts del 727 aC, el rei cuixita Piankhi va envair territoris cap al nord, prenent l control de Tebes i temporalment del Delta.^[54]

El prestigi d'abast lluny?? egipci va decaure considerablement al final del Tercer Per??ode Intermedi. Els seus aliats estrangers havien caigut sota l'esfera d'influ??ncia ass??ria, i cap al 700 aC la guerra entre els dos estats va esdevenir inevitable. Entre el 671 i el 667 aC els assiris van comen??ar el seu atac sobre Egipte. Tant el regne de Taharqa com del seu successor, Tanutamon, van estar plens de conflictes amb els assiris, contra els quals Egipte va gaudir d'algunes vict??ries. Finalment, els assiris van emp??nyer els cuixites un altre cop a N??bia, van ocupar Memfis, i van saquejar els temples de Tebes.^[55]

[edita] Egipte tard??

Sense plans permanents de conquesta, els assiris van deixar el control d'Egipte a una s??rie de vassalls que van ser coneguts com a reis sa??tes de la 26na dinastia. Cap al 653 aC, el rei sa??ta Psamtik I va ser capa?? de fer fora els assiris amb l'ajut de mercenaris grecs, que havia reclutat per formar la primera armada eg??pcia. La influ??ncia grega es va estendre tan amplament que la ciutat de Naucratis va esdevenir la casa dels grecs al delta. Els reis sa??tes basats en la seva nova capital de Sa??s va ser la prova d'un breu per?? vigor??s renaixement econ??mic i cultural, per?? al 525 aC, els poderosos perses, liderats per Cambises II, van comen??ar la seva conquesta d'Egipte, acabant capturant el fara?? Psamtik III a la batalla de Pelusium. Cambises II llavors va assumir el t??tol formal de fara??, per?? va governar Egipte des de casa seva a Susa, deixant Egipte sota el control d'un s??trapa. Unes quantes revoltes victorioses contra els perses va marcar el segle V aC, per?? Egipte mai va ser capa?? d'expulsar permanentment els perses.^[56]

Seguint la seva annexi?? pels perses, Egipte es va ajuntar amb Xipre i Fen??cia en la sisena satrapia de l'Imperi persa aquem??nida. Aquest primer per??ode de govern persa sobre Egipte, tamb?? conegut com a 27na dinastia, es va acabar al 402 aC, i entre 380-343 aC la 30na dinastia va governar com a ??ltima casa reial nativa de l'Egipte din??stic, el qual es va acabar amb el lideratge de Nectanebo II. Una breu restauraci?? del govern persa, de vegades conegut com a Dinastia aquem??nida, va comen??ar al 343 aC, per?? poc despr??s, al 332 aC, el governador persa Mazaces va entregar Egipte a Alexandre el Gran sense cap lluita.^[57]

[edita] Dinastia Ptolemaica

Al 332 aC, Alexandre III de Maced??nia va conquerir Egipte amb una petita resist??ncia dels perses i va ser benvingut pels egipcis com a alliberador. El govern grec establert pels successors d'Alexandre, els Ptolemeus, es basava en el model egipci i la nova capital d'Alexandria. La ciutat era per demostrar el poder i prestigi del govern grec, i va esdevenir un centre d'aprenentatge i cultura, centrat en la famosa Biblioteca d'Alexandria.^[58] El Far d'Alexandria il??luminava el cam?? als vaixells, els quals van continuar proveint comer?? per tota la ciutat, mentre els Ptolemeus feien empreses comercials i p??bliques, com la fabricaci?? de papir, la seva m??xima prioritat.^[59]

La cultura grega no va substituir pas la cultura eg??pcia nativa, sin?? que els Ptolemeus van recolzar les antigues tradicions en un esfor?? d'assegurar la lleialtat del poble. Van construir nous temples d'estil egipci, van recolzar els cultes tradicionals, i es van retratar a ells mateixos com a faraons. Algunes tradicions es van barrejar, com els d??us grecs i egipcis que van ser sincretitzats en de??tats composades tals com Serapis, i les formes gregues cl??ssiques van influenciar els motius egipcis tradicionals. Tot i els seus esfor??os per calmar els egipcis, els Ptolemeus es van haver d'enfrontar a revoltes natives, penetrants rivalitats familiars, i la poderosa xusma d'Alexandria que s'havia format despr??s de la mort de Ptolemeu IV.^[60] A m??s a m??s, mentre Roma es refiava cada cop m??s de l'importaci?? de cereals d'Egipte, els romans tenien m??s inter??s en la situaci?? pol??tica del pa??s. Les revoltes eg??pcies cont??nues, les ambicions pol??tiques, i els poderosos contrincants siris provocaven una situaci?? inestable, portant a Roma a enviar forces per assegurar el pa??s com a prov??ncia del seu imperi.^[61]

[edita] Dominaci?? romana

Egipte va esdevenir una prov??ncia de l'Imperi rom?? al 30 aC, seguint la derrota de Marc Antoni i la reina ptolemaica Cleopatra VII per Octavi (m??s tard emperador August) a la Batalla d'Actium. Els romans es refiaven pesadament dels carregaments de cereals d'Egipte, i l'ex??rcit rom??, sota el control d'un prefecte nomenat per l'emperador, va reprimir revoltes, va fer respectar estrictament la recaptaci?? de pesades taxes, i va prevenir atacs dels bandits, els quals havien esdevingut un problema notori durant el per??ode.^[62] Alexandria va esdevenir un centre cada cop m??s important en la ruta de comer?? amb l'orient, quan els articles de luxe ex??tics tenien una alta demanda a Roma.^[63]

Encara que els romans van tenir una actitud m??s hostil amb els egipcis que pas els grecs, algunes tradicions com la momificaci?? i adoraci?? dels d??us tradicionals va continuar.^[64] L'art del retrat del Fayum va aflorar, i alguns emperadors romans es van representar com a faraons, tot i que no tan extensament com ho havien fet els ptolemeus. En principi vivia a fora d'Egipte i no executava les funcions cerimonials com a rei egipci. L'administraci?? local va esdevenir romana en estil i tancada als natius egipcis.^[64]

Des de mitjans segle I dC, el cristianisme va arrelar a Alexandria i es va difondre. Incompatible amb el paganisme, el cristianisme va perseguir guanyar conversos i va amena??ar les tradicions religioses populars. Aix?? va portar a la persecuci?? de conversos al cristianisme, culminant en les grans purgues de Diocleci?? comen??ades al 303 dC, per?? finalment el cristianisme va triomfar.^[65] Com a conseq????ncia, la cultura pagana eg??pcia va entrar en un declivi continu. Tot i que la poblaci?? nativa va continuar parlant en la seva llengua, la habilitat de llegir escriptura jerogl??fica a poc a poc va desapar??ixer a mesura que la influ??ncia dels sacerdots i sacerdotesses dels temples egipcis disminu??a. La persecuci?? va for??ar a recent convertits a fugir als deserts egipcis, els temples mateixos de vegades es convertien en esgl??sies o s'abandonaven al desert.^[66]. Amb el temps, el creixement d'aquestes comunitats va generar la necessitat d'escriure instruccions gregues cristianes en llengua eg??pcia. Els pares primerencs de l'esgl??sia eg??pcia, com Antoni el Gran, Pacomi, Macari i Atanasi, que normalment escrivien en grec, van adre??ar part dels seus esfor??os als monjos egipcis d'Egipte. La llengua eg??pcia, ara escrita en l'alfabet copta, va aflorar als segles II i III dC. Tot i aix??, no va ser fins a Xenut que el copte va esdevenir una llengua plenament estandaritzada basada en el dialecte sah??dic. La llengua nativa eg??pcia i els coneixements del grec i ret??rica de Xenut li van servir com a eines necess??ries per a elevar el copte, en contingut i estil, a una alta literatura quasi igual a la posici?? de la llengua eg??pcia a l'Egipte precristi??.

[edita] Dominaci?? isl??mica

Egipte va caure sota el domini dels governadors ??rabs amb l'expansi?? de l'Islam al segle VII. A les portes del segle VIII, el Califa Abdel al-Malik bin Marwan va decretar que l'??rab substituir??a el grec i el copte com a llengua administrativa exclusiva. El copte literari va declinar gradualment fins al punt que al cap d'uns quants segles, el bisbe egipci Severus Ibn al-Muqaffa va trobar necessari escriure la seva Hist??ria dels Patriarques en ??rab. Tot i aix??, eclesi??sticament la llengua va retenir la seva important posici??, i molts textos hagiogr??fics tamb?? es van composar durant aquest per??ode. Fins al segle X, el copte va romandre la llengua parlada de la poblaci?? nativa a fora de la capital.

Les violentes persecucions dels Mamalucs va guiar a un declivi m??s gran del copte, fins que es va lliurar a l'??rab egipci en algun moment del segle XVII, i des de llavors pot haver sobreviscut en bosses isolades per un temps m??s. A la segona meitat del segle XIX, el Papa Cirili IV d'Alexandria va comen??ar un moviment nacional eclesi??stic per reviure la llengua copte. Es van publicar uns quants treballs de gram??tica, junt amb el diccionari m??s entenedor que s'havia fet fins llavors. Les troballes universit??ries en el camp de l'egiptologia i la inauguraci?? de l'Institut d'Estudis Coptes van contribuir m??s endavant a la renaixen??a. Esfor??os en ressuscitar la llengua continuen emprenent-se, tant a dins com a fora de l'Esgl??sia, i han atret l'inter??s tant de coptes com d'??rabs a Egipte. Adeu a toTsss!!

[edita] Govern i economia

[edita] Administraci?? i comer??

El fara??, d??u vivent que actuava com a summe sacerdot, era el monarca absolut del pa??s i, com a m??nim en teoria, manipulava un control total sobre la terra i els seus recursos. Del fara?? n'emanava tot l'ordre jur??dic, ja que a l'Antic Egipte no hi havia codis escrits, i tamb?? era el comandant militar suprem, recolzant-se en una burocr??cia d'oficials per dirigir els seus afers. Al c??rrec de l'administraci?? hi havia el seu segon en comand??ncia, el visir, que com a representant del fara?? controlava un poder??s cos de funcionaris i escribes que coordinava la fitaci?? de terres, el tresor, els projectes de construcci??, el sistema legal, i els arxius.^[67] A nivell local, el pa??s es dividia en 42 regions administratives anomenades nom??s (20 del baix Egipte i 22 de l'alt Egipte) cadascuna governada per un nomarca, que era responsable al visir pel rendiment de l'agricultura i recaptaci?? d'impostos a la seva jurisdicci??. Els temples conformaven el pal de paller de l'economia. No nom??s eren cases de culte, sin?? que tamb?? eren responsables de recol??lectar i emmagatzemar la riquesa de la naci?? en un sistema de graners i tresors administrats pels tyaty, inspectors que distribu??en els cereals i b??ns al poble.^[68] Els tres sectors vertebradors de l'aparell estatal (escribes, aristocr??cia i sacerdots) eren s??bdits subjectes al fara?? que rebien una recompensa econ??mica, privilegis, estatus, terres, c??rrecs,... en funci?? de la seva aportaci?? al funcionament de l'Estat.

La major part de l'economia s'organitzava centralitzada i estrictament controlada. Encara que els antics egipcis no van utilitzar l'encunyaci?? fins al per??ode tard??, utilitzaven un tipus de sistema d'intercanvi,^[69] amb sacs est??ndards de cereals i els debens, un pes d'aproximadament 91 g de coure o plata, formant un com?? denominador.^[70] Els impostos es pagaven segons el treball o el rendiment de cadasc??. Els camperols pagaven amb productes agr??coles, els artesans amb part de la seva producci?? artesana, i de forma similar els pescadors, ca??adors,... Els treballadors eren pagats en cereals; un simple obrer podia guanyar 5 sacs (250 kg o 400lb) de cereals per mes, mentre un capata?? podia guanyar-ne 7 (250 kg o 550 lb). Els preus eren fixats per tot el pa??s i enregistrats en llistes per facilitar el comer??; per exemple una camisa costava cinc debens de coure, mentre una vaca en costava 140.^[70] Els cereals es podien intercanviar per d'altres b??ns, d'acord a la llista de preus fixats.^[70] Durant el segle V aC es van introduir les monedes a Egipte des de l'estranger. Al comen??ament les monedes s'utilitzaven com a peces est??ndard de metall preci??s m??s com a diners de veritat, per?? en els seg??ents segles els comerciants internacionals es van refiar de l'encunyaci??.^[71]

[edita] Estatus social

La societat eg??pcia estava altament estratificada, i l'estatus social s'exhibia expressament. Els pagesos constitu??en la major part de la poblaci??, per?? la producci?? agr??cola era apropiada directament per l'estat, el temple, o la fam??lia noble que posse??a la terra.^[72] En les temporades que, a causa de les riades i crescudes del Nil, els treballs agr??coles eren impracticables, els pagesos estaven subjectes a un sistema de corvees pel qual havien d'entregar una taxa de treball a les mines o a les pedreres, especialment en projectes d'irrigaci?? i en la construcci?? de sumptuoses tombes i temples (veure article principal Arquitectura de l'antic Egipte).^[73] Pel que fa als ca??adors i als pescadors estaven obligats a lliurar captures d'animals del riu, dels canals i del desert. Els artistes i artesans eren d'un estatus m??s alt que els pagesos, per?? tamb?? estaven sota control estatal, treballant a les botigues lligades als temples i pagades directament del tresor de l'estat. Els escribes i oficials formaven les classes altes de l'antic Egipte, els anomenats la "classe de les faldilles blanques" en refer??ncia als vestits de lli blanquejats que servien com a marca del seu rang.^[74] La classe alta llu??a eminentment el seu estatus social en l'art i la literatura. Per sota de la noblesa hi havia els sacerdots, metges, i enginyers educats especialment en els seus respectius camps. L'esclavisme ja es coneixia a l'antic Egipte, per?? l'extensi?? i preval??ncia d'aquesta pr??ctica s??n poc clares.^[75]

Els antics esgipcis veien a homes i dones, incloent-hi gent de totes les classes socials excepte els esclaus, com a essencialment iguals davant la llei, i fins i tot el m??s baix camperol tenia dret a demanar compensacions al visir i la seva cort. Tant homes com dones tenien el dret de posseir i vendre propietats, fer contractes, casar-se i divorciar-se, rebre her??ncies, i prosseguir disputes legals a la cort. Les parelles casades podien posseir propietats conjuntament i protegir-se a ells mateixos del divorci tot acordant contractes matrimonials, els quals estipulaven les obligacions financeres del marit a la seva esposa i fills si el matrimoni s'acabava. Comparat respectivament amb les antigues Gr??cia, Roma, i fins i tot m??s pa??sos moderns del m??n, les dones de l'antic Egipte tenien un grau m??s alt de decisi?? personal i oportunitat d'??xit. Dones com Hatshepsut i Cleopatra fins i tot van esdevenir faraons, mentre d'altres van aconseguir poder com les Esposes Divines d'Amon. Tot i aquestes llibertats, les antigues dones eg??pcies no van prendre part en posicions oficials de l'administraci??, nom??s van servir posicions secund??ries als temples, i probablement no estarien tan ben educades com els homes.

[edita] L'agricultura i la ramaderia

L'economia d'Egipte es basava en l'agricultura per inundaci?? del riu Nil mitjan??ant un sistema d'estanys i canals de reg que s'estenien per totes les terres cultivades. En les riberes del Nil els camperols egipcis conreaven moltes classes de cereals que utilitzaven per fer pa i cervesa. Les collites principals eren de blat, d' ordi i de lli.

Hi havia tres fases o estacions del riu Nil:

• Akhet era l'estaci?? de la inundaci??, durava de juny a setembre. Despr??s de la inundaci?? quedava una capa de fang que adobava la terra per a la collita seg??ent.
• Peret era l'estaci?? de la sembra del blat, i durava entre octubre i febrer. Els pagesos esperaven fins que l'aigua s???evaporava a les arrels del cereal, llavors llauraven i sembraven la terra. Acabada la feina, regaven usant murs de contenci?? i canals
• Shemu era l'estaci?? de la collita, durava de mar?? a maig, moment en que es reco??lectava amb fal??s de fusta o canya la collita.

En els horts es conreaven p??sols, llentilles, cebes, porros, cogombres i enciams, a m??s de ra??ms, d??tils, figues i magranes. Entre els animals que criaven per la seva carn, es troben els porcs, les ovelles, les cabres, les oques i els ??necs.

Els egipcis generaven excedents d'aliments que els permetia l'intercanvi dels seus productes agraris amb primeres mat??ries de territoris estrangers com l'encens, la plata i la fusta fina de cedre. Gran part dels productes del comer?? egipci es transportava en vaixells pel riu Nil i la mar Mediterr??nia.

[edita] La religi??

L'antic Egipte va conservar la seva unitat territorial amb poques influ??ncies exteriors al llarg de la seva hist??ria. Aquest fet va propiciar que les seves tradicions aconseguissin s??lides arrels i configuressin una cultura aut??ctona que vari?? ben poc fins que no van arribar els grecs.

La religi?? estava configurada per antics cultes i animals tot??mics, forces de la natura i divinitats agr??ries. Els sacerdots van emprar aquesta barreja per elaborar una complexa i variada mitologia. Els d??us m??s influents de les diferents prov??ncies (o nom??s) que arribaren a ??sser divinitats de tot l'Estat foren Ra (sol) d'Heli??polis, Horus (falc??) de Tinis, Ptah (bou) de Memfis i Amm?? (molt??) de Tebes. En qualsevol cas el culte m??s popular fou el d'Osiris que a trav??s del mite de la resurecci?? va passar a ser rei i jutge del regne dels morts.

La creen??a en la vida despr??s de la mort i la identificaci?? del fara?? amb el d??u Osiris va fer necess??ria la conservaci?? del seu cos per acollir la seva ??nima immortal (Ka). Aquesta creen??a va generalitzar la pr??ctica de l'embalsamament entre les castes benestants de pr??nceps, alts dignataris i persones riques.

[edita] La vida inte??lectual

La pr??ctica de l'embalsamat va suposar els primers coneixements d'anatomia humana i de medicina. Mentre que la construcci?? de grans temples i tombes i la necessitat de mesurar els camps per poder recaptar els impostos van impulsar sistemes de c??lcul matem??tics molt acurats. En astronomia va establir un calendari solar que els permetia preveure les crescudes del riu Nil.

[edita] Refer??ncies

[edita] Articles relacionats

• Hist??ria de l'antic Egipte
• Fara??
• Egiptologia
• Art de l'antic Egipte
• Mitologia eg??pcia
• Llocs de l'antic Egipte
• Pir??mides d'Egipte
• Llista de Karnak

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Antic Egipte