Amenemhet I

De Viquip??dia

Amenemhet I fou el primer fara?? de la dinastia XII de l'Antic Egipte.

Se suposa que ??s la mateixa persona que fou visir en el regnat de Mentuhotep III i per tant no era un pr??ncep de la casa reial. Abans de ser visir no se sap quasi res de la seva vida. La seva mare es deia Nefret (o Nofret) i era d'Abu (Elefantina) i el seu pare es deia Senwusret o Senusret i era sacerdot, segons una inscripci?? a Tebes. Com a visir va rebre el comandament de mil o deu mil soldats amb el que va fer una expedici?? al Wadi Hammamat i a la costa de la mar Roja on va trobar un bon port. Al Wadi Hammamat va trobar una pedra fina id??nia pel sarc??fag del fara?? Mentuhotep III, pedra que li fou indicada miraculosament per una gasela quant va donar a llum justament en aquella pedra; tamb?? miraculosament es va trobar un pou ple d'aigua a vesar.

Sigui per un cop d'estat incruent (potser a la mort sense hereus directes del fara??) o mitjan??ant una revolta seguida d'una guerra civil no gaire llarga, Amenemhet va assolir el poder i es va proclamar rei. Es creu que el seu regnat va durar uns trenta anys. Les dates no s??n coincidents per?? el m??s probable ??s que el final del seu regnat fos vers la meitat del segle XIX aC (vers 1990/1985 aC a 1960/1955 aC).

El seu nom de Sa Ra era Amenemhet o Amenemhat (Saramenemhet) que volia dir "Amon es al capdavant"; el seu nom d'Horus fou Wehem-mesut (el que repeteix els naixements) o Sehetepibtauy (Nemmosutsehetepibra); el seu nom Nebty fou Sehetepibtauy o Nemmosut; el seu Horus d'or fou Biknebusema o Biknebujemesut o Biknebumes; i el seu Nesut Bity fou Nesubitysehetepibre o Sehetepibre (El cor de Ra est?? satisfet). Els grecs li van dir Ammenemes I.

La seva dona principal fou Neferytotenen (Nefrutoteen o Nefrytatenen). Al menys se sap de dues dones m??s: Dedyet (que podria ser tamb?? la seva germana), i Sobekneferu. Una filla, Neferu III, fou despr??s la dona principal de Sesostris I. Altres fills, apart de l'hereu Senusret I, foren Neferusherit i Kayet.

El seu fill Senusret I (Sesostris I o Senwusret I) fou associat al govern vers l'any vint de regnat, segurament per assegurar-ne la successi??. Sesostris I fou encarregat d'afers militars. Algunes obres liter??ries de la seva ??poca s??n faules que afavoreixen al rei, i parlant del caos existent abans de la dinastia, per?? tamb?? parla d'asi??tics i de muralles, coses desconegudes abans.

El nou rei va traslladar la seva capital al nord, a algun lloc prop de Lisht, i la va anomenar Amenemhet-Itytawi (Amenemhet el conqueridor de les dues terres); les restes de la ciutat no s'han trobat. Els trasllat es va fer segons uns (la majoria) no massa despr??s d'assolir el poder i segons altres (la minoria) a partir del vint?? any de regnat. Es sap que va comen??ar a construir la seva tomba a Tebes i despr??s la va abandonar al cap d'entre tres i cinc anys, aix?? que si la va comen??ar poc despr??s de comen??ar el regnat, va fer el trasllat (o al menys va prendre la decisi??) vers el cinqu?? any. Tamb?? hi ha molt pocs monuments seus a Tebes, el que suggereix que no va tenir molt de temps degut al trasllat.

A Lisht va construir l'anomenada pir??mide d'Amenemhet I. Una inscripci?? a la pir??mide suggereix que el trasllat reial es va fer bastant tard, per?? el text no es prou clar.

Els nomarques que lo havien donat suport foren recompensats, per?? els que se li van oposar foren destitu??ts i es van nomenar oficials governadors a Asyut, Cusae i Elefantina. Els nom??s foren reorganitzats de manera que es van produir petites modificacions territorials al variar l'adscripci?? d'algunes ciutats en funci?? de les pujades del Nil. El govern va tornar a ser centralitzat per?? es va incrementar la burocr??cia. Tamb?? va reintroduir la comscripci?? per a l'ex??rcit.

Amenemhet va fer campanya contra els asi??tics. Cal suposar que es tracta de pobles procedents de Palestina que s'introdu??en per la frontera oriental. L'abast de les operacions no es pot determinar, per?? els atacants foren expulsats; no obstant degueren ser de certa import??ncia quant el rei es va decidir a construir "les muralles del governant", una s??rie de fortaleses que cobrien la frontera nord-est. A Mendes va construir una fortalesa anomenada Rawatay. Inscripcions de la lluita contra els asi??tics apareixen fins el seu 24??. any de regnat. Les fortificacions esmentades mai s'han trobat i com a molt cal parlar de la troballa d'un canal d'aquesta ??poca; en mig de la campanya contra els asi??tics Amenemhet I va combatre tamb?? contra alguns nomarques deslleials.

Al sud Amenemhet I va dirigir el seu ex??rcit contra Elefantina, sota el comandament del governador del nom??s Oryx (nom??s XVI, situat al nord de Tebes) Khnemhotpe I, que va baixar el riu amb 20 vaixells hi va establir el domini del rei deposant al nomarca que li era hostil; la situaci?? va romandre en calma durant uns anys despr??s dels quals, al 29??. any de regnat va iniciar una pol??tica de colonitzaci?? buscant el comer?? i sobretot materials com l'or. El regne nubi de Wawat fou derrotat (segons una inscripci?? trobada a Korosko a mig cam?? entre la primera i la segona cascada del Nil) i el rei va dirigir al seu ex??rcit m??s al sud fins a la segona cascada, fundant fortaleses a Semna i Quban, que seran estructures fortes de la dinastia XII i protegien les mines d'or trobades a Wadi Allaqi, al mateix temps que servien de centre d'intercanvi comercial amb la N??bia m??s enll?? de la segona cascada.

Tamb?? va renovar els contactes amb Fen??cia, sobretot Biblos, i amb la zona de la mar Egea.

A part de les fortaleses, Amenemhet fou constructor de molts edificis: en va construir a Bubastis, Al-Khatana i Tanis i va comen??ar importants edificis a Karnak (queden algunes est??tues i una naos de granit) incloent segurament el temple original de Mut al sud del gran temple d'Amon. Tamb?? va construir a Coptos (decoraci?? del temple de Min), a Abidos (un altar de granit dedicat a Osiris), a Denderah (una avinguda de granit dedicada a Hathor) i a Memfis (un temple dedicat a Ptah); al nord de Tell al-Daba va comen??ar a construir un temple a Ezbet Rushdi que fou despr??s acabat i ampliat per Sesostris III.

Probablement el rei era adorador d'Amon, de??tat molt estesa al sud d'Egipte d'eon era originari. En el seu temps l'adoraci?? a Amon va substituir com a culte principal al deu guerrer de Tebes, Montu.

La fam??lia reial fou rica segons sembla deduir-se de la gran quantitat de joies que s'han trobat a les seves tombes. Si be el increment de la riquesa fou general a tot el pa??s, l??gicament fou m??s accentuat a la classe dominant.

Amenemhet I era probablement ja bastant gran quant va morir v??ctima d'un complot de l'harem, mentre el seu fill i coregent era en campanya contra els libis. Dos obres liter??ries parlen d'aquesta mort. Una d'elles explica que despr??s d'estar amb una de les dones de l'harem (o amb varies) se'n va anar a dormir i fou atacat per la seva pr??pia gu??rdia; va agafar les armes i va lluitar per?? no va rebre ajut; fou ferit i finalment mort. Tot i aix?? el complot no va reeixir doncs el seu fill Senusret I va ser proclamat rei.

Es tamb?? conegut com Amenemhat, Amenemhet, Amenemes, Amenemhait, Ameniemhet, Ammanemes , Ammenemhet, Amonemhat, Amunemhet, Heribshedet-Amenemhat, Nemmosutsehetepibra, Scotepabra, Sehetepebre, Sehotepibra, Sehotepibre, Sehotepibreamenemhait, Sehotpeibra i Uhemmesut.