Coptos
De Viquipèdia
Coptos (grec: Koptos, egipci antic Gebtu; els coptes l'anomenen Kebto o Keft) fou una ciutat de l' antic Egipte situada on avui esta la ciutat de Qift (les ruïna de l'antiga Coptos son al mig de la moderna ciutat). Resten algunes restes grecoromanes (el temple d'Isis, iniciat per Ptolemeu II sobre una capella dedicada a Osiris construïda per Tuthmosis III, i continuat per Ptolemeu IV, Ptolemeu VII, Cal·lígula i Neró), romanes (un petit temple d'Isis avui anomenat temple de Al-Qal'a, una porta de Claudi, part d'una porta de Cal·lígula) i Ptolemaiques (restes d'una porta de Ptolomeu XII i una capella de Cleopatra). Els lleons de Coptos (al Museu Petrie) i tres estàtues monumentals (a El Caire i Oxford) van sortir de la ciutat. No gaire lluny el cementiri de Kom el Momanien (Kom el Koffar), te tombes del període de la VIII dinastia en endavant a mes d'alguns túmuls mes antics
Molt propera esta la ciutat moderna de Qus, antiga Gesa, i a l'altra banda del riu Kuth, que fou l'antiga Nubt (Ombos)
La ciutat moderna vers el 2000 tenia mes de 70.000 habitants.
[edita] Història
La ciutat, que ja existia vers el 4000 aC, tenia com a patró al deu Min (el Pan dels grecs) a qui es va dedicar un temple. La seva importància derivada de la posició dominant sobre el Wadi Hammamat i els uadis (rierols) cap a la Mar roja, utilitzats per les caravanes que fien el comerç amb productes que arribaven per mar. Fou un port fluvial en el que destacava l'arribada d'elefants
Durant el període Ptolemaic va esdevenir mes important, doncs a la fundació del port de Berenike va seguir mes tard la revolta de Tebes (Luxor) el 207 aC i la ruta cap a Berenike va quedar tallada i les caravanes es van haver de desviar cap a Coptos.
La ciutat es va revoltar contra els romans i fou destruïda per Dioclecià el 292 però va ser reconstruïda i encara va recuperar una certa importància de ciutat provincial.
Amb els bizantins fou seu d'un bisbat i amb Justinià I va agafar el nom de Justiniàpolis. Els arabs li van donar el nom de Qift.
Durant el període otomà va perdre importància.
