Tanis
De Viquipèdia
Tanis (Τάνις) fou una important ciutat de l'Antic Egipte a la zona del delta del Nil, al braç tanític del riu (branca secundaria del Pelúsiac). Correspon a la moderna San al-Hagar (صان الحجر). El seu nom egipci fou Per-Uadjet o Djanet. A la Bíblia s'esmenta com a Soan o Zoan (צֹעַן). Fou la capital del nomós XIX del Baix Egipte (Am-Pehu).
La ciutat apareix a l'història vers el final del segle XVIII aC. Sota els hikses fou una ciutat prospera que va entrar en decadència després de l'expulsió dels asiàtics, fins al temps de la dinastia XIX en que va recuperar la seva importància i prosperitat. La seva activitat principal era el lli. Les dinasties XXI i XXIII van sorgir a Tanis, i en aquest temps es va anomenat Djanet i fou capital d'Egipte. Els faraons de les dinasties XXI i XXII es van enterrar a la ciutat.
S'han trobat a la ciutat nombrosos monuments de Ramsès II, però es creu amb fonament que foren portats a la ciutat des altres emplaçaments. Les inscripcions esmenten també als faraons Khufu (Kheops), Khefren, Teti, Pepi I, Pepi II i Senusret I.
La ciutat té un recinte rectangular de 430 x 370 metres amb murs de 15 metres d'ampla i 10 d'alt, dins el qual es troba el gran temple d'Amon, orientat d'oest a est, amb restes de columnes, colossos i obeliscs; també tres colossos de Ramsès II amb figures de les reines a les seves cames. Les esfinxs trobades a la ciutat son avui al Museu Arqueològic de El Caire. Aquest temple fou construït per Psusennes I i fou restaurat o ampliat per Siamun, Osorkon III i Sheshonq III. Dins el temple existia el anomenat temple de l'Est, entre la primera i segona muralles, que fou construït per Osorkon III; a la mateixa zona el temple d'Horus construït per Nectabeu II (380-362 aC) i Ptolomeu II Filadelf. Darrera la muralla el temple de Mut i Khonsu conegut com a Temple d'Anta, la deessa cananea adorada a la regió, que fou restaurat per Ptolomeu IV Filopator (221-204 aC).
Al interior del recinte hi ha les tombes de Psusennes I (1039-991 aC) , Amenemope (993-984 aC), Osorkon III (874-850 aC), Sheshonq III (825-733 aC) i dos més anònimes, construïdes amb materials d'altres llocs; aquestes tombes foren trobades senceres per Pierre Montet el 1939 i incloïen sarcòfags de plata i objectes d'or i joies, a mes de moltes pintures a les parets; fora de la tomba de Tutankhamon només aquestes s'han trobat senceres.
La tomba d'Osorkon III té una cripta de granit i quatre cambres a les parets de les quals la deessa Nut i les barques solars, el pes de les animes, imatges d'Isis i Osiris i la regeneració del sol, i imatges del faraó. A la tomba hi havia el sarcòfag de Takelot II (850-825 aC); el taüt era del Imperi mitjà; el sarcòfag d'Osorkon III es va trobar a la sepultura del seu fill Horankht, gran sacerdot de Ptah.
La tomba de Psusennes I incloïa quatre sepultures, la d'ell mateix, la de Sheshonq II, la d'Amenemope i la del general Undebaunded . A la cripta de Psusennes es trobava la mòmia del faraó en tres sarcòfags, un de granit rosa que es actualment al Museu Arqueològic de El Caire, un de granit negre, i un de plata; la mòmia tenia una mascara recoberta d'or.
No s'han trobat a la ciutat les tombes dels faraons Smedes (Smendes) i Amenemnisu de la dinastia XXI, ni de Shoshenq I i Osorkon I de la dinastia XXII.
El lloc fou visitat per Sicard (1722), Jacotin, Dolomieu i Cordier (1799-1800) , Hamilton (1801), Drovetti i Rifaud (1825). El lloc fou excavat per Auguste Mariette el 1860-1880, i després per Flinders Petrie el 1883-1886, i Pierre Montet el 1921-1951. El 1965 les excavacions van seguir sota la direcció de Jean Yoyotte, al que va succeir Philippe Brissaud el 1985, que el 1988 va formar amb Jean Rougemont la Société Française des Fouilles de Tanis que encara avui està fent excavacions.
La ciutat va existir sota el domini romà i al segle IV fou seu d'un bisbe sufragani de Pelusium. El primer bisbe conegut es Eudemon, bisbe melitià del començament del segle IV; el 362 era bisbe Hermion; al sínode d'Efes fou present un bisbe anomenat Apollonius; i una bisbe de nom Pau s'esmenta el 458. Lequien anomena a vuit bisbes jacobites el darrer dels quals el 1086.
La ciutat de fet fou abandonada al segle VI quant el llac Manzala (Menzaleh) va pujar el seu nivell i la va inundar d'aigua salada, i els seus habitants es van traslladar a un lloc proper que van dir Tennis.
San al-Hagar es avui una petita ciutat propera al llac Menzaleh, propera a les ruïnes de l'antiga ciutat. Es a 130 km al nord-est de El Caire i a uns 38 km al nord de Qantir. Està rodejada per el Bahr Saft.
