Senusret I
De Viquip??dia
Senusret I (Senwosret I o Sesostris I) fou el segon fara?? de la dinastia XII d'Egipte. Fou fill de Amenemhet I al que va succeir quant fou assassinat, nentre el pr??ncep era en campanya contra els libis. Senusret va deixar la campanya i va retornar immediatament a Lisht on la seva condici?? de corregent, associat pel seu pare, es va imposar i la conspiraci?? no va tenir ??xit. Senusret fou reconegut com a ??nic rei sense aparent dificultat.
Senusret era el seu nom Sa Ra o de naixement, segurament com el seu avi; el nom volia dir "l'home de la deessa Wosret". El seu nom d'Horus, Horus d'or i Nebty fou Ankhmesut; i el seu nom Netsu Bity fou Kheperkare ("L'anima de Ra va all?? on soc"). La seva mare fou probablement Neferytotenen (Nefrutoteen, Nefrytatenen), la dona principal del seu pare o al menys una de les dones principals. Es va casar amb la seva germanastre Neferu III que fou la mare de Amenemhet II, el seu fill i successor.
Com el seu pare havia fet amb ell, va fer corregent al seu fill Amenemhet II per?? la data fou nom??s uns tres anys abans de morir. La correg??ncia fou esmentada a una estela coneguda com estela de Simontu que es actualment al Museu Brit??nic. Per la seva pir??mide es sap tamb?? que va tenir una dona o filla anomenada Itakiet; probablement va tenir altres dones i filles. Entre aquestes darreres Neferusobek, Neferuptah i Nenseddjedet.
El seu regnat es creu que va durar uns trenta quatre anys (vers 1960/1955 aC fins a 1925/1920 aC), per?? es possible que en aquest temps no estigui comptat el per??ode en que va governar junt amb el seu pare (entre 3 i 10 anys). En aquest temps el pa??s era ric i el mineral (or principalment) arribava cont??nuament i es produ??a joieria de qualitat, alguns exemples de la qual s'han trobat a les tombes de dones a Dashur i Lahun. L'ametista, turquesa, coure i altres metalls usats en joieria i escultura eren buscats arreu. Per?? una carta d'un granger de nom Hakanakhte a la seva fam??lia dona noticia de que en el seu regnat es va produir una fam, cosa que tamb?? est?? confirmat per una inscripci?? del nomarca Amenemhat a Beni Hasan. Va seguir la pol??tica paterna i ca continuar l'expansi?? a N??bia. Al seu d??cim any de regnat va enviar una expedici?? a aquest pa??s, i vuit anys despr??s un altra que va arribar a la segona cascada del Nil; el seu general Mentuhotep va arribar encara mes enll??. Senusret va decidir establir la frontera a la fortalesa de Buhen, prop de la segona cascada, on va instal??lar una guarnici?? i on va quedar una estela commemorativa de la vict??ria. En total va deixar establertes tretze fortaleses (algunes ja construides pel seu pare) i va estendre la seva influencia fins a la tercera cascada del Nil, i inscripcions del seu regnat s'han trobat a l'illa d'Argo al nord de la moderna D??ngola.
Els oasis occidentals, amena??ats pels libis, foren protegits per Senusret que en una s??rie de campanyes militars va establir el control sobre aquestos oasis i en va expulsar els libis. Alguna de les expedicions les va dirigir personalment.
En canvi, en direcci?? al est, cap al sud de Palestina, va canviar de pol??tica i va buscar una relaci?? estable comercial i diplom??tica; les caravanes podrien passar entre S??ria i Egipte per a tota mena d'intercanvis comercials.
Senusret va dedicar particular atenci?? al culte a Osiris, que era el deu mes popular entre els egipcis.
El fara?? va participar a les construccions del seu pare a Karnak, i es creu que fou ell qui va construir el temple de Ipetsut a Karnak i va reconstruir el temple de Re-Atom a Heli??polis; en ocasi?? dels seus 30 anys com a rei, dos grans obeliscs de granit, de 20 metres i 121 tones de pes, foren erigits en aquest temple (un d'ells es conserva i es l'obelisc mes antic d'Egipte). Va construir la Capella Blanca a Karnak (modernament reconstruida) per celebrar el festival de Seth als trenta anys de regnat, per?? despr??s els blocs del temple foren reutilitzats per un tercer pil?? a Karnak; una escena a la capella fa refer??ncia a la coronaci?? del fara??, i tamb?? es l'escena mes antiga sobre el tema que es coneix.
Altres construccions foren la reforma del temple de Khentiamentiu-Osiris a Abidos. Tamb?? va aixecar algunes esteles i petites capelles o cenotafis A Abidos; un temple a Elefantina; un temple a Tod; i al menys es coneixen construccions del seu regnat en tres dotzenes de llocs entre N??bia i la costa mediterr??nia.
Per les construccions va enviar expedicions a buscar pedra al Wadi Hammamat, al Sina?? (a Serabit al-Khadim), a Hatnub (als anys 23 i 31 del seu regnat, que van buscar alabastre) i a Wadi al-Hudi. Una de les expedicions va portar pedres per fer 60 esfinxs i 150 est??tues. Una part d'aquestes obres s'ha conservat.
Va construir tamb?? una pir??mide (vegeu Pir??mide de Senusret I) a Lisht, propera a la capital Itytawi, que s'ha trobat al sud de la pir??mide del seu pare. La pir??mide anomenada al seu temps "Senusret mira a sota les dues terres" es actualment poc mes que una ru??na. El temple de la vall no est?? exactament al costat de la cal??ada o avinguda i est?? enterrat per l'arena pendent d'excavaci??. El mur interior fet de pedra amb panels de fins a cinc metres, es decorat amb relleus; el temple mortuori est?? completament en runes i fou excavat el 1894; el pati t?? 24 pilars i s'hi va trobar un altar de granit amb inscripcions i relleus. Es va trobar l'est??tua original del rei amb un cos de 2,7 metres; tamb?? es van trobar 8 est??tues grans mes i un forat amb 10 est??tues mes del rei assegut a un bloc de pedra. L'entrada de la pir??mide es sota el paviment d'una petita capella a la part nord, on un corredor porta a una cambra passant per una barrera de blocs de 20 tones cada pe??a. L'interior est?? embassat d'aigua i no pot ser explorada pels arque??legs moderns; a un corredor paral??lel fet per lladres, es van trobar alguns objectes.
El va succeir el seu fill Amenemhet II.
Noms alternatius son Ankhmestu, Enkhmosut, Kheperkara, Khopirkere, Khopirkeresanousrit, Sanouasrit, Sanousrit, Senuseret , Senusrit, Senwosret, Sesonchosis, Sesostris, Sesusri, Userten, Usertes, Usertsen, Usertsennes i Usortasen
