Dinastia XII
De Viquipèdia
 |
| Dinasties de faraons a l'antic Egipte (Entre parèntesi any aproximat d'inici, sempre aC) |
| Període predinàstic |
| Període protodinàstic |
| Període arcaic |
| I (3100) - II (2890) |
| Regne Antic |
| III (2686) - IV (2613) - V (2498) VI (2345) |
| Primer període intermedi |
| VII (2181) - VIII (2173) - IX (2160) X (2130) - XI (2133) (Només a Tebes) |
| Regne Mitjà |
| XI (Tot Egipte) |
| XII (2040) - XIII (1786) - XIV (1633) |
| Segon període intermedi |
| XV (1674) - XVI (1684) - XVII (1650) |
| Regne Nou |
| XVIII (1567) - XIX (1320) - XX (1200) |
| Tercer període intermedi |
| XXI (1085) - XXII (945) - XXIII (730) XXIV (720) - XXV (716) - XXVI (664) |
| Primer període persa (525) |
| Baix imperi |
| XXVIII (404) - XXIX (399) - XXX (380) |
| Segon període persa (343) |
| Període Greco-Romà |
| Alexandre el Gran (332) |
| Dinastia Ptolemaica (323) |
| Província romana (30) |
| Conquesta àrab |
La Dinastia XII és una divisió tradicional de la història de l'Antic Egipte.
La dinastia correspon a l'anomenat Imperi Mitjà o Regne Mitjà, que va entre el primer i el segon períodes intermedis.
Va durar uns dos cent anys i es va obrir amb un cop d'estat que va posar fi a la dinastia XI que havia establert les bases per al nou període amb la reunificació d'Egipte.
La cronologia màxima situa el començament de la dinastia vers el 2050 aC i la mínima vers el 2000 aC. El seu acabament fou vers el 1800 aC/1780 aC.
La Dinastia XIII fou en realitat una continuació dinàstica quan es va obrir un període confús amb la presència dels hikses a la zona del delta del Nil.
Els reis d'aquesta dinastia estan ben documentats. Tots ells han deixat importants monuments i restes, i només al final s'entra en un temps conflictiu. Durant la dinastia s'estableix fermament el domini egipci a Núbia sobretot amb Senusret III i Amenemhet III, quan s'estén des Buhen a Semna del sud, entremig de la segona i la tercera cascades del Nil. S'incrementen els contactes amb la regió de Palestina, Fenícia i Síria, on alguns petits regnes o ciutats foren d'alguna manera tributaris egipcis; també es comproven intercanvis comercials fluïts amb el món mediterrani, el Wadj-wer (Gran verd) com l'anomenaven els egipcis, especialment la zona de la mar Egea.
La capital, inicialment a Tebes, es va traslladar a Ity-tawi, ciutat no localitzada a la zona de Lisht. L'oasi de Faium fou la zona mes afavorida per aquest farons, alguns dels quals van fer importants obres agrícoles a la regió, assecant maresmes i posant en cultiu grans àrees de terra.
Els faraons d'aquesta dinastia foren:
