Senusret III
De Viquipèdia
Senusret III (Sesostris III o Senwosret III) fou el cinquè faraó de la dinastia XII d'Egipte. Fou fill i successor de Senusret II. La seva mare era Khnumetneferhedjetweret o Khenemetneferhedet (Khanumet o Weret), esposa principal de Senusret II. El seu nom Sa Ra fou Senusret, el seu nom d'Horus fou Neterkhepere o Neterkheperurakau; el seu nom Netby fou Netermesut; el seu nom d'Horus d'or fou Biknebukheper; i el seu nom de regne o Nesut Bity Khakare o Khakaure ("Apareix com l'anima de Ra"). Els grecs el van anomenar Sesostris, Lacares, Lamaris i Lampares.
El seu nom apareix també com Djakaure, Khakhaura, Khakhaure, Khakaoure, Khakaouresanousrit, Neterkheperu, Netermosut, Sanouasrit, Sanousrit, Senuseret, Senusrit, Senwosret, Sesusri, Userten, Usertes, Usertsen, Usertsennes i Usortasen.
El seu regnat va durar mes de 35 anys, probablement uns 37 anys (vers 1875 aC a 1840 aC). Han quedat moltes estàtues d'aquest faraó el que el fa un dels mes conegut de tots. Que es sàpiga no va estar mai associat al seu pare abans d'esdevenir faraó. Senusret III està testimoniat també per blocs d'una porta trobada prop de Qantir i per la seva inscripció prop de l' illa de Sehel en record de la reobertura del canal al costat d'Assuan.
La seva dona principal fou la reina Mereret (alguns pensen que era la filla). Com altres dones s'esmenten els noms de Kheenemetneferhedyet, Mertseger, Neferthenut, Sithathoriunet (Sit Hathor, que segurament era la seva germanastre, però altres pensen que era filla) i una de la que no es coneix el nom. Va tenir alguns fills entre ells el seu successor Amenemhet III, Khenem..., Menet i Senetsenebsiti.
Característica del rei era la seva gran altura. Manethó diu que fou un gran guerrer i dona la seva alçada que era d'uns 2 metres.
Amb Senusret III els nubis sembla que van moure grups armats a la zona entre la segona i la tercera cascades del Nil. El faraó va ordenar llavors una sèrie de devastadores campanyes a partir probablement del seu sisè any de regnat per assegurar la zona d'influència i garantir les vies de comerç i l'abastiment de materials. La primera campanya no devia obtenir prou èxit, perquè es va haver de repetir al cap de dos anys (any vuitè) i de quatre (any desè); després els egipcis van tornar els anys setzè i dinouè del regnat. En general aquestes campanyes foren victorioses. En una estela erigida a Semna el faraó diu "M'he emportat les seves dones i els seus homes, he cegat els seus pous i matat al seus ramats, he agafat les seus collites i las he cremat". La estela també indica que cap nubi fou autoritzat a portar els seus ramats o les seves barques al nord de la frontera delimitada.
Les accions militars egípcies s'iniciaven a la primera cascada prop d'Assuan baixant per un canal construït en temps de Pepi I prop de l'illa de Sehel; aquest canal fou restaurat per Senusret el vuitè any de regnat. Senusret va establir nombroses fortaleses a Núbia que es van afegir a les tretze que els egipcis ja tenien (i alguna mes que s'hagués pogut establir): en els 64 km fins la segona cascada hi havia vuit fortaleses entre la de Semna i la de Buhen. No es clar quines foren construïdes per ell i quines simplement foren arranjades, però es va establir un fluid contacte entre elles i amb el governador de la regió, que havien d'informar del mes petit moviment dels nubis. Algunes fortaleses com la de Mirgissa tenien una finalitat principalment comercial i d'altres com la d'Askut eren depòsits militars. El mateix rei es vantava a l'estela de Semna (amb un duplicat a Uronarti) d'haver portat el límit sud mes enllà que cap altre rei d'Egipte ("he portat la frontera mes al sud que els pares, i he afegit les terres a les que em foren llegades, soc un rei que parla i actua, el que el meu cor planeja ho fa el meu braç; ataco ràpid per conquerir, i obtinc l'èxit, sense tenir pietat de l'enemic, essent considerat amb els aliats, misericordiós, desgraciat el que m'ataqui, perquè el qui ho faci serà atacat; pararé quant ells parin; qui contesta a un requeriment amb arrogància, es aturat en els seus atacs, perquè el seu cor es negre; l'atac es valor i la retirada covardia; i als covards els he fet fora de les meves fronteres. Que els nubis escoltin la paraula d ela meva boca, la contesta es la seva retirada, atacar-los i que girin cua, que es retiren abans d'atacar, son pobles que no poder ser respectats. Miserables de cor anhelant; jo he vist que això es veritat i he capturat les seves dones, m'he emportat als seus homes, he cegat els seus pous i he matat als ramats i he tallats les collites i cremat els camps; com el meu pare viu por me jo parlo amb la veritat i res dolent surt de la meva boca. Ara per cada fill meu, els hi dic que s'ha de mantenir aquesta frontera que jo he fet; això es cosa del meu fill nascut de mi, del fill que es el campió del seu pare, que manté la frontera que aquest ha deixat; però el que es confiï i deixi el combat, aquest no es fill meu, no ha nascut de mi").
Amb les campanyes de Senusret la frontera sud es va estabilitzar a Semna i les tropes egípcies sovint entraven a la zona mes enllà ja que es va deixar constància d'una crescuda del Nil per unes inundacions a Dal, uns quants km al sud de Semna.
La darrera campanya, al any dinou del seu regnat, no fou tant victoriosa com les precedents. El Nil va pujar el nivell d'aigua súbitament i es va haver de retirar per evitar ser atrapat per la crescuda.
Casi tota l'activitat militar de Senusret fou en direcció a Núbia però també va fer una campanya a Palestina. Això es sap per una estela d'un soldat anomenat Sobkkhu que havia participat a les campanyes de Núbia i que esmenta l'expedició contra Mentjiu, que fou mes de saqueig que de conquesta; en aquesta campanya, dirigida personalment pel rei, fou conquerida la ciutat de Sekmem, que podria ser Sequem (Sechem) a la regió de Mont Efraim.
El resultat dels saquejos a Núbia i Palestina va anar a parar principalment als temples i a la seva renovació. A Abidos una inscripció de un oficial anomenat Ikhernofret deixa constància de que el rei l'havia comissionat per restaurar les capelles i altars d'Osiris amb or, lapislàtzuli, malaquita i altres pedres precioses. També va adornar el temple de Mentuhotep II a Deir al-Bari amb unes quantes estàtues colossals de ell mateix portant el nemes, el vestit propi dels faraons reservat per ells en exclusivitat.
També va proveir al clergue del sud, sobretot de Tebes i dedicats al culte d'Amon, i va construir un temple a Montu, el deu de la guerra tebà a Nag al-Madamud (aquest temple fou després restaurat al Imperi nou i durant el període grecoromà).
D'aquest regnat s'han trobat els anomenats "Texts d'execració" a Núbia i a Egipte, normalment gravats en figurines màgiques o en pots. Les inscripcions eren normalment la llista d'enemics d'Egipte. Els objectes eren trencats de manera ritual i els trossos es posaven als fonaments dels edificis nous o a la vora de la zona que es volia protegir.
Internament Senusret III tenia el país sota control efectiu. Administrativament el va dividir en tres grans divisions (waret): Nord, Sud i Cap del Sud (amb capital a Abu o Elefantina incloent la Baixa i Alta Núbia. Cada divisió era administrada per un djadjat o consell responsable davant un visir o governador general; això va disminuir el suficient el poder dels nomarques locals i qualsevol altra dignatari que volgués assolir un poder excessiu. Aquest esquema va tenir a mes l'efecte de promoure un ascens de les classes mitjanes que s'havien incorporat a l'administració i van deixar d'estar sota el control de les nobleses locals.
Senusret III va construir la seva piràmide a Dashur. Fou la mes gran de les piràmides construïdes pels faraons de la dinastia XII però fou feta amb rajoles i es deteriorava mes ràpidament. A les excavacions del 1894-1895 Jacques de Morgan va trobar les tombes de la probable reina Mereret i la princesa Sit-Hathor prop del nord de la muralla del recinte del complex de la piràmide i a les tombes s'hi van trobar joies molt elaborades oblidades pels saquejadors. No es clar que Senusret fou enterrat en aquesta piràmide ja que tenia també una treballada tomba a Abidos, un complex que tenia un km entre el Nil i les muntanyes pedregoses del desert al oest, i estava format per tombes subterrànies que per un temps foren considerades les mes gran d'Egipte (després foren sobrepassades per les tombes dels fills de Ramsès II a la Vall dels Reis), per un temple mortuori (a la vora dels camps de cultiu) i per una tomba a la part sud; el nom del complex era "Duradors son els llocs de Khakaure a Abidos".
El va succeir el seu fill Amenemhet III.
