Senusret II
De Viquipèdia
Senusret II (o Sesostris II o Senwosret II) fou el quart faraó de la dinastia XII d'Egipte. El seu nom de Sa Ra fou Senusret (L'home de la deessa Wosret). El seu nom d'Horus fou Seshemutay, el seu Nebty Sekhaimaat o Sekhainebty; el seu Horus d'or Biknebuhotepneteru i el seu Netsu Bity o nom de regne fou Khakhaperre (L'anima de Ra esta venint). Va succeir al seu pare Amenemhet II vers el 1890 aC després d'una curta corregència d'un parell d'anys. No es clar quant va durar el seu regnat doncs segons les fonts varia entre set i quinze anys; cal situar el seu regnat entre vers el 1890 aC i el 1880 aC o 1875 aC.
Es va descobrir un grup d'estàtues del faraó dos de les quals foren usurpades per Ramsès II. També hi ha una estàtua esfinx (al Museu d'Antiguitats de El Caire) trobada a Assuan, amb inscripcions del rei i del seu pare.
També es coneixen dos estàtues d'una dama anomenada Nefret, que no portava el títol d'esposa reial encara que si altres títols reservats a les reines, però probablement era una de les dones de Senusret II que va morir abans de que el seu marit pugés al tron. La dona principal fou Khnumetneferhedjetweret (Weret), el cos de la qual fou trobat a la piràmide de Senusret III (fill i successor de Senusret II) a Dashur. A part del fill i hereu Senusret III, el rei tenia altres fills (filles) i es troben com a possibles els noms d' Itakayet, Senusertseneb i Sithathorunet. D'aquest darrera es van trobar joies en una tomba al darrera de la piràmide reial.
Es creu que a diferencia del que havia passat en regnats anteriors no va arribar a associar al seu fill al tron.
El seu regnat fou pacífic sense que s'esmentin conflictes i expedicions exteriors. Els contactes diplomàtics amb la regió de Palestina i Síria van continuar. Al interior va tenir bones relacions amb els nomarques com es dedueix dels texts de la tomba del nomarca Khnumhotep II a Beni Hasan. A Núbia va mantenir les posicions i va estendre l'influencia egípcia a la zona entre la segona i la tercera cascada del Nil. El seu esforç principal fou fet a la zona de Faium on va estendre els cultius, eliminant una gran area de maresmes, i va establir el projecta d'irrigació de l'oasi incloent la construcció d'un dic i canals per connectar la zona amb el que avui dia es coneix com Bahr Yusef (Canal de Josep). El seu interès per Faium es va posar de relleu amb la construcció de piràmides construïdes al oasi durant o després del seu regnat. Com que els monuments mortuoris es construïen prop de les residencies reials, es probable que el centre polític es desplacés cap a Faium durant i després de Senusret II. Va construir una capella a Qasr al-Sagha al nord-est de la regió de Faium que es l'únic monument que se li coneix, i encara no el va acabar doncs va quedar sense decorar i amb algunes mancances.
Encara que Amenemhet II va construir la seva piràmide a Dashur, Senusret II va fer la seva prop de Faium, a Lahun, iniciant una nova tradició en la construcció de piràmides, amb algunes diferencies com per exemple la porta, la situació de la qual tenia mes importància per la seguretat que per la religiositat i enlloc de trobar-se a la part nord, a la seva piràmide es troba sota el pavimenta a la part sud. A la piràmide de Lahun Flinders Petrie va excavar quatre tombes el 1914 i encara que tres havien estat saquejades, a la quarta (que corresponia a la princesa Sithathorunet) hi va trobar joieria fina de la princesa i altres materials (9500 objectes de pedra, 110 anells d'or, braçalets i penjolls d'or, una corona daurada, i una maquina d'afaitar de tocador de coure), i una de les joies podria procedir de la mòmia del rei.
El va succeir el seu fill Senusret III (Sesostris III)
El seu nom apareix també com Khakheperra, Khakhoupirre, Khakhoupirresanousrit, Neferuhotep, Neferuhotp, Sanouasrit, Sanousrit, Sekhemaat , Senuseret, Senusrit, Senwosre, Seshemutoui, Sesusri, Userten , Usertes, Usertsen, Usertsennes i Usortasen.
