Senusret II
De Viquip??dia
Senusret II (o Sesostris II o Senwosret II) fou el quart fara?? de la dinastia XII d'Egipte. El seu nom de Sa Ra fou Senusret (L'home de la deessa Wosret). El seu nom d'Horus fou Seshemutay, el seu Nebty Sekhaimaat o Sekhainebty; el seu Horus d'or Biknebuhotepneteru i el seu Netsu Bity o nom de regne fou Khakhaperre (L'anima de Ra esta venint). Va succeir al seu pare Amenemhet II vers el 1890 aC despr??s d'una curta correg??ncia d'un parell d'anys. No es clar quant va durar el seu regnat doncs segons les fonts varia entre set i quinze anys; cal situar el seu regnat entre vers el 1890 aC i el 1880 aC o 1875 aC.
Es va descobrir un grup d'est??tues del fara?? dos de les quals foren usurpades per Rams??s II. Tamb?? hi ha una est??tua esfinx (al Museu d'Antiguitats de El Caire) trobada a Assuan, amb inscripcions del rei i del seu pare.
Tamb?? es coneixen dos est??tues d'una dama anomenada Nefret, que no portava el t??tol d'esposa reial encara que si altres t??tols reservats a les reines, per?? probablement era una de les dones de Senusret II que va morir abans de que el seu marit pug??s al tron. La dona principal fou Khnumetneferhedjetweret (Weret), el cos de la qual fou trobat a la pir??mide de Senusret III (fill i successor de Senusret II) a Dashur. A part del fill i hereu Senusret III, el rei tenia altres fills (filles) i es troben com a possibles els noms d' Itakayet, Senusertseneb i Sithathorunet. D'aquest darrera es van trobar joies en una tomba al darrera de la pir??mide reial.
Es creu que a diferencia del que havia passat en regnats anteriors no va arribar a associar al seu fill al tron.
El seu regnat fou pac??fic sense que s'esmentin conflictes i expedicions exteriors. Els contactes diplom??tics amb la regi?? de Palestina i S??ria van continuar. Al interior va tenir bones relacions amb els nomarques com es dedueix dels texts de la tomba del nomarca Khnumhotep II a Beni Hasan. A N??bia va mantenir les posicions i va estendre l'influencia eg??pcia a la zona entre la segona i la tercera cascada del Nil. El seu esfor?? principal fou fet a la zona de Faium on va estendre els cultius, eliminant una gran area de maresmes, i va establir el projecta d'irrigaci?? de l'oasi incloent la construcci?? d'un dic i canals per connectar la zona amb el que avui dia es coneix com Bahr Yusef (Canal de Josep). El seu inter??s per Faium es va posar de relleu amb la construcci?? de pir??mides constru??des al oasi durant o despr??s del seu regnat. Com que els monuments mortuoris es constru??en prop de les residencies reials, es probable que el centre pol??tic es desplac??s cap a Faium durant i despr??s de Senusret II. Va construir una capella a Qasr al-Sagha al nord-est de la regi?? de Faium que es l'??nic monument que se li coneix, i encara no el va acabar doncs va quedar sense decorar i amb algunes mancances.
Encara que Amenemhet II va construir la seva pir??mide a Dashur, Senusret II va fer la seva prop de Faium, a Lahun, iniciant una nova tradici?? en la construcci?? de pir??mides, amb algunes diferencies com per exemple la porta, la situaci?? de la qual tenia mes import??ncia per la seguretat que per la religiositat i enlloc de trobar-se a la part nord, a la seva pir??mide es troba sota el pavimenta a la part sud. A la pir??mide de Lahun Flinders Petrie va excavar quatre tombes el 1914 i encara que tres havien estat saquejades, a la quarta (que corresponia a la princesa Sithathorunet) hi va trobar joieria fina de la princesa i altres materials (9500 objectes de pedra, 110 anells d'or, bra??alets i penjolls d'or, una corona daurada, i una maquina d'afaitar de tocador de coure), i una de les joies podria procedir de la m??mia del rei.
El va succeir el seu fill Senusret III (Sesostris III)
El seu nom apareix tamb?? com Khakheperra, Khakhoupirre, Khakhoupirresanousrit, Neferuhotep, Neferuhotp, Sanouasrit, Sanousrit, Sekhemaat , Senuseret, Senusrit, Senwosre, Seshemutoui, Sesusri, Userten , Usertes, Usertsen, Usertsennes i Usortasen.
