Per??ode predin??stic d'Egipte
De Viquip??dia
 |
| Dinasties de faraons a l'antic Egipte (Entre par??ntesi any aproximat d'inici, sempre aC) |
| Per??ode predin??stic |
| Per??ode protodin??stic |
| Per??ode arcaic |
| I (3100) - II (2890) |
| Regne Antic |
| III (2686) - IV (2613) - V (2498) VI (2345) |
| Primer per??ode intermedi |
| VII (2181) - VIII (2173) - IX (2160) X (2130) - XI (2133) (Nom??s a Tebes) |
| Regne Mitj?? |
| XI (Tot Egipte) |
| XII (2040) - XIII (1786) - XIV (1633) |
| Segon per??ode intermedi |
| XV (1674) - XVI (1684) - XVII (1650) |
| Regne Nou |
| XVIII (1567) - XIX (1320) - XX (1200) |
| Tercer per??ode intermedi |
| XXI (1085) - XXII (945) - XXIII (730) XXIV (720) - XXV (716) - XXVI (664) |
| Primer per??ode persa (525) |
| Baix imperi |
| XXVIII (404) - XXIX (399) - XXX (380) |
| Segon per??ode persa (343) |
| Per??ode Greco-Rom?? |
| Alexandre el Gran (332) |
| Dinastia Ptolemaica (323) |
| Prov??ncia romana (30) |
| Conquesta ??rab |
Per??ode predin??stic fou, en el context de l'Antic Egipte, el per??ode anterior a la [[Dinastia I], ??s a dir, anterior a la unificaci?? i abra??a m??s o menys del 3500 aC al 3000 aC(per??ode neol??tic)
Es desenvolup?? el treball del coure i el de la fusta. Es coneixen tres fases culturals: el Faium B, Maadi i Naqada I i II, obra aquesta ??ltima d'estrangers, potser sem??tics, que exerciren una forta influ??ncia en el pa??s. A la fi del per??ode apareixen ja documentats dos regnes:
- Baix Egipte, amb seu a Buto, sota la protecci?? de la deessa serp Edjo i amb un rei portava el t??tol de biti i emprava la corona vermella)
- Alt Egipte, amb la capital a Nekhen, que tenia per patrona la deessa voltor Nekhebet i amb un sobir?? que tenia el t??tol de nesut i ostentava la corona blanca.
Cada regne era dividit en una s??rie de nom??s o prov??ncies, organitzaci?? administrativa que es mantingu?? al llarg de la hist??ria fara??nica. Amb la posterior unificaci?? del pa??s duta a terme per Menes, s'unificaren tamb?? ambd??s t??tols (nesut-biti: "Rei de l'Alt i el Baix Egipte") i totes dues corones en l'anomenada p??ent, i ambdues deesses entraren a formar part del protocol reial, b?? que la distinci?? entre l'Alt i el Baix Egipte perdur?? fins a la fi de la hist??ria eg??pcia. Hom coneix dos sobirans d'aquesta ??poca: Ka i el rei Escorp??, que intent?? d'unificar el pa??s.
Naixia aix?? el que es coneix com a Per??ode arcaic (3000 aC-2686 aC), que compr??n les dinasties I i II, amb seu a Memfis.
[edita] El final de les glaciacions i la revoluci?? neol??tica
Entre els anys 13.000 i 10.000 aC, la temperatura va comen??ar a pujar de manera gradual i el nord d'??frica va comen??ar rebre plujes abundants que van formar pastures, especialment a prop dels llacs que havia a la regi?? que actualment ocupa el desert del Sahara (a l'oest del riu Nil) i en el desert ??rab (al est del Nil). La vall del Nil era pantanosa, ja que les pluges es sumaven al cabal del riu i aix?? feia que hi hagu??s molta humitat. La pres??ncia de pastures va atreure diferents esp??cies d'animals (per exemple ases salvatges que, juntament amb la gran quantitat de gram??nies (cereals com el mill o l'arr??s afric??, no cultivats encara)va atreure als grups humans ca??adors-recol??lectors.
Cap el VI mil??leni aC va comen??ar a desenvolupar-se, en torn a petits llogarrets, activitats sedent??ries d'agricultura i ramaderia, iniciant el Neol??tic a Egipte. La pres??ncia de llogarrets agr??ris ??s relativament tardiu a Egipte, ja que des del IX mil??leni aC comen??a a desenvolupar-se en altres regions del Proper orient, com ara Palestina (Jeric??), Anat??lia central (a l'actual Kurdust??n turc), i als monts Zagros (actual Ir??n i Irak). La neolititzaci?? de Mesopot??mia es va produ??r cap a la mateixa ??poca que la vall del Nil, cap el 5.500aC.
A causa de les pluges produ??des a l'actual Uganda, on es troba una de les fonts del Nil, a finals del mes de juny el nivell del riu creixia, prenent un color verd??s degut a que arrastrava restes de vegetals dels pantans i llacs all?? situats; m??s tard arribaven les innundacions produ??des pel desgel de les muntanyes d'Eti??pia, que protaven amb elles argila vermellosa. Una vegada acabada la innundaci?? el nivell del riu descendia, deixant grans superf??cies cobertes de llim, composat pels sediments transportats pel Nil (argila i restes vegetals). Aquest llim fertilitzava la terra anualment, de manera que era molt f??cil cultivar.
[edita] El Predin??stic Primitiu (5500 - 4000 aC)
La neolititzaci?? eg??pcia va comen??ar a desenvolupar-se en torn del jaciment de el-Badari, situat en el l??mit de l'Egipte Mitj?? i l'Alt Egipte
