Període predinàstic d'Egipte
De Viquipèdia
 |
| Dinasties de faraons a l'antic Egipte (Entre parèntesi any aproximat d'inici, sempre aC) |
| Període predinàstic |
| Període protodinàstic |
| Període arcaic |
| I (3100) - II (2890) |
| Regne Antic |
| III (2686) - IV (2613) - V (2498) VI (2345) |
| Primer període intermedi |
| VII (2181) - VIII (2173) - IX (2160) X (2130) - XI (2133) (Només a Tebes) |
| Regne Mitjà |
| XI (Tot Egipte) |
| XII (2040) - XIII (1786) - XIV (1633) |
| Segon període intermedi |
| XV (1674) - XVI (1684) - XVII (1650) |
| Regne Nou |
| XVIII (1567) - XIX (1320) - XX (1200) |
| Tercer període intermedi |
| XXI (1085) - XXII (945) - XXIII (730) XXIV (720) - XXV (716) - XXVI (664) |
| Primer període persa (525) |
| Baix imperi |
| XXVIII (404) - XXIX (399) - XXX (380) |
| Segon període persa (343) |
| Període Greco-Romà |
| Alexandre el Gran (332) |
| Dinastia Ptolemaica (323) |
| Província romana (30) |
| Conquesta àrab |
Període predinàstic fou, en el context de l'Antic Egipte, el període anterior a la [[Dinastia I], és a dir, anterior a la unificació i abraça més o menys del 3500 aC al 3000 aC(període neolític)
Es desenvolupà el treball del coure i el de la fusta. Es coneixen tres fases culturals: el Faium B, Maadi i Naqada I i II, obra aquesta última d'estrangers, potser semítics, que exerciren una forta influència en el país. A la fi del període apareixen ja documentats dos regnes:
- Baix Egipte, amb seu a Buto, sota la protecció de la deessa serp Edjo i amb un rei portava el títol de biti i emprava la corona vermella)
- Alt Egipte, amb la capital a Nekhen, que tenia per patrona la deessa voltor Nekhebet i amb un sobirà que tenia el títol de nesut i ostentava la corona blanca.
Cada regne era dividit en una sèrie de nomós o províncies, organització administrativa que es mantingué al llarg de la història faraònica. Amb la posterior unificació del país duta a terme per Menes, s'unificaren també ambdós títols (nesut-biti: "Rei de l'Alt i el Baix Egipte") i totes dues corones en l'anomenada pšent, i ambdues deesses entraren a formar part del protocol reial, bé que la distinció entre l'Alt i el Baix Egipte perdurà fins a la fi de la història egípcia. Hom coneix dos sobirans d'aquesta època: Ka i el rei Escorpí, que intentà d'unificar el país.
Naixia així el que es coneix com a Període arcaic (3000 aC-2686 aC), que comprèn les dinasties I i II, amb seu a Memfis.
[edita] El final de les glaciacions i la revolució neolítica
Entre els anys 13.000 i 10.000 aC, la temperatura va començar a pujar de manera gradual i el nord d'Àfrica va començar rebre plujes abundants que van formar pastures, especialment a prop dels llacs que havia a la regió que actualment ocupa el desert del Sahara (a l'oest del riu Nil) i en el desert Àrab (al est del Nil). La vall del Nil era pantanosa, ja que les pluges es sumaven al cabal del riu i això feia que hi hagués molta humitat. La presència de pastures va atreure diferents espècies d'animals (per exemple ases salvatges que, juntament amb la gran quantitat de gramínies (cereals com el mill o l'arrós africà, no cultivats encara)va atreure als grups humans caçadors-recol·lectors.
Cap el VI mil·leni aC va començar a desenvolupar-se, en torn a petits llogarrets, activitats sedentàries d'agricultura i ramaderia, iniciant el Neolític a Egipte. La presència de llogarrets agràris és relativament tardiu a Egipte, ja que des del IX mil·leni aC comença a desenvolupar-se en altres regions del Proper orient, com ara Palestina (Jericó), Anatòlia central (a l'actual Kurdustàn turc), i als monts Zagros (actual Iràn i Irak). La neolitització de Mesopotàmia es va produïr cap a la mateixa època que la vall del Nil, cap el 5.500aC.
A causa de les pluges produïdes a l'actual Uganda, on es troba una de les fonts del Nil, a finals del mes de juny el nivell del riu creixia, prenent un color verdós degut a que arrastrava restes de vegetals dels pantans i llacs allà situats; més tard arribaven les innundacions produïdes pel desgel de les muntanyes d'Etiòpia, que protaven amb elles argila vermellosa. Una vegada acabada la innundació el nivell del riu descendia, deixant grans superfícies cobertes de llim, composat pels sediments transportats pel Nil (argila i restes vegetals). Aquest llim fertilitzava la terra anualment, de manera que era molt fàcil cultivar.
[edita] El Predinàstic Primitiu (5500 - 4000 aC)
La neolitització egípcia va començar a desenvolupar-se en torn del jaciment de el-Badari, situat en el límit de l'Egipte Mitjà i l'Alt Egipte
