Naqada I
De Viquipèdia
Naqada I fou un període cultural predinàstic egipci, anomenat en conjunt Amratià, que es va estendre de Matmar al Nord fins a Wadi Kubbaniya al sud. El nom li fou donat per Kaiser el 1957 per reforçar la continuïtat amb els períodes següents (Naqada II i Naqada III). Naqada es deia en antic egipci Nubt (Daurada), i políticament fou una de les ciutats, però cadascuna de les existents formava un nucli independent.
Vers el 4000 aC el Badarià va donar pas al Amratià, després anomenat Naqada I. El canvi es caracteritza per l'estratificació social, artesania millorada i noves formes artístiques, i es va estendre mes al sud. Les tombes es van fer mes grans junt amb altres de petites i pobres; els establiments foren permanents. La pedra era millor treballada i eren freqüents les bifacials; apareixeren també elements decoratius; s'han trobat figuretes de ceràmica i d'ivori. A la ceràmica va continuar la pintura en vermell però amb dibuixos lineals o geomètrics; es també d'aquesta època l'aparició de culleres, pintes i agulles, però res en metall. D'aquest període nomes s'ha trobat metall a El Hammamiya i Khattara. A Hierakonpolis es va trobar un forn i una estructura rectangular, que sembla indicar edificis permanents i ben fets mes que una barraca, per població sedentària.
Les tombes van esdevenir forats ovals amb el difunt enterrat en posició contreta, el cap orientat al sud i mirant a l'esquerra. Sota el cos hi ha sovint una estora, i sota el cap una tela o una pell.
La formació d'entitats polítiques va començar a Naqada I. Naqada i altres ciutats van evolucionar cap a poders locals que foren els primers organitzats d'Egipte. Potser la necessitat de col·laboració en l'explotació agrícola i la importació de materials, va fer necessària l'aparició de caps. Es creu que una evolució similar es va donar per la mateixa època a la cultura de Maadi a la zona del Delta
Per les seves característiques es divideix en els estadis de Naqada Ia, Naqada Ib, Naqada Ic, i fins i tot (mes discutible) una Naqada Id que alguns situen en realitat dins del període Naqada IIa. Els períodes Ia, Ib, i Ic incrementen progressivament l'estratificació social, però desde el Ic s'atura.
L'alimentació era a base de peix i animals com gaseles; es menjaven cereals com civada, un tipus de moresc, pèsols i altres.
S'han detectat importacions de Síria, Palestina, Núbia i Mesopotàmia; apareixen inclús Lapislàtzuli d'Afganistan
Persones i animals apareixen enterrats junts a Mahasna, Abadiya, Al-Amra, Gebelein i Hierakonpolis; a Al-Amra alguns enterraments estan acompanyats de cornamentes. Als cementiris s'aprecia una diferència social en els enterraments. S'han trobat molts cementiris: al N i al B hi ha no menys de 112 tombes. Al final del període l'estratificació social s'aprecia al cementiri T, que sembla correspondre a l'élite, amb poques però riques tombes; a Abadiya es va trobar una tomba (B101) amb força ceràmica amb la pintura d'un antílop, sis boles d'argila blanquejada (una guarnida amb ziga-zagues), un model d'hipopòtam, polseres i tres dents de marfil de l'hipopòtam.
Entre els llogarets excavats hi ha el de Hemmamiya, que es típic, amb 9 estructures circulars enfonsades en part a terra, amb restes d'haver estat una llar i altres àrees d'emmagatzemen
Hierakonpolis (Nekhen) apareix també en el període de Naqada I però fou mes important als períodes següents, i es creu que estava ben situada pel comerç amb Núbia i propera al Desert Oriental.
Abidos, que serà important al període Naqada III, conserva un cementiri del període Naqada I amb signes d'estratificació social. La tomba U-502, del final del període, es d'un infant prematur amb molta ceràmica i vuit figures femenines i tres de masculines, el que es lliga amb l'establiment del sistema hereditari.
