Pèsol
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Pisum sativum L. |
||||||||||||||||||
El pèsol (Pisum sativum) és una planta de la família de les lleguminoses o fabàcies. El nom s'aplica també a la seva llavor, que és comestible.
Taula de continguts |
[edita] Descripció botànica
Del gènere Pisum n'hi ha també altres espècies a Àfrica, Àsia i [[Europa].
Planta anual d'alçària variable de 0,5 a 1,2 metres. Fulles compostes. Flors generalment blanques, solitàries o agrupades en dues amb cinc dents, amb deu estams, Fruit en llegum, bivalva, contenint grans llisos o angulosos.
[edita] Usos
És un dels conreus més antics d'Europa, amb més de de 5.000 anys d'antiguitat. Es creu que com a conreu va aparèixer a Orient poc després del blat.
Abans es menjava com a gra sec i en forma de puré. Ara els grans verds i tendres dels pèsols constitueixen una de les verdures més populars sols o com acompanyament.
[edita] Conreu d'horta
Hi ha varietats d'emparrar(que s'enfilen per canyas o parets) i de mata baixa També hi ha varietats com la dels "tirabecs" que es menja amb tavella i tot.
La sembra es fa al setembre en el litoral on ja es pot collir el mes d'abril quan el preu és alt.També hi ha varietats molt ràpides que a la primavera fan el seu cicle en només 60 dies.
A petita escala les feines de conreu des de la sembra al desherbatge i la collita són manuals. Són molt apreciats els pèsols conreats a la comarca del Maresme" Els pèsols de Llavaneres".
En llocs d'hivern més rígid la sembra es fa de novembre a febrer per fer la collita al maig i juny.
[edita] Conreu com a llavor seca farratgera
El pèsol de les varietats anomenades proteaginoses pel seu major contingut en proteïna, però no tan ric en sucres, és un conreu extensiu que se sembra a màquina de novembre a febrer sovint en secans una mica humids.
Amb la sembra de tardor o hivern s'assegura normalment prou humitat en els secans pel seu desenvolupament ja que quan arriba la calor d'estiu la collita ja ha acabat. No suporta les fortes calors i només es conrea durant l'estiu en climes on aquest és molt fresc com Anglaterra on dóna un producte de gran qualitat.
Es imprescindible el desherbatge mecànic o químic amb un herbicida de preemergència ja que la creixença al principi és molt escassa i fàcilment les pesoleres poden ser ofegades per la vegetació espontània més vigorosa.
[edita] Malalties i plagues
Les pesoleres tenen un cert grau de resistència a les malalties, si el temps és molt humit la malura més important és el fong el fong de l'oidi que ataca sobretot en temps calorós però és fàcil de combatre amb fungicides preventius.
Les tavelles encara verdes poden ser parasitades per alguns tipus d'erugues. Diversos insectes com el corc del pèsol s'alimenten del gra sec. Els ocells poden desenterrar les llavors completament principalment en petites extensions.
És planta milloradora del sòl i molt convenient d'utilitzar en rotacions de conreu. A Europa substitueix fins a cert punt a la soia com a font de proteïna animal i el seu conreu i ús està fomentat per la política agrícola de la Unió Europea.
