Herbicida
De Viquipèdia
Els herbicides són productes agroquímics que eviten el desenvolupament de les plantes adventícies que són considerades com mala herba.
Taula de continguts |
[edita] Introducció
Ja en l’antiguitat es coneixia les propietats herbicides i esterilitzants de la sal comuna. En temps de l’imperi romà era una pràctica simbòlica i alhora efectiva la d’abocar sal sobre els camps de les ciutats conquerides com es va fer per exemple a Cartago. En aquests casos però la pluja acabaria eliminant la sal en poc temps i la terra recuperaria la fertilitat.
Fins 1940 aproximadament el control de les herbes adventícies es feia amb mitjans mecànics , treient les herbes a mà, amb aixades o a través de llaurades. A partir d’aquell any es van utilitzar els primers herbicides de naturalesa senzilla com el clorat sòdic i l’àcid sulfúric cap d'ells es fa servir actualment com herbicides. La segona generació d’herbicides van ser els hormonals (2,4 D i 2,4 T utilitzats posteriorment com defoliants "agent taronja" a la guerra del Vietnam [1] (En) [2] (Fr) i posteriorment els inhibidors de la fotosíntesi.
Actualment la despesa mundial en herbicides representa aproximadament el 50% del total en agroquímics.
Algunes males herbes desenvolupen, a través d'un ús repetit d'una matèria activa herbicida, una resistència permanent a l'herbicida aplicat.
En agricultura ecològica no s'utilitza cap herbicida ja que tots ells són productes de síntesi química.
[edita] Classificació dels herbicides
[edita] Segons l'abast d'actuació
- Herbicides totals: Aquells que actuen sobre tot tipus de plantes i s’han d’aplicar de manera que no toqui el conreu al qual també afectarien. En algun organisme modificat genèticament s’ha introduït un gen a la planta conreada que la fa resistent a un determinat herbicida (molt sovint el glifosat) i això permet que s’apliqui aquest producte no selectiu sense afectar-la.
- Herbicides selectius: Son els que actuen sobre certs grups de plantes i no sobre altres. Basats sobre la interrupció de certes rutes metabòliques específiques dels vegetals per la qual cosa en principi no haurien d’afectar als animals. Hi ha herbicides que només afecten a les monocotiledònies i altres que només afecten a les dicotiledònies. Altres són encara més selectius i permeten eliminar una planta de la mateixa família botànica que la conreada.
[edita] Per la seva manera d’actuació
- Herbicides amb efecte residual: S’apliquen sobre el terra llaurat i sense herbes, són productes poc mòbils més efectius sobre les llavors que sobre els bulbs o rizomes.
- Herbicides que actuen per contacte: Només afecten la part que toquen, normalment les fulles, per la qual cosa cal aplicar-los mullant bé la planta sinó hi ha risc que no l’elimini.
- Herbicides sistèmics: Un cop aplicats sobre la planta es transporten pel floema i xilema fins que actuen sobre els òrgans de creixement i arriben a les arrels. Són els més efectius en el cas de les males herbes vivaces i perennes.
[edita] Segons el moment de l’ aplicació
- Herbicides aplicats previs a la sembra o abans de la plantació
- Herbicides de preemergència: És fa l’aplicació del producte després de la sembra però abans que surtin les plàntules del conreu. S’ha de tenir en compte que no actuen en cas de secada.
- Herbicides de postemergència: Es fan servir amb el conreu ja implantat i han de ser selectius o aplicats sense tocar el conreu.
[edita] Segons la manera d’actuar
- Disruptors de la membrana cel·lular: Són tots herbicides de contacte d’efecte molt ràpid, produeixen la necrosi de les fulles.
- Inhibidors de la fotosíntesi: Poden ser d’acció per contacte o sistèmics en aquest segon cas són d’acció més lenta. Des del principi detenen el seu creixement,.després les plantes es tornen cloròtiques i finalment moren
- Inhibidors de la biosíntesi d’ aminoàcids: Són de tipus sistèmic i d’acció lenta, tenen activitat per via foliar i pel terra, amb els simptomes iguals que el tipus anterior
- Inhibidors de la biosíntesi de lípids: Amb els mateixos símptomes que els inhibidors de fotosíntesi i aminoàcids.
- Reguladors del creixement: D’acció lenta i per via foliar produeixen una desorganització del creixement que acaba necrosant les plantes.
- Inhibidors de mitosi i de l’ estructuració de la paret cel·lular. Només són actius en el terra i produeixen l’atròfia del sistema radical.
- Inhibidors de la biosíntesi de carotenoids: Aplicats al sòl provoquen el blanquejament de le plantes
- Inhibidors de la incorporació d’ amoníac: D’acció molt ràpida ja que l’amoníac te efectes fitotóxics. Les plantes mostren clorosi i necrosi.
- Inhibició de la biosíntesi d’ àcid fólic, precursor del ADN.
[edita] Segons la composició química
- Dinitroanilines
- Tiocarbamats
- Cloroacetamides
- Urees substituides
- Fenoxiàcids/ Benzoics/ Picolínics
- Sulfonilurees
- Imidazolinones
- Fosfono-aminoàcids
- Triazines
- Dipiridils
[edita] Factors que afecten l’absorció
A les fulles l’herbicida per arribar al citoplasma ha de superar una triple barrera: La cutícula, la paret cel·lular i la membrana cel·lular, els diversos mecanismes químics dels productes acaben trencant les barreres i penetrant a l'organisme vegetal. En general la mala herba quan està en període de creixement actiu és més sensible a l'herbicida. Les condicions ambientals de temperatura, lluminositat, humitat suficient i vent el més encalmat possible faciliten l'absorció. El producte herbicida no convè que sigui gaire volàtil perquè aleshores es produeix una dispersió que disminueix l'eficàcia i pot afectar zones properes.
[edita] Degradació
És un dels problemes medioambientals més greus en l'actualitat el de la contaminació causada pels agroquímics en general. Les grans extensions on s'apliquen herbicides junt amb el desconeixement de la naturalesa dels productes intermitjos de degradació fan necessari extremar les precaucions.
En el terra el pH del terra influeix en la degradació dels herbicides els quals per la seva banda poden ser de reacció àcida o bàsica. Els herbicides de reacció molt similar a la del sòl són fortament retinguts per aquest i actuen menys sobre les males herbes. També actuen com activadors de la degradació els factors climàtics.
- La degradació microbiana està facilitada per una humitat de mitjana a elevada, la presència d’oxígen en els porus del sòl i una temperatura entre 27 i 32ºC, el pH comprés entre 6’5 i 8 i un alt contingut de matèria orgànica.
- La descomposició química depen de la naturalesa de l’herbicida
- A la descomposició per la llum o Fotodescomposició són sensibles els herbicides derivats de les triazines, urees i dinitroanilines.
