Organisme modificat gen??ticament
De Viquip??dia
Un organisme gen??ticament modificat (OGM) (GMO en angl??s) ??s aquell que ha sofert una transfer??ncia de gens, a trav??s de l' enginyeria gen??tica amb la qual cosa s'obtenen propietats noves.
Aquesta tranfer??ncia ha estat feta de tal manera no podr??a haber-se realitzat per cap mecanisme que opera a la Naturalesa i per tant sense la intervenci?? humana.
No es considera un organisme modificat gen??ticament l'obtingut per una clonaci?? si no ha estat objecte de transfer??ncia gen??tica.
Els organismes gen??ticament modificats poden ser formes de vida microbiana (generalment bacteris o llevats) vegetals o animals.
Les aplicacions d'aquest OGM abasten a molts camps de l'activitat humana i especialment a la ind??stria, la medicina, l'agricultura i la ramaderia.
Taula de continguts |
[edita] Principals etapes de desnvolupament
- El 1980 el Tribunal Suprem dels Estats Units va autoritzar per primera vegada que es patent??s un organisme viu precisament es tractava d' un bacteri transg??nic.
- El 1982 es va obtenir el primer animal transg??nic, una rata de laboratori
- El 1983 es va obtenir la primera planta transg??nica una planta de tabac amb resist??ncia a un antibi??tic
- El 1987 es va fer el primer cconreu transg??nic, unes tomaqueres resistents a un insecticida.
[edita] Aplicacions industrials
Les possibilitats s??n molt variedades d'una banda es tracta d'obtenir nous productes o amb noves caracter??stiques i de l'altra millorar el proc??s productiu per tal de fer-lo m??s eficient, menys contaminant i/o a un cost m??s redu??t.
La biotecnologia ofereix possibilitats interessants en la producci??, per exemple de pol??mers, productes substitutius del petroli , fabricaci?? de paper, mat??ries pl??stiques biodegradables etc.
[edita] Aplicacions en el camp de la salut humana
Es tracta d'una nova forma d'obtenir mol??cules que pot ser m??s r??pida, efica?? i econ??mica que les tradicionals de s??ntesi qu??mica.
Existeixen algunes malalties com per exemple la diabetis o com la defici??ncia d'hormona del creixement, que b??sicament consisteixen en qu?? el cos no es capa?? de sintetitzar una hormona. Fins fa pocs anys el tractament d'aquestes malalties consistia en obtenir una hormona similar dels animals com les vaques i porcs, per?? al no procedir d'??sser humans era una mica diferent i de vegades provocava al??rgies.
Per no tenir problemes i obtenir una hormona de caracter??stiques identiques a l'hormona humana ??s va optar per intentar obtenir-la a partir de microorganismes transg??nics.
Per aconseguir-lo es va localitzar en humans el gen responsable de la s??ntesis de l'hormona, es va incorporar en un pl??smit, que ??s una cadena d'ADN circular que no forma part dels cromosomes i que ??s capa?? d'autoreplicar-se, i aquest es va introduir en un microorganisme. En primer lloc es va fer amb una bacteria, la m??s utilitzada ??s la Escherichia Coli, per?? no va donar resultat ja que les bacteris son massa simples per sintetitzar proteines humanes. Llavors es va incorporar en un llevat, en aquest cas el genere utilitzat ??s la Saccharomyces cerevisiae, del qual s'obt?? actualment.
La industria farmac??utica tamb?? est?? fent recerca utilitzant organismes modificats gen??ticament per produir: hemoglobina (en tabac transg??nic), col??l??gen, somn??fers, lipasa , vitamina A
Una altra l??nea d'investigacio ??s obtenir plantes a les quals s'ha pogut transferir una vacuna i que un cop ingerida els ant??gens passin a una poblaci?? sencera que quedaria vacunada molt f??cilment.
La modificaci?? directa d'??ssers humans amb finalitats terap??utiques,possible en les primeres etapes del proc??s reproductiu , podria evitar entre altres coses la transmissi?? de malalties o defectes hereditaris. Actualment aquestes manipulacions no estan permeses en cap legislaci??.
[edita] Aplicacions en l'agricultura i la ramaderia
L'any 2005 els conreus transg??ncis ocupaven unes 90 milions d'hect??rees en tot el m??n, el 70% d'aquesta superf??cie correspon als Estats Units.
Hi ha unes 30 esp??cies de plantes transg??niques conreades. Les principals s??n la soia, el blat de moro, la colza el cacauet, el blat , el cot?? el tabac, la patata i el tom??quet.
La transfer??ncia gen??tica es fa servir, entre altres objectius, per obtenir plantes amb resist??ncia a un determinat herbicida generalment l'anomenat glifosat que ??s un herbicida no selectiu i mataria la planta cultivada si aquest no en fos resistent, amb aquesta nova propietat introdu??da eliminar les males herbes ??s m??s f??cil.
Un dels problemes amb que es troba l'agricultor quan produeix els seus cultius es la malesa , ja que aquesta redueix el rendiment i la qualitat dels productes cultivats. Molts dels herbicides que estan al mercat combaten nom??s certs tipus de malesa i estan aprovats per a ser utilitzats ??nicament en determinats cultius i en etapes espec??fiques del desenvolupament de las plantes. Els residus d???alguns herbicides romanen al s??l un any o m??s i els agricultors han de estar molt atents als antecedents d???aplicacions d???herbicides en un camp quan planegen el que sembraran all??. Els cultius tolerants als herbicides poden resoldre molts d???aquests problemes perqu?? inclouen transgens que proporcionen toler??ncia a aquests.
Una altra propietat molt usual ??s la introducci?? d'un gen insecticida a la planta conreada que fa que no sigui afectada per plagues d'insectes, com el blat de moro bt produ??t per diverses empreses, com per exemple la varietat de ma??z Bt-176 comercialitzat per Novartis. A aquest blat de moro bt si li ha incorporat el gen cry IA de la bacteria Bacillus thuringiensis subsp. kumamotoensis, el qual produir?? al pan??s la proteina cry que t?? propietats insecticides contra el cuc anomenat Diabrotica spp que ataca l'arrel del pan??s. Amb aquesta modificaci?? genetica ??s possible estalviar en insecticides i contaminar-ne menys el medi.
Altres caracter??stiques introduides permeten lluitar contra les malalties vegetals, millorar la conservaci?? o modificar la forma de la planta el contingut alimentari en oli, mid?? etc.
S'han obtingut plantes tolerants a condicions de baixa pluviometria, resistents a la salinitat del terreny i a altres condicions medioambientals.
En ramaderia La manipulaci?? gen??tica ??s m??s complicada i costosa en els animals per?? tamb?? t?? moltes possibilitats del tipus de modificaci?? r??pida de la forma i mida dels animals, caracter??stiques del p??l, cuir carn, llet etc. Com exemple s'ha conseguit que una vaca doni llet amb determinats productes no presents en la llet natural.
[edita] Objeccions als organismes modificats gen??ticament
- D'una banda l'obtenci?? de productes transg??nics ha estat iniciativa de determinades companyies. Per exemple la companyia agroqu??mica Monsanto obtentora de l'herbicida Roundup a base de glifosat ha impulsat les plantes transg??niques resistents a aquest herbicida per tal que augmenti el seu ??s per part dels agricultors. Els camperols que sembren aquestes varietats transg??niques depenen totalment de l'empresa subministradora de les llavors.
- Pol??luci?? gen??tica : A trav??s del pol??len les plantes transg??niques poden transmetre els seus gens introdu??ts o b?? a la mateixa esp??cie o a una altra amb risc que es generin resist??ncies i alteracions incontrolades de la flora.
- Risc de la irreversibilitat de certes modificacions
- Aparici?? d' al??l??rgies en els consumidors.
En general l'opini?? p??blica no confia en els productes transg??nics alimentaris perqu?? ignora quina ??s la seva componsici?? i no est?? segura de la inoq??itat del producte.
L' agricultura ecol??gica no utilitza organismes gen??ticament modificats ans el contrari intenta recuperar i usar les varietats tradicionals.
[edita] Legislaci?? Europea Aplicable per Aliments Tr??nsgenics
Actualment la EU t?? autoritzada la utilitzaci?? de 26 especies transg??niques en alimentaci??, algunes de les quals nom??s permet la seva utilitzaci?? com a ingredient per?? prohibeix el seu cultiu.
- Directriu 2001/18/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de mar?? de 2001, sobre la alliberament intencional al medi ambient de organismes modificats gen??ticament i per la que es deroga la Directriu 90/220/CEE del Consell.
- Reglament (CE) n?? 1829/2003 del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de setembre de 2003, sobre aliments y pinsos modificat gen??ticament.
- Reglament (CE) n?? 1830/2003 del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de setembre de 2003, relatiu a la trazabilidad i al etiquetat de organismes modificats gen??ticament i a la trazabilidad dels aliments i pinsos produ??ts a partir d'aquestos, i per la qual es modifica la Directriu 2001/18/CE
