Organisme modificat genèticament
De Viquipèdia
Un organisme genèticament modificat (OGM) (GMO en anglès) és aquell que ha sofert una transferència de gens, a través de l' enginyeria genètica amb la qual cosa s'obtenen propietats noves.
Aquesta tranferència ha estat feta de tal manera no podría haber-se realitzat per cap mecanisme que opera a la Naturalesa i per tant sense la intervenció humana.
No es considera un organisme modificat genèticament l'obtingut per una clonació si no ha estat objecte de transferència genètica.
Els organismes genèticament modificats poden ser formes de vida microbiana (generalment bacteris o llevats) vegetals o animals.
Les aplicacions d'aquest OGM abasten a molts camps de l'activitat humana i especialment a la indústria, la medicina, l'agricultura i la ramaderia.
Taula de continguts |
[edita] Principals etapes de desnvolupament
- El 1980 el Tribunal Suprem dels Estats Units va autoritzar per primera vegada que es patentès un organisme viu precisament es tractava d' un bacteri transgènic.
- El 1982 es va obtenir el primer animal transgènic, una rata de laboratori
- El 1983 es va obtenir la primera planta transgènica una planta de tabac amb resistència a un antibiòtic
- El 1987 es va fer el primer cconreu transgènic, unes tomaqueres resistents a un insecticida.
[edita] Aplicacions industrials
Les possibilitats són molt variedades d'una banda es tracta d'obtenir nous productes o amb noves característiques i de l'altra millorar el procés productiu per tal de fer-lo més eficient, menys contaminant i/o a un cost més reduït.
La biotecnologia ofereix possibilitats interessants en la producció, per exemple de polímers, productes substitutius del petroli , fabricació de paper, matèries plàstiques biodegradables etc.
[edita] Aplicacions en el camp de la salut humana
Es tracta d'una nova forma d'obtenir molècules que pot ser més ràpida, eficaç i econòmica que les tradicionals de síntesi química.
Existeixen algunes malalties com per exemple la diabetis o com la deficiència d'hormona del creixement, que bàsicament consisteixen en què el cos no es capaç de sintetitzar una hormona. Fins fa pocs anys el tractament d'aquestes malalties consistia en obtenir una hormona similar dels animals com les vaques i porcs, però al no procedir d'ésser humans era una mica diferent i de vegades provocava alèrgies.
Per no tenir problemes i obtenir una hormona de característiques identiques a l'hormona humana és va optar per intentar obtenir-la a partir de microorganismes transgènics.
Per aconseguir-lo es va localitzar en humans el gen responsable de la síntesis de l'hormona, es va incorporar en un plàsmit, que és una cadena d'ADN circular que no forma part dels cromosomes i que és capaç d'autoreplicar-se, i aquest es va introduir en un microorganisme. En primer lloc es va fer amb una bacteria, la més utilitzada és la Escherichia Coli, però no va donar resultat ja que les bacteris son massa simples per sintetitzar proteines humanes. Llavors es va incorporar en un llevat, en aquest cas el genere utilitzat és la Saccharomyces cerevisiae, del qual s'obtè actualment.
La industria farmacèutica també està fent recerca utilitzant organismes modificats genèticament per produir: hemoglobina (en tabac transgènic), col·làgen, somnífers, lipasa , vitamina A
Una altra línea d'investigacio és obtenir plantes a les quals s'ha pogut transferir una vacuna i que un cop ingerida els antígens passin a una població sencera que quedaria vacunada molt fàcilment.
La modificació directa d'éssers humans amb finalitats terapèutiques,possible en les primeres etapes del procés reproductiu , podria evitar entre altres coses la transmissió de malalties o defectes hereditaris. Actualment aquestes manipulacions no estan permeses en cap legislació.
[edita] Aplicacions en l'agricultura i la ramaderia
L'any 2005 els conreus transgèncis ocupaven unes 90 milions d'hectàrees en tot el món, el 70% d'aquesta superfície correspon als Estats Units.
Hi ha unes 30 espècies de plantes transgèniques conreades. Les principals són la soia, el blat de moro, la colza el cacauet, el blat , el cotó el tabac, la patata i el tomàquet.
La transferència genètica es fa servir, entre altres objectius, per obtenir plantes amb resistència a un determinat herbicida generalment l'anomenat glifosat que és un herbicida no selectiu i mataria la planta cultivada si aquest no en fos resistent, amb aquesta nova propietat introduïda eliminar les males herbes és més fàcil.
Un dels problemes amb que es troba l'agricultor quan produeix els seus cultius es la malesa , ja que aquesta redueix el rendiment i la qualitat dels productes cultivats. Molts dels herbicides que estan al mercat combaten només certs tipus de malesa i estan aprovats per a ser utilitzats únicament en determinats cultius i en etapes específiques del desenvolupament de las plantes. Els residus d’alguns herbicides romanen al sòl un any o més i els agricultors han de estar molt atents als antecedents d’aplicacions d’herbicides en un camp quan planegen el que sembraran allà. Els cultius tolerants als herbicides poden resoldre molts d’aquests problemes perquè inclouen transgens que proporcionen tolerància a aquests.
Una altra propietat molt usual és la introducció d'un gen insecticida a la planta conreada que fa que no sigui afectada per plagues d'insectes, com el blat de moro bt produït per diverses empreses, com per exemple la varietat de maíz Bt-176 comercialitzat per Novartis. A aquest blat de moro bt si li ha incorporat el gen cry IA de la bacteria Bacillus thuringiensis subsp. kumamotoensis, el qual produirà al panís la proteina cry que té propietats insecticides contra el cuc anomenat Diabrotica spp que ataca l'arrel del panís. Amb aquesta modificació genetica és possible estalviar en insecticides i contaminar-ne menys el medi.
Altres característiques introduides permeten lluitar contra les malalties vegetals, millorar la conservació o modificar la forma de la planta el contingut alimentari en oli, midó etc.
S'han obtingut plantes tolerants a condicions de baixa pluviometria, resistents a la salinitat del terreny i a altres condicions medioambientals.
En ramaderia La manipulació genètica és més complicada i costosa en els animals però també té moltes possibilitats del tipus de modificació ràpida de la forma i mida dels animals, característiques del pèl, cuir carn, llet etc. Com exemple s'ha conseguit que una vaca doni llet amb determinats productes no presents en la llet natural.
[edita] Objeccions als organismes modificats genèticament
- D'una banda l'obtenció de productes transgènics ha estat iniciativa de determinades companyies. Per exemple la companyia agroquímica Monsanto obtentora de l'herbicida Roundup a base de glifosat ha impulsat les plantes transgèniques resistents a aquest herbicida per tal que augmenti el seu ús per part dels agricultors. Els camperols que sembren aquestes varietats transgèniques depenen totalment de l'empresa subministradora de les llavors.
- Pol·lució genètica : A travès del pol·len les plantes transgèniques poden transmetre els seus gens introduïts o bé a la mateixa espècie o a una altra amb risc que es generin resistències i alteracions incontrolades de la flora.
- Risc de la irreversibilitat de certes modificacions
- Aparició d' al·lèrgies en els consumidors.
En general l'opinió pública no confia en els productes transgènics alimentaris perquè ignora quina és la seva componsició i no està segura de la inoqüitat del producte.
L' agricultura ecològica no utilitza organismes genèticament modificats ans el contrari intenta recuperar i usar les varietats tradicionals.
[edita] Legislació Europea Aplicable per Aliments Trànsgenics
Actualment la EU té autoritzada la utilització de 26 especies transgèniques en alimentació, algunes de les quals només permet la seva utilització com a ingredient però prohibeix el seu cultiu.
- Directriu 2001/18/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de març de 2001, sobre la alliberament intencional al medi ambient de organismes modificats genéticament i per la que es deroga la Directriu 90/220/CEE del Consell.
- Reglament (CE) n° 1829/2003 del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de setembre de 2003, sobre aliments y pinsos modificat genéticament.
- Reglament (CE) n° 1830/2003 del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de setembre de 2003, relatiu a la trazabilidad i al etiquetat de organismes modificats genéticament i a la trazabilidad dels aliments i pinsos produïts a partir d'aquestos, i per la qual es modifica la Directriu 2001/18/CE
