Soia

De Viquipèdia

Soja

Classificació científica

Regne:	Plantae
Fílum:	Magnoliophyta
Classe:	Magnoliopsida
Ordre:	Fabales
Família:	Fabaceae
Subfamília:	Faboideae
Gènere:	Glycine
Espècie:	G. max

Nom binomial

Glycine max
(L.) Merr.

La soja o soia (Glycine max L. o Glycine soja (L.) Merr) és una planta herbàcia de la família de les Fabàcies d’origen asiàtic present a Xina, Japó, Corea i Taiwan. Actualment es cultiva en gran quantitat a tota Àsia, Estats Units i a l’oest d’Àfrica. Als Països Catalans la soja és present a les Illes Balears. Aquesta planta sol créixer en horts i camps de cultiu, tot i que algunes plantes silvestres poden créixer en prats i estepes.

[edita] Descripció morfològica

És planta herbàcia anual, el seu cicle vegetatiu oscil·la de tres a set mesos; es sembra al novembre, desembre i gener, i la seva època de floració és al juliol i agost.

És una herba força alta que acostuma a superar el metre d’alçada. Les fulles, la tija i els fruits són pubescents, el color dels pèls és variable, de rosa a marró grisós.

Té rel axonomorfa, la rel principal pot arribar fins a un metre de profunditat, encara que normalment no sobrepassa els 40-50 cm. Tant a la rel principal com a les secundàries hi ha nòduls on s’estableix relació de simbiosi entre la planta i alguns bacteris (gènere Rhizobium o Bradyrhizobium), tal com ho fan totes les plantes de la família a la qual pertany la soja, això li dóna la capacitat de fixar nitrogen.

La tija és herbàcia, erecte, rígida, sol ser ramificada i d’altures variables segons les varietats i condicions de cultiu. Les fulles són alternes, compostes trifoliades amb folíols ovalats i pecíols curts, les fulles basals acostumen a ser simples. Aquestes són de color verd característic que es torna groc quan la planta madura, quedant finalment sense fulles.

La soja té inflorescències racemoses en forma de raïm (2-4 flors roses) que neixen a l’axil•la de les fulles. Les flors són hermafrodites, pentàmeres i zigomorfes. La corol•la està formada per 5 pètals lliures que formen una estructura molt constant i característica. El pètal superior, l’estandard, neix externament als altres pètals, ales i carena, de manera que els embolcalla, fenomen que s’anomena prefloració descendent. El calze està format per 5 sèpals soldats. L’androceu consta de 10 estams, 9 estan soldats i 1 lliure; el gineceu està format per un únic ovari súper, monocarpel•lar.

La soja és una lleguminosa i com a tal el seu fruit és una llegum de fins a 7cm de longitud amb 4-5 llavors en el seu interior. Segons la varietat, les llavors poden ser de diferents colors: grogues, verdes o negres. Algunes varietats presenten una taca negra que correspon a l’hil. Aquestes llavors generalment són esfèriques semblants a un pèsol.

La part que s’utilitza medicinalment és la llavor.

Aquesta planta té importants aplicacions en el camp de la dietètica com a substitució de molts productes i derivats càrnics.

[edita] Farmacologia

[edita] Composició química

    Proteïnes: 35 a 50%
    Lípids: 15 a 20%
    Lecitina: 2,5 a 3%
    Hidrats de Carboni: 15 a 25%
    Minerals: 4 a 6%

Els principals components de la soja són:

Isoflavones (fitoestrògens): dadzeïna, genisteïna. Són fenols heterocíclics amb una fórmula estructural similar a la de l’estradiol.
Proteïnes: principalment glicina i caseïna.
Hidrats de carboni: holòsids, pentosans i galactògens.
Altres: lípids, fosfolípids, esterols (sitosterol, estigmasterol), pigments carotenoides i antocians, enzims (amilasa, proteasa, ureasa), vitamines (B, D, E), saponòsids esteroidals, inositol-hexafosfat (IP6), fibra (als brots especialment), etc.

[edita] Accions farmacològiques

Activitat hormonal:

Els fitoestrògens de la soja tenen afinitat pels mateixos receptors que els estrògens de tipus II o B, d’aquesta manera tenen una activitat competitiva i reversible tot i no tenir una estructura químicament esteroïdal. Presenten una acció estrogènica suau. Pel que fa al cicle menstrual, les isoflavones incrementen la duració de la fase folicular, al mateix temps que retrassen el pic de progesterona. I en l’etapa menopàusica atenuen els símptomes associats i disminueixen els fogots.

Antitumoral:

S’ha vist que durant el període fèrtil de la dona un dels factors de risc per desenvolupar càncer d’ovari, de mama o d’endometri, d’origen hormonal és la sobreexposició als estrògens humans. Els fitoestrògens de la soja gràcies a la semblança de forma i estructura als estrògens humans poden acoblar-se als receptors d’estrògens de les cèl•lules mamàries, de l’ovari o de l’endometri evitant la sobrestimulació d’aquestes cèl•lules i reduint així els risc a que s’iniciï una divisió descontrolada i es creï un tumor.

Antihipercolesterolèmic:

Les isoflavones de la soja disminueixen LDL-colesterol i potencien HDL-colesterol en casos d’hipercolesterolèmia en dones menopàusiques i en homes. De la mateixa manera, la lecitina de soja afavoreix el transport de colesterol sanguini i el seu metabolisme, així es redueix el risc d’acumulació de colesterol a les parets de les artèries i es poden prevenir trastorns cardiovasculars. El consum de lecitina té efectes positius sobre les membranes cel•lulars, concretament al cervell, cor, ronyons, medul•la òssia i fetge.

Activitat metabòlica:

La genisteïna s’usa per tractar l’osteoporosi, fenomen que sovint es dóna durant la menopausa, ja té la funció de disminuir la pèrdua mineral òssia. De fet, augmenta l’activitat osteoblàstica i redueix l’activitat osteoclàstica.

[edita] Usos medicinals

Tractament del dèficit de proteïnes causat sovint per una dieta vegetariana. Concretament un derivat de la soja, el tofu, conté tot el ventall d’aminoàcids essencials.

Reemplaçament hormonal durant la menopausa.

Coadjuvant en processos d’osteoporosi.

Tractament per la hipertròfia benigne de pròstata.

La lecitina de soja promou la presència de HDL-colesterol en front LDL-colesterol.

Altres: per l'elaboració de farina, pa, oli, llet... També s'utilitza com a biocombustible i inclús per monocultius transgènics.

[edita] Toxicitat

Una alimentació en base a soja o els seus derivats, en general és molt tolerable. No obstant, si les llavors germinals es deixen durant un temps en condicions d’humitat, s’afavoreix l’aparició de fongs, pseudomones o altres microorganismes que posen en perill el consum de soja. Per tal de prevenir-ho, es recomana escalfar les llavors uns minuts a 90°C. D’altra banda, els fosfolípids de la soja ocasionalment poden presentar trastorns gastrointestinals tals com dolor d’estómac, constipació o diarrea.

Per tant, el consum de soja en general no s’associa a fenòmens de toxicitat.

[edita] Derivats de la soia

Tempeh: És un derivat fermentat, d'aspecte compacte, ric en proteïnes, greixos insaturats, vitamines del grup B (B1, B2 i B12) i minerals (calci, fòsfor, ferro).
Tofu, soja quallada o formatge de soja: quallada de la "llet de soja", molt més digerible que aquesta i amb el mateix valor nutritiu i proteic.
Farina: Molt rica en proteïnes. S'empra en pastisseria i forn.
Oli de soia: Bona font de greixos poliinsaturats, en especial d'àcid linolènic.
Lecitina: Molt interessant en el control del colesterol en la sang i en el metabolisme dels greixos. S'empra com a complement dietètic en situacions d'hipercolesterolèmia.
Beguda de soia o llet de soia: La beguda comercial pot estar enriquida amb calci, vitamina B12 i vitamines A i D, així com incloure aromes (vainilla, ametlla, etc.) i suc, i vers la llet de vaca, la llet de soia no conté ni lactosa, ni vitamina B12 ni greixos saturats, ni colesterol.
Tamari, salsa de soia o shoyu: Salsa que s'elabora a partir de soia, blat i sal. Realça el sabor de la carn, el peix i els vegetals. N'hi ha de diferents tipus, si bé totes són riques en sodi i contenen gran quantitat d'àcid glutàmic (aminoàcid no essencial que li confereix un gust que recorda el de la carn). La principal diferència entre el Tamari i el Shoyu és que el primer no inclou mai cap cereal, i en canvi el segon sempre n'hi inclou i per això sol ésser més barat.
Brots de soia o germinats de soia: Són tendres i saborosos. S'empren en amanides, triturats, etc. Són rics en vitamina C i en enzims, substàncies que faciliten la digestió.
Miso: pasta procedent de la fermentació de la soia amb sal, i sovint un cereal (arròs, blat...).

[edita] Observacions

Antigament Glycine max era una espècie àmpliament cultivada a l’Orient i usada amb finalitats alimentàries. De fet, s’utilitzava com aliment d’emergència per llargs viatges o per combatre l’escassesa d’alguns productes en determinades estacions de l’any.

Avui en dia, la soja és utilitzada com aliment en quasi tots els països del món. Les isoflavones de la soja en forma de càpsules d’ús oral així com també la lecitina de soja, estan aprovades com a suplement alimentari.

[edita] Galeria d'imatges

Aspecte general

Varietats de llavors

Il·lustració

[edita] Enllaços externs

[edita] Bibliografia

www.fitoterapia.net/vademecum
Gran Enciclopedia de las plantas medicinales. Dr. Berdonces i Serra. Editorial TIKAL.
Kuklinski, Claudia. Farmacognosia: estudio de las drogas y sustancias medicamentosas de origen natural. Editorial Omega, 2000. ISBN 8428211914

Aquest article sobre flora és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.