[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Sèpal - Viquipèdia

Sèpal

De Viquipèdia

Icona de copyedit
Nota: L'article necessita algunes millores en el seu format:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article)
Pot necessitar retocs en; negretes, enllaços, capçaleres, imatges, categories, interwikis, ...
Flor de Ludwigia mostrant els pètals i els sèpals.
Flor de Ludwigia mostrant els pètals i els sèpals.

En les flors, un sèpal és cadascuna de les peces que formen el calze.

Els sèpals del calze poden estar lliures o bé soldats. En el primer cas diem que la flor és dialisèpala i en el segon gamosèpala (o sinsèpala).

El sèpal (del llatí separatus "separat" + petalum "pètal") forma el calze en les plantes angiosperma. És la part externa del periant, part estèril de la flor que consta de tèpals interns i externs. El terme tèpal s'aplica per norma general quan els pètals i els sèpals no es diferencien. Quan ho fan, en una flor "típica", els tèpals externs passen a ser anomenats sèpals. Aquests solen ser verds i es situen a sota dels pètals, més visibles. Quan la flor està brotant, aquests tanquen i protegeixen les parts internes més delicades.

El nombre de sèpals en una flor és fa servir sovint per a classificar i identificar plantes de diferents espècies.

Existeix una varietat considerable en la forma dels sèpals entre les plantes. Sovint els sèpals són molt reduïts, apareixent com a espigues, dents o crestes. Exemples de flors amb periants molt reduïds poden trobar-se entre les herbes. En algunes flors, els sèpals estan reduïts fins la base, formant un tub del calze. Aquest tub floral pot incluir els pètals i el punt d'adherència dels estams.


Aquest article sobre flora és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.