Naqada
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Nubt». |
Naqada és el nom que rep una cultura predinàstica d'Egipte entre el 4000 aC i el 3000 aC, del nom del llogaret de Naqada, a la vora oest del Nil, 25 km al nord de Luxor. Les primeres excavacions les van fer Sir W. M. Flinders Petrie i James Quibell del Col·legi Universitari de Londres, i John Garstang de la Universitat de Liverpool, i van trobar evidències d’una cultura que va fer eclosió vers el 3800 aC i que va tenir una continuïtat cultural durant gairebé un mil·lenni, arribant fins a Núbia (Hemamein).
Es divideix en:
Inicialment la Naqada I fou anomenada cultura Amratiana per Petrie, però Kaiser el 1957 va donar-li el nom de Naqada mentre Amratià s’aplicava al període, per fer més incidència en el fet de la continuïtat cultural entre les tres fases de Naqada.
En egipci antic Naqada s’anomenava Nubt, i fou la primera ciutat-estat o confederació regional que va exercir l’hegemonia a l'inici del període Naqada II (estadis IIa i IIb), hegemonia que després va passar a Hierakonpolis (Naqada IIc i IId). Anomenada de vegades confederació del Nubt es suposa que va iniciar-se ja durant el període Naqada I com una ciutat estructurada com entitat política que per alguna raó, probablement econòmica, va esdevenir una important ciutat-estat i va sotmetre per via de la força o de la persuasió a algunes ciutats menors que a la seva vegada formaven entitats polítiques menys importants. La seva hegemonia cal situar-la no abans del 3500 aC i fins vers el 3300 aC.
Els grecs la van anomenar Ombos i mé tard els àrabs Tukh. Cal no confondre aquesta ciutat amb la moderna Kom Ombo que fou la clàssica Ombos i antigament es va dir Nubt (Ciutat de deu).
A la ciutat hi ha les restes d’un temple dedicat a Seth construït probablement per Tuthmosis I, Tuthmosis III, Amenhotep II, i algun altra sobirà de l’època. A la ciutat es va trobar el ceptre d'Amenhotep III, avui a un museu de Londres.
