Amratià

De Viquipèdia

L'Amratià fou un període cultural predinàstic egipci, que ve del llogaret d'Al-Amrah, proper a Abidos. Els jaciments trobats són tots de l'Alt Egipte i no n'hi ha cap del Baix Egipte (Delta del Nil).

El primer jaciment fou el de Naqada i per això el període és més conegut com a Naqada I (estadis a, b, c i d). De fet, el terme amratià correspon a la cronologia establerta per per l'egiptòleg britànic William Flinders Petrie que va explorar Naqada el 1894, mentre que el terme Naqada I correspon a la cronologia establerta per Werner Kaiser el 1957, que s'usa actualment i que ha estat adaptada per autors posteriors.

L’amratià segueix la tradició de la cultura Badariana (o Badarià), igual com aquest va ser continuador del Tasià.

En aquest període els egipcis vivien de la caça i la pesca, i encara no estaven prou condicionats els camps de cultiu. La caça de l'hipopòtam va agafar més tard un significat religiós que potser derivi del període amratià.

Foren molt utilitzades les paletes per triturar la pasta, i en aquestes paletes apareixen els primers signes jeroglífics que es devien originar en aquest període. El material emprat fou molt sovint el sílex, amb ganivets de retocs múltiples. També s’han trobat objectes d’obsidiana, que, per no existir a Egipte, van haver de ser importats. Les estàtues representen homes barbuts amb estoig fàl·lic, model relacionat amb els libis.

Els jaciments principals són Naqada, Ballas, Huh, Abidos, Mahasna, i Hemamiyeh, tots vers l'Egipte Mitjà i part de l'Alt Egipte.