Dinastia Ptolemaica
De Viquipèdia
 |
| Dinasties de faraons a l'antic Egipte (Entre parèntesi any aproximat d'inici, sempre aC) |
| Període predinàstic |
| Període protodinàstic |
| Període arcaic |
| I (3100) - II (2890) |
| Regne Antic |
| III (2686) - IV (2613) - V (2498) VI (2345) |
| Primer període intermedi |
| VII (2181) - VIII (2173) - IX (2160) X (2130) - XI (2133) (Només a Tebes) |
| Regne Mitjà |
| XI (Tot Egipte) |
| XII (2040) - XIII (1786) - XIV (1633) |
| Segon període intermedi |
| XV (1674) - XVI (1684) - XVII (1650) |
| Regne Nou |
| XVIII (1567) - XIX (1320) - XX (1200) |
| Tercer període intermedi |
| XXI (1085) - XXII (945) - XXIII (730) XXIV (720) - XXV (716) - XXVI (664) |
| Primer període persa (525) |
| Baix imperi |
| XXVIII (404) - XXIX (399) - XXX (380) |
| Segon període persa (343) |
| Període Greco-Romà |
| Alexandre el Gran (332) |
| Dinastia Ptolemaica (323) |
| Província romana (30) |
| Conquesta àrab |
Els Ptolemeus (o Ptolomeus) és el nom comú amb el que es designa a la dinastia Làgida o dels Làgides que va governar Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.
El nom de Làgida deriva del pare del primer rei, Lagos de Macedònia, però en general se la coneix més com dinastia Ptolemaica o dels Ptolemeus perquè la majoria dels reis (faraons) van portar el nom de Ptolemeu.
El primer rei fou Ptolomeu I Soter, que era un general d'Alexandre el Gran que va rebre el govern d'Egipte a la mort d'Alexandre el 323 aC i va assolir el títol reial el 305 aC. Fou el sobirà que va introduir l'hel·lenisme a Egipte. La darrera reina fou Cleòpatra VII, l'amant primer de Juli Cèsar i després de Marc Antoni, que es va suïcidar després de la derrota d'Accium el 31 aC.
El 30 aC August va convertir Egipte en província romana.
Els esdeveniments d'aquesta dinastia es poden seguir a través de les biografies dels seus sobirans.
[edita] Llista de sobirans hel·lénics d'Egipte
- Cleòmenes de Naucratis 331-323 aC (governador)
- Ptolemeu I Soter 323-284 aC (governador 323-305 aC) (esposa principal Berenice I)
- Ptolemeu II Filadelf 284-246 aC (associat 284-282 aC)
- Ptolemeu III Evergetes I 246-222 aC (esposa principal Berenice II)
- Ptolemeu IV Filopàtor 222-205 aC
- Agàtocles (usurpador) 205-204 aC
- Agatoclea regent 204 aC
- Ptolemeu V Epífanes 204-180 aC
- Ptolemeu VI Filomètor 180-164 aC
- Cleòpatra I, regent 180-176 aC
- Cleòpatra II (associada) 170-164 aC
- Ptolemeu VIII Evergetes II Fiscó, proclamat a Alexandria 170-169 aC, govern conjunt amb Ptolemeu VI i Cleòpatra II del 169 al 164 aC, i sol altre cop del 164 al 163 aC
- Ptolemeu VI Filomètor 163-145 aC
- Cleòpatra II, associada 163-145 aC, regent 145-144 aC
- Ptolemeu VII Neofilopàtor 145-144 aC (associat 145 aC ?, rei 145-144 aC)
- Ptolemeu VIII Evergetes Fiscó (rei de Cirene 163-145 aC) 144-131 aC (segona vegada)
- Cleòpatra II 131-127 aC
- Ptolemeu VIII Evergetes Fiscó 127-116 aC (tercera vegada)
- Cleòpatra III associada 127-116 aC, sola 116-115 aC
- Ptolemeu IX Làtir (Soter II) 116-110 aC (rei de Cirene 110-109 aC)
- Cleòpatra III, associada 116-110 aC i sola 110-109 aC
- Cleòpatra IV 115-114 aC (associada a Làtir)
- Cleòpatra V Selene 114-110 aC (associada a Làtir)
- Ptolemeu IX Làtir (Soter II) 109-108 aC (segona vegada, rei Cirene 108-104 aC, de Xipre 105-88 aC)
- Cleòpatra III 108-107 aC (sola)
- Ptolemeu X Alexandre I (rei de Xipre 115/114-105 aC)107-88 aC
- Cleòpatra III 107-101 aC (associada a Alexandre I)
- Ptolemeu Apió, rei de Cirene 104-96 aC
- Ptolemeu IX Làtir (Soter II) 88-80 aC (tercera vegada)
- Berenice III Cleopatra 80 aC
- Ptolemeu XI Alexandre II 80 aC (associat amb Berenice III)
- Ptolemeu XII Auletes Neo-Dionisi (Noto) 80-58 aC
- Berenice IV 58-55 aC
- Cleòpatra VI 57-56 aC (associada)
- Arquelau I de Comana 56-55 aC
- Ptolemeu XII Auletes Neo-Dionisi (Noto) 55-51 aC (segona vegada)
- Cleòpatra VII (associada 52-51 aC) 52-30 aC
- Ptolemeu XIII Filopàtor 52-47 aC (conjuntament amb Cleòpatra VII)
- Ptolemeu XIV Filopàtor 47-44 aC
- Ptolemeu XV Cesarió (Cèsar Filopàtor Filomètor) 36-30 aC
