Ptolemeu III Evergetes I
De Viquip??dia
Ptolemeu III Evergetes o Ptolemeu III Evergetes I (???????????????????) fou rei d'Egipte (246 aC-222 aC). Encara que fou conegut com Evergetes, i tamb?? (segons Trogus Pompeius i Eusebi) com a Trif??, aquests malnoms no apareixen a les seves monedes.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Fill gran de Ptolomeu II Filadelf i de la seva primera dona Arsinoe I. De molt jove fou casat amb Berenice, filla de Magas de Cirene, i enviat a Cirene virtualment com hostatge. A la mort de Magas el 258 aC i el r??pid assassinat del seu successor Demetri el guapo, es va fer amb el poder a Cirene junt amb la seva dona Berenice. La data d'aquests esdeveniments es incerta per?? va haver de ser entre el 257 aC i el 247 aC, abans de la mort de Ptolemeu II Filadelf el 246 aC, al que va succeir reunint en aquell moment les possessions eg??pcies amb Cirene.
[edita] La guerra de S??ria
El sel??ucida Ant??oc II The??s va repudiar la germana de Ptolemeu III, Berenice, i va tornar amb la seva primera dona, Laodice I, que el va enverinar. Mort Ant??oc, els soldats van aclamar com a rei el fill de Laodice, Seleuc II Cal??l??nic, i el fill de Berenice fou assassinat a Antioquia. Berenice va poder enviar una petici?? d'ajut a son germ?? Ptolemeu III , que davant el perill que corria la seva germana, va reunir l'ex??rcit, per?? Berenice fou assassinada (tot i que la seva mort fou mantinguda en secret) i quan va veure que ja no la podia salvar, va seguir la guerra per revenjar-la i va entrar a Celes??ria amb un ex??rcit nombr??s.
Les hostilitats es van iniciar el 245 aC quant el governador-virrei de Xipre, Ptolemeu, germ?? de Ptolomeu III, va desembarcar a Sel??ucia de Piera des on van marxar contra Antioquia que van ocupar. La flota eg??pcia va ocupar Solos, a Cil??cia. Moltes ciutats de Celes??ria i S??ria es van sotmetre als egipcis sense lluita. Ptolemeu III va arribar pr??cticament sense oposici?? a Antioquia, per?? no va creuar les muntanyes del Taure en persecuci?? de Seleuc i Laodice, sin?? que es va dirigir a l'est cap a Babil??nia i Susa, i va rebre la submissi?? de Mesopot??mia, Babil??nia, Susiana, i totes les prov??ncies orientals fins a Bactriana. A finals d'any va retornar a Egipte amb un immens boti en el que hi havia les est??tues de les de??tats eg??pcies que s'havia emportat Cambises II de P??rsia (530 aC???522 aC) i que foren reintegrades als seus temples amb gran alegria dels egipcis que per aquest acte li van dir Evergetes (Benefactor). No se sap perqu?? Ptolomeu III va tornar a Egipte, per?? es possible que fos al con??ixer que la seva germana Berenice era ja morta; tot i aix?? els egipcis van mantenir l???ocupaci?? de S??ria. La flota eg??pcia a mes a mes es va apoderar de Cil??cia, Pamf??lia i J??nia fins a l'Hel??lespont incloent Lisim??quia i altres ciutats importants a la costa de Tr??cia. Segurament fou llavors quant es va enfrontar amb Ant??gon G??nates i va lliurar amb els macedonis una batalla naval a Andros, per?? els fets son bastant confosos (Trogus Pompeius, Prol. XXVII).
Per?? Seleuc II va passar a l'ofensiva el 244 aC i es va assegurar la lleialtat de les ciutats gregues del ??sia Menor, especialment Esmirna, amb la ??nica excepci?? d'Efes, el governador de la qual es va declarar a favor de Ptolomeu. Seleuc va fer alian??a amb el rei del Pont i va ordenar la construcci?? d'una flota per reconquerir S??ria, Efes i Solon. Seleuc II es va presentar tot seguit a S??ria on els governadors de les ciutats es van declarar al seu favor, i en va expulsar els egipcis en pocs mesos (entre la primavera i l'estiu); els egipcis per?? van conservar la Celes??ria i Fen??cia, aix?? com la base de Sel??ucia de Piera, prop d'Antioquia (de la que n'era el port). Les prov??ncies orientals van retornar r??pidament a l'obedi??ncia al rei sel??ucida.
Aquell mateix any Seleuc va concedir al seu germ?? Ant??oc Hierax (Ant??oc el voltor) el govern de les regions de l'??sia Menor al nord i oest de les muntanyes del Taure. Ant??oc es va comportar com a sobir?? independent i va enfortir l'alian??a amb el rei Ariobarzanes III del Pont, i va cercar tamb?? l'alian??a dels g??lates. En les seves ambicions va rebre el suport egipci distraient l'atenci?? de Seleuc de la guerra contra Egipte.
La guerra es va acabar el 241 aC amb un tractat de pau per deu anys, en el qual Egipte va conservar Efes, Milet, Priene, Samos, Lebedos, el sud de J??nia, C??ria, L??cia, Pamf??lia, Cil??cia Occidental i Celes??ria, aix?? com els territoris que dominava a Tr??cia (Abdera, Cipsela, Samotr??cia, Sestos i els Querson??s.
[edita] Aliats exteriors
El 230 aC el rei ??tal I de P??rgam, que havia derrotat als g??lates, va atacar a Ant??oc Hierax, que era aliat d???aquestos. Ant??oc, despr??s de la derrota g??lata, nom??s tenia el suport egipci, poc significatiu. Despr??s de tres campanyes victorioses d'??tal, finalment Ant??oc va haver de fugir i els seus dominis es van repartir entre pergamides, egipcis, macedonis (C??ria), g??lates i capadocis (227 aC). Llavors, el mateix any, Ant??oc es va presentar al Alt Eufrates on pretenia crear-se un nou regne aprofitant que Seleuc II era a Hirc??nia lluitant contra els parts, i que tenia el suport de la seva tia Estratonice (ex dona de Demetri de Maced??nia) els agents de la qual van revoltar el nord de S??ria al seu favor. Seleuc va retornar a S??ria i va derrotar als rebels amb certa facilitat, i va fer matar a Estratonice. Ant??oc va fugir (segons uns cap Egipte o segon d???altres cap a Tr??cia) i va morir poc despr??s (vers 227 aC) a mans d???uns lladres.
La seva alian??a amb la Lliga Aquea va continuar fins que aquesta es va aliar amb elRegne de Maced??nia i llavors Egipte va afavorir a Cle??menes III d'Esparta al que va facilitar una retirada honorable despr??s de la seva decisiva derrota a Sel??sia el 222 aC. Amb Roma va mantenir bones relacions per?? va rebutjar ajut rom?? durant la seva guerra per S??ria.
[edita] Expansi?? comercial i desenvolupament cultural
En els darrers anys del seu regnat va combatre a les tribus de N??bia, en va sotmetre algunes i va arribar fins Adulis o Adule, a la costa de la mar Roja on va establir un centre comercial. Una copia de la inscripci?? que all?? va fer va arribar gracies al monjo Cosme Indic??pleustes.
Va ampliar la biblioteca d'Alexandria. Entre els homes de lletres que van florir en el seu regnat cal esmentar Esat??tenes, Apol??loni de Rodes i Arist??fanes el gram??tic. Va ampliar el gran temple de Tebes, en va fer un a Esna (el fam??s temple d'Edf??), i un a Canopos, dedicat a Osiris que va erigir en nom propi i de la seva dona Berenice II. Probablement va fundar la ciutat de Berenice a la Cirenaica, per?? en general va fundar menys ciutats que el seu pare. Quant Rodes va ser destru??da per un terratr??mol hi va enviar magn??fics regals i ajut.
[edita] Mort i successi??
La seva dona fou Berenice de Cirene (Berenice II) amb la que va tenir tres fills: Ptolemeu IV Filop??tor, Magas i Arsinoe (futura esposa de son germ?? Ptolemeu IV).
Va morir despr??s del 18 d'octubre del 222 i abans de final d'any. El va succeir el seu fill gran Ptolemeu IV Filop??tor.
| Precedit per: Ptolemeu II Filadelf |
Ptolemeus | Succe??t per: Ptolemeu IV Filop??tor |
