??tal I de P??rgam
De Viquip??dia
??tal I de P??rgam fou rei de P??rgam del 241 aC al 197 aC.
Era fill d'??tal, germa de Fileret de P??rgam (282 aC-263 aC) i d'Antioquis filla d'Aqueu. Va succeir en el tron al seu cos?? ??umenes I de P??rgam (263 aC-241 aC). Fou el primer que es va enfrontar als g??lates sobre els que va obtenir una vict??ria decisiva despr??s de la qual va assolir el t??tol de rei. Una escultura representant la vict??ria fou col??locada a l'Acr??poli d'Atenes.
Es va aprofitar dels conflictes familiars entre els sel??ucides i el 229 aC va derrotar a Ant??oc Hierax, que era aliat dels g??lates i que despr??s de la derrota g??lata, nom??s tenia el suport egipci, poc significatiu. Despr??s de tres campanyes victorioses d'??tal, finalment Ant??oc va haver de fugir i els seus dominis es van repartir entre pergamides, egipcis, macedonis (C??ria), g??lates i capadocis (227 aC).
El 226 aC es va apoderar d'extenses regions de Fr??gia a l'oest del Taure. El 225 aC el nou rei sel??ucida, Seleuc III Ceraune (o S??ter 225 aC-223 aC) va enviar un exercit sota el comandament del seu oncle Andr??mac, per?? aquest ex??rcit fou derrotat i Andr??mac fou fet presoner i enviat a Egipte. Sota Ant??oc III el gran (223 aC-187 aC), Aqueos (Aqueu) fou enviat contra P??rgam (222 aC) i va derrotar a ??tal, deixant redu??t el seu regne als l??mits del 228 aC.
El 220 aC va esclatar la guerra entre Rodes i la ciutat de Bizanci i ??tal es va posar del costat dels bizantins per?? no fou de cap ajut apreciable. El 218 aC amb l'ajut de mercenaris g??lates va recuperar algunes ciutats d'E??lia per?? en mig de vict??ries generals l'ex??rcit va quedar desbandat quan es va produir un eclipsi que va alarmar als g??lates que no van voler seguir.
El 216 aC es va aliar a Ant??oc III el gran contra Aqueu. El 211 aC es va incorporar a l'alian??a de Roma amb la Lliga Et??lia, contra Filip V de Maced??nia i la Lliga Aquea. El 209 aC fou nomenat pretor de la Lliga Et??lia juntament amb P??rries i al 208 aC es va reunir amb una petita flota al rom?? Sulpici. Despr??s d'una vict??ria a Egina el 207 aC va assaltar Peparethos, va conquerir Oeros, i tot seguit Opos. Estava a aquesta ciutat quan casi be va caure presoner de Filip V. Al assabentar-se de que el rei Pr??sies I de Bit??nia havia enva??t el regne va retornar apressuradament.
El 205 aC, per una interpretaci?? dels llibres sibil??lins, els romans van enviar una ambaixada a ??sia per emportar-se a la Mare Idea (la Gran Mare Fr??gia dels deus) que era a Pessinos. ??tal els va rebre i els va donar la pedra que era el s??mbol de la deessa. A la pau general del 204 aC, Pr??sies i ??tal i van quedar inclosos, el primer com aliat macedoni i el segon com aliat rom??.
Quan la guerra va esclatar entre Filip V i Rodes, ??tal va prendre partit per l'illa, i es va aliar a Egipte, Quios, C??zic i Bizanci, i com a conseq????ncia l'any seg??ent (201 aC) va esclatar la guerra oberta. En la batalla naval que es va lliurar en aig??es de Quios no hi va haver un vencedor clar, per?? la flota dels rodis fou derrotada enfront de Milet (es va poder retirar cap al sud i reorganitzar-se); els macedonis van desembarcar a Milet, van assolar el regne de P??rgam i van avan??ar cap a la capital, ciutat que no van poder ocupar i finalment els macedonis van anar a passar el hivern a C??ria.
El 200 aC ??tal, invitat pels atenencs, va anar a Atenes, on se li van tributar honors. Es va crear una nova tribu anomenada Atalis (Attalis) en honor seu. Una ambaixada romana era a la ciutat i es va declarar formalment la guerra a Filip V. El mateix any va intentar aixecar el setge a que els macedonis i els seus aliats sotmetien a Abydos, per?? sense ??xit.
En la campanya del 199 aC va actuar en uni?? dels romans tant en la flota com en l'ex??rcit de terra. Les forces combinades van ocupar Oreos a Eubea per?? va haver de retornar a ??sia on Ant??oc III atacava Fr??gia. Ant??oc va haver de renunciar al atac i retirar les tropes sota pressi?? de Roma.
El hivern del 198 aC el va passar a Egina i a la primavera del 197 aC va assistir a una assemblea a Tebes amb la intenci?? de separar als beocis de l'alian??a amb Maced??nia. Essent a Tebes va patir una apoplexia i fou portat a P??rgam on va morir amb 72 anys i despr??s de 44 de regnat.
Es considerat defensor de les arts i les ci??ncies, i un governant just i fidel aliat. Amic gener??s i un bon pare i esp??s. La seva dona es deia Apol??lonies (o Apol??lonis) i amb ella va tenir quatre fills: ??umenes II de P??rgam que el va succeir (197 aC-159 aC), ??tal II de P??rgam (159 aC-139 aC), Filaret de P??rgam i Ateneu de P??rgam.
