Acròpoli
De Viquipèdia
La paraula acròpoli (també anomenada acròpolis) prové del grec akrópolis (d' akros, situat a dalt de tot, i polis, ciutat) i literalment significa "ciutat alta".
L'acròpoli és la part de les ciutats gregues i d'altres civilitzacions, situada al punt àlgid d'un turó, on es construïen edificacions emblemàtiques com ara temples o places de reunió, i en què es reunien personalitats importants de la ciutat, per a actes també importants.
Amb propòsits defensius, els primers habitants van escollir per establir-se un terreny elevat, sovint un turó o muntanyeta amb faldes costerudes, i aquestes antigues ciutadelles van esdevenir en moltes parts del món el nucli de grans ciutats que es van estendre al peu de l'elevació.
El mot acropòli, tot i ser d'origen grec i estar associat des dels inicis amb les ciutats gregues (Atenes, Argos, Tebes i Corint), es pot aplicar genèricament a totes les ciutadelles d'aquesta mena (Roma, Jerusalem, la Bratislava cèltica, moltes de l'Àsia Menor, o fins i tot Castle Hill, el turó del Castell d'Edimburg).
L'exemple més famós d'acròpolis és la d'Atenes, que, per motius històrics i artístics i pels famosos edificis que s'hi van erigir, és coneguda generalment com l'Acròpoli, ras i curt, sense cap mena de qualificació posterior.
A causa del seu estil clàssic grecoromà, les ruïnes de la Gran Església de Pedra de la Missió de San Juan de Capistrano (a Califòrnia) han estat anomenades l'Acròpoli d'Amèrica.
En altres parts del món s'han desenvolupat altres noms per a les ciutadelles o alcàssers alts, que sovint reforçava el seu sentit de lloc fortificat. A la Itàlia central, molts petits municipis rurals encara s'apinyen a la base d'una fortificació anomenada la Rocca.
Vegeu també Acròpoli d'Atenes
