Èumenes II de Pèrgam
De Viquipèdia
Èumenes II de Pèrgam (Eumenes, Εὐμένης) (197 aC - 158 aC) fou fill d'Àtal I de Pèrgam al que va succeir a la seva mort el 197 aC. Del seu antecessor va continuar la política filoromana que encara va reforçar.
Fou inclòs pels romans a la pau amb el rei Filip V de Macedònia el 196 aC per la qual va rebre les ciutats d'Oreos i Erètria a Eubea. El 195 aC va enviar ajut a Flaminí en la guerra contra el tirà Nabis d'Esparta.
Antíoc III el gran va buscar la seva aliança i li va oferir una de las seves filles en matrimoni, però Èumenes II va preferir restar aliat dels romans i quan va esclatar la guerra entre Roma i Antíoc va enviar a la seva flota en ajut dels romans i els va facilitar el pas per l'Hel·lespont. A la decisiva batalla de Magnèsia del Sipilos (190 aC) va dirigir personalment les tropes auxiliars de Pèrgam que van combatre al costat dels romans i sembla que va fer bons serveis en la lluita.
A la pau d'Apamea amb Antíoc III el gran va rebre Mísia, Lídia, les dos Frígies i Licaònia a més de la ciutat de Lisimàquia i el Quersonès Traci, esdevenint sobirà d'un regne poderós. Per la mateixa època es va casar amb una filla d'Ariarates IV rei de Capadòcia i va aconseguir pel seu sogre termes favorables al tractat de pau.
Per aquesta aliança matrimonial es va veure embolicat amb una guerra contra el rei Farnaces I del Pont que havia envaït Capadòcia i que es va acabar per la intervenció romana que va imposar el fi de les hostilitats. També va lluitar contra el rei Prúsies II de Bitínia, en la que igualment van intervenir els romans, aquest cop a favor d'Èumenes, obligat al rei Prúsies a entregar a Anníbal que estava refugiat a Bitínia.
Tot el seu regnat fou un fidel aliat de Roma on va enviar nombroses ambaixades i va ser hostil al Regne de Macedònia, tant a Filip V com al seu fill i successor Perseu. Va visitar Roma el 172 aC (on ja havia estat un altre vagada anteriorment) i fou rebut amb molta distinció. De tornada va visitar Delfos on es va escapar per poc a un atemptat contra la seva vida organitzat per Perseu de Macedònia en col·laboració amb Praxo.
Quan va esclatar la guerra entre Macedònia i Roma, i contra el que calia esperar, va mantenir una posició ambigua. Fou sospitós de mantenir correspondència secreta amb Perseu, càrrec probablement no del tot infundat segons Polibi, però que segurament es va limitar a una oferta de mediació amb Roma per ontemir un tractat de pau menys dur, a canvi d'una quantitat de diners.
Després de la victòria dels romans (168 aC) va enviar al seu germà Àtal a Roma a felicitar al poble romà, però aquesta visita no fou ben rebuda pel senat i Àtal fou reenviat a casa amb bones paraules. Èumenes alarmat va decidir anar a Roma en persona, però el senat li va prohibir el viatge tant bon punt va arribar a Brundusium, i li va ordenar sortir d'Itàlia immediatament. Durant uns anys fou sospitós a Roma.
El 160 aC va enviar altre cop al seu germà Àtal a Roma, on fou rebut amb marcats honors ja que Àtal planejava segurament ocupar el lloc del seu germà amb ajut romà.
El 159 aC estava en guerra amb Prúsies II de Bitínia i amb els gals de Galàcia, però va aconseguir evitar un trencament obert amb Roma i amb el seu germà Àtal. Va morir probablement el mateix 159 aC (la seva mort no és esmentada per cap escriptor clàssic) després d'un regnat de 39 anys, i el va succeir el seu germà Àtal II de Pèrgam.
Fou un rei de constitució feble però de fort esperit; fou contemporitzador i sagaç, i va portar el seu petit regne a ser un gran estat. Durant el seu regnat la ciutat de Pèrgam va esdevenir un lloc pròsper; hi va construir nombroses obres tant decoratives com d'edificis i va fundar la famosa Biblioteca de Pèrgam que era l'única rival de la Biblioteca d'Alexandria. Durant tota la seva vida va mantenir l'amistat amb els seus tres germans que li van donar igualment suport; el germà gran, Àtal, el va succeir, ja que el fill d'Èumenes, que també es deia Àtal, era un infant.
