Prúsies II
De Viquipèdia
Prúsies II (Prusias, Προυσίας) fou rei de Bitínia del 180 aC al 149 aC conegut com Kynegos (Casador).
Era fill de Prúsies I al que va succeir vers el 180 aC (el 183 aC encara regnava Prúsies I i el 179 aC apareix un Prúsies en un tractat entre Èumenes II de Pèrgam i Farnaces I del Pont que probablement ja era Prúsies II.
El 171 aC quan va esclatar la guerra entre el regne de Macedònia i Roma, Prúsies, que poc abans havia demanat la ma de la germana del rei Perseu de Macedònia, va decidir restar neutral. El 169 aC, quan la manca de victòries romanes posaven als estats a favor de Perseu, va enviar una ambaixada a Roma per fer de mediador i obtenir una pau en termes acceptables, però la seva intervenció fou rebutjada pel senat romà.
El 168 aC després de la victòria romana, es va aliar a Roma i es va presentar davant els enviats romans vestit a la manera d'un esclau emancipat romà, i es va declara llibert del poble romà; el 167 aC va anar a Roma on va mirar d'obtenir el favor del senat amb similars actes d'adulació i servilisme; finalment va obtenir la renovació de l'aliança entre Bitínia i Roma i la cessió d'alguns territoris.
En endavant va enviar diverses ambaixades a Roma per queixar-se del rei Èumenes II de Pèrgam, que no van produir cap resultat; el 159 aC va morir Èumenes i la disputa entre Prúsies i el successor, Àtal II de Pèrgam, va portar a la guerra oberta vers el 156 aC; Prúsies fou victoriós inicialment i va derrotar a Àtal en una gran batalla; Àtal va haver de fugir cap a Pèrgam on va quedar assetjat, però Prúsies no va poder ocupar la ciutat.
Àtal va enviar una ambaixada a Roma a queixar-se de l'agressió i el senat romà va enviar una ambaixada a Prúsies amb orde de desistir de la guerra; inicialment va obeir però poc després va atacar novament a Àtal i el va empènyer altre cop a les muralles de la ciutat.
A l'any següent l'exèrcit de Pèrgam fou més afortunat, i al mateix temps va arribar una nova ambaixada romana ordenant la pau (154 aC).
Mentre el rei Prúsies havia perdut suport popular pels seus vicis i crueltats i el favor popular s'havia dirigit al seu fill Nicomedes; Prúsies va enviar al seu fill a Roma per apartar-lo del país però recelós de que conspirava va encarregar al seu ambaixador Menes de matar al jove príncep; Menes al veure que el senat tenia en alta consideració al jove príncep, va desobeir al seu senyor, i es va aliar amb l'ambaixador d'Àtal, Andrònic, en una conspiració per establir a Nicomedes al tron.
Quan Nicomedes, amb suport de Pèrgam, es va presentar a Bitínia, part del país li va donar suport; Prúsies poc podia fer en contra de la major part del país i de l'exèrcit de Pèrgam (i el encobert suport romà) i va quedar tancat a la ciutat de Nicomèdia; els habitants de la ciutat van obrir les portes i Prúsies fou mort al temple on s'havia refugiat (149 aC). El seu fill Nicomedes II Epífanes va pujar al tron.
Els autors antics el presenten com a deforme i viciós. Li apassionava la casera d'eon el malnom de Casador (Κυνηγός)
