Nicomedes II Epífanes

De Viquipèdia

Nicomedes II Epífanes (Nicomedes, Nikomédes Νικομήδης) fou rei de ínia del 149 aC al 128 aC.

Fou fill de Prúsies II. Va acompanyar al seu pare a Roma el 167 aC on foren rebuts favorablement pel senat romà. La creixent popularitat del jove príncep va provocar els temors del pare, que el va enviar com a una espècie d'hostatge a Roma.

El 155 aC era a Roma donant suport als ambaixadors del pare que reclamaven contra Àtal II de Pèrgam. Va romandre a Roma fins el 149 aC i durant aquest temps va obtenir el favor del senat, cosa que només va servir per incrementar els recels del pare que finalment va enviar a Menes a Roma com ambaixador i amb la missió secreta d'assassinar al príncep; però Menes, veient el favor del que gaudia Nicomedes, en lloc de complir les ordes rebudes les va comunicar al príncep i en aliança amb Andrònic, ambaixador d'Àtal II, van decidir enderrocar a Prúsies.

Nicomedes va sortir de Roma en secret i va desembarcar a l'Epir on va assolir obertament el títol de rei i es va dirigir a la cort d'Àtal on va rebre suport militar per les seves pretensions. Quan Nicomedes va entrar al Regne de Bitínia, els soldats i el poble van abandonar a Prúsies que es va refugiar a la ciutadella de Nicea des de on va escriure a Roma demanant ajut. El senat romà va enviar tres diputats però aquestos de fet es van retirar sense concretar res. Prúsies mentre s'havia traslladat a Nicomèdia, però la ciutat va obrir les portes a Nicomedes; el vell rei fou assassinat a l'altar de Júpiter per orde del fill (149 aC) que el va succeir.

Va regnar durant un llarg període (anteriorment es pensava que 58 anys del 149 aC al 91 aC, però després es va descobrir que van ser dos reis del mateix nom per aquest període). Va ajudar als romans en la guerra contra Aristònic de Pèrgam (131 aC) . Va morir el 128 aC i el va succeir el seu fill Nicomedes III Evergetes.