Regió de Mesopotàmia
De Viquipèdia
Mesopotàmia (Mesopotamia, Μεσοποταμία) vol dir "terra entre dos rius" i es va aplicar a la regió entre l'Eufrates i el Tigris, dividida en dues parts, la Baixa Mesopotàmia entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acosten a la mínima distancia, anomenada sovint Babilònia o Sumera; i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'accàdia (Akkad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Les muntanyes principals de la regió, situades a l'Alta Mesopotàmia foren el Mons Masius (Karja Baghlar) una de les branques del sud de les muntanyes del Taure; i les muntanyes Singaras (Sinjar) que són una extensió sud de les muntanyes Masius.
Els rius principals son l'Eufrates i el Tigris però n'hi ha d'altres menys importants entre els quals:
La regió va pertànyer a babilonis, perses, macedonis, selèucides, parts, armenis, romans, sassànides i àrabs.
Amb el perses va formar les satrapies de Babilònia i Assíria (Baixa i Alta Mesopotàmia), que van continuar en línies generals amb els selèucides tot i que la seva administració provincial, com la dels parts, és desconeguda. Petits prínceps o caps locals existien dins a les comarques, i alguns de l'Alta Mesopotàmia van passar a Armènia vers el segle I aC mentre altres van romandre sota domini part. Armenia va caure sota control de Roma el 65 aC així com Síria però la part essencial de Mesopotàmia (Alta i Baixa) va continuar sota domini dels reis parts.
En temps de l'Imperi Romà es dividia en dos parts: l'occidental o Osroene, oscilant entre Roma i Pàrtia, i la Mesopotàmia pròpia, domini part.
La regió fou conquerida per Trajà el 115 però abandonada el 117 per Adrià. Marc Aureli la va reconquerir el 166 si bé només l'Alta Mesopotàmia, que finalment Jovià va renunciar el 363.
