Cirenaica
De Viquipèdia
Cirenaica és una regió de Líbia que comprèn les províncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda. El seu nom deriva de la ciutat grega de Cirene.
El 1959, s'hi va descobrir petroli que ha esdevingut la seva principal riquesa econòmica (jaciments de Bir Zaltan i Wala entre d'altres). Les principals ciutats són Bengasi, Tubruq (Tobruk) Marsa, Al-Burayqa (terminal de l'oleoducte), Darna i Agedàbia.
Taula de continguts |
[edita] Història
Inicialment Cirenaica fou el nom del territori que fou sotmès a Cirene al temps del seu apogeu, i que anava des de Arae Philaenortum de Tripolitana, al peu del gran Sirtes, on feia frontera amb Cartago (a l'oest) i amb Egipte (al est), tenint la costa al nord, i el desert (amb límits indeterminats però que arribaven fins l'oasi de Fezzan antiga Fazània) al sud. El límit amb Egipte s'ha fixat a Quersonès Magne (Ras al-Tin) o be a Catabathmus Major (Marsa Sollom o Akabet al-Kebira), on encara és l'actual frontera, segons si Marmàrica es considerava part de Cirenaica o no.
[edita] Cirene grega
El país era poblat per tribus líbies (berbers) i els autors clàssics esmentes el Ausquisais (Auschisae) al oest, els Asbistais (Asbystae) al centre, i els Giligammes (Giligammae) al est. En temps d'Heròdot aquest pobles ja havien estat expulsat cap al interior pels colons grecs. El primer establiment grec fou fet per Batos (Battus en llatí) procedent de l'illa de Thera que després de fundar una colònia a una illeta de la costa oriental de Cirenaica (de nom Platea) va fundar Cirene mes al interior (631 aC) i va fundar la dinastia del Batiades que va tenir vuit reis. Va fundar les colònies de Teucheira (grec Teukeira), Hespèrides i després la ciutat de Barca, que juntament amb la pròpia Cirene i el seu port Apol·lònia, va formar l'original Pentàpolis Líbia. La dominació persa sota Cambises II de Pèrsia (rei de Pèrsia del 530 aC al 522 aC), i la virtual independència de Barca va afeblir Cirene i finalment la monarquia fou enderrocada i es va proclamar la República a la meitat del segle V aC.
- Vegeu l'article: Cirene
[edita] Domini Làgida
Quant Alexandre el gran va envair Egipte, Cirene es va aliar amb Macedònia i a la seva mort va passar a ser una dependència d'Egipte, dominat per Ptolomeu Sòter el 321 aC.
El ptolomeus o làgides van fundar noves ciutats o van canviar el nom a d'altres i la regió va gaudir d'una certa prosperitat, i es van establir durant el seu regnat un nombre considerable de jueus. Hespèrides fou rebatejada Berenice; Teucheira va passar a dir-se Arsinoe; Barca fou eclipsada pel seu port, convertit en ciutat sota el nom de Ptolemaïs (Ptolemaida), i Cirene també va començar a decaure en favor del seu port Apol·lònia. La regió va perdre el nom de Cirenaica i es va passar a dir Pentàpolis o Pentàpolis Líbia i les cinc ciutats foren Cirene, Apol·lònia, Ptolemaida, Arsinoe i Berenice.
El darrer rei egipci Apió, que era fill bastard de Ptolomeu Fiscó, va obtenir el regne de Cirenaica el 117 aC a la mort del seu pare. Va deixar el regne a Roma pel seu testament, quant va morir l'any 95 aC.
[edita] Província romana
Inicialment els romans en van assolir l'administració i van garantir la llibertat de les ciutats a les que van atribuir el control del regne, només cobrant un tribut o taxa, però com que van esclatar lluites entre les cinc ciutats i com que Lucul·le va fer un intent de reconciliació (per ordre de Sul·la) que no va reeixir, es va decidir convertir-la en província romana (probablement el 75 aC). La província es va dir Cirenaica o Cirene i també Pentàpolis Cirenaica o Pentàpolis Líbia (tal i com es deia en temps dels Ptolomeus), o Regió Pentapolitana.
Després de la conquesta de Creta per Quint Metel Crètic el 67 aC, l'illa fou unida a la Cirenaica sota el nom de Creta-Cirene o Creta i Cirene, que fou província senatorial governada per un propretor amb títol de procònsol, que tenia un llegat i un o dos questors.
Sota Constantí el gran les dos províncies es van separar i es van crear les de Creta i de Líbia Superior, aquesta darrera sota el govern d'un praeses. Durant el domini romà la línea divisòria provincial passava al oest de Quersonès Magne. El 115 els jueus de Cirenaica, com els de Xipre i altres, es van revoltar i van matar a milers de grecs i romans i nomes foren derrotats el 116 amb molta dificultat. Les milers de víctimes (unes dues-centes mil) va enfonsar l'economia i va facilitar els atacs de les tribus "barbares" del sud, que van començar a fer incursions cada vegada mes atrevides. A això es van afegir plagues de llagosta i algun terratrèmol. Al començament del segle V l'estat de la regió era pesim segons el descriu Sinesi, bisbe de Ptolomaida. El 616 el rei persa Khusraw va dominar la regió i va liquidar les restes de les colònies gregues de manera tan completa que quant van arribar els àrabs (647 aC) casi be tot era destruït.
