Cirenaica
De Viquip??dia
Cirenaica ??s una regi?? de L??bia que compr??n les prov??ncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda. El seu nom deriva de la ciutat grega de Cirene.
El 1959, s'hi va descobrir petroli que ha esdevingut la seva principal riquesa econ??mica (jaciments de Bir Zaltan i Wala entre d'altres). Les principals ciutats s??n Bengasi, Tubruq (Tobruk) Marsa, Al-Burayqa (terminal de l'oleoducte), Darna i Aged??bia.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
Inicialment Cirenaica fou el nom del territori que fou sotm??s a Cirene al temps del seu apogeu, i que anava des de Arae Philaenortum de Tripolitana, al peu del gran Sirtes, on feia frontera amb Cartago (a l'oest) i amb Egipte (al est), tenint la costa al nord, i el desert (amb l??mits indeterminats per?? que arribaven fins l'oasi de Fezzan antiga Faz??nia) al sud. El l??mit amb Egipte s'ha fixat a Querson??s Magne (Ras al-Tin) o be a Catabathmus Major (Marsa Sollom o Akabet al-Kebira), on encara ??s l'actual frontera, segons si Marm??rica es considerava part de Cirenaica o no.
[edita] Cirene grega
El pa??s era poblat per tribus l??bies (berbers) i els autors cl??ssics esmentes el Ausquisais (Auschisae) al oest, els Asbistais (Asbystae) al centre, i els Giligammes (Giligammae) al est. En temps d'Her??dot aquest pobles ja havien estat expulsat cap al interior pels colons grecs. El primer establiment grec fou fet per Batos (Battus en llat??) procedent de l'illa de Thera que despr??s de fundar una col??nia a una illeta de la costa oriental de Cirenaica (de nom Platea) va fundar Cirene mes al interior (631 aC) i va fundar la dinastia del Batiades que va tenir vuit reis. Va fundar les col??nies de Teucheira (grec Teukeira), Hesp??rides i despr??s la ciutat de Barca, que juntament amb la pr??pia Cirene i el seu port Apol??l??nia, va formar l'original Pent??polis L??bia. La dominaci?? persa sota Cambises II de P??rsia (rei de P??rsia del 530 aC al 522 aC), i la virtual independ??ncia de Barca va afeblir Cirene i finalment la monarquia fou enderrocada i es va proclamar la Rep??blica a la meitat del segle V aC.
- Vegeu l'article: Cirene
[edita] Domini L??gida
Quant Alexandre el gran va envair Egipte, Cirene es va aliar amb Maced??nia i a la seva mort va passar a ser una depend??ncia d'Egipte, dominat per Ptolomeu S??ter el 321 aC.
El ptolomeus o l??gides van fundar noves ciutats o van canviar el nom a d'altres i la regi?? va gaudir d'una certa prosperitat, i es van establir durant el seu regnat un nombre considerable de jueus. Hesp??rides fou rebatejada Berenice; Teucheira va passar a dir-se Arsinoe; Barca fou eclipsada pel seu port, convertit en ciutat sota el nom de Ptolema??s (Ptolemaida), i Cirene tamb?? va comen??ar a decaure en favor del seu port Apol??l??nia. La regi?? va perdre el nom de Cirenaica i es va passar a dir Pent??polis o Pent??polis L??bia i les cinc ciutats foren Cirene, Apol??l??nia, Ptolemaida, Arsinoe i Berenice.
El darrer rei egipci Api??, que era fill bastard de Ptolomeu Fisc??, va obtenir el regne de Cirenaica el 117 aC a la mort del seu pare. Va deixar el regne a Roma pel seu testament, quant va morir l'any 95 aC.
[edita] Prov??ncia romana
Inicialment els romans en van assolir l'administraci?? i van garantir la llibertat de les ciutats a les que van atribuir el control del regne, nom??s cobrant un tribut o taxa, per?? com que van esclatar lluites entre les cinc ciutats i com que Lucul??le va fer un intent de reconciliaci?? (per ordre de Sul??la) que no va reeixir, es va decidir convertir-la en prov??ncia romana (probablement el 75 aC). La prov??ncia es va dir Cirenaica o Cirene i tamb?? Pent??polis Cirenaica o Pent??polis L??bia (tal i com es deia en temps dels Ptolomeus), o Regi?? Pentapolitana.
Despr??s de la conquesta de Creta per Quint Metel Cr??tic el 67 aC, l'illa fou unida a la Cirenaica sota el nom de Creta-Cirene o Creta i Cirene, que fou prov??ncia senatorial governada per un propretor amb t??tol de proc??nsol, que tenia un llegat i un o dos questors.
Sota Constant?? el gran les dos prov??ncies es van separar i es van crear les de Creta i de L??bia Superior, aquesta darrera sota el govern d'un praeses. Durant el domini rom?? la l??nea divis??ria provincial passava al oest de Querson??s Magne. El 115 els jueus de Cirenaica, com els de Xipre i altres, es van revoltar i van matar a milers de grecs i romans i nomes foren derrotats el 116 amb molta dificultat. Les milers de v??ctimes (unes dues-centes mil) va enfonsar l'economia i va facilitar els atacs de les tribus "barbares" del sud, que van comen??ar a fer incursions cada vegada mes atrevides. A aix?? es van afegir plagues de llagosta i algun terratr??mol. Al comen??ament del segle V l'estat de la regi?? era pesim segons el descriu Sinesi, bisbe de Ptolomaida. El 616 el rei persa Khusraw va dominar la regi?? i va liquidar les restes de les col??nies gregues de manera tan completa que quant van arribar els ??rabs (647 aC) casi be tot era destru??t.
