Asyut

De Viquipèdia

Asiut o Asyut és una ciutat d'Egipte, la més gran de l'Alt Egipte, a uns 320 km al sud del Caire. Població estimada el 2005, vers 500.000 habitants (pendent del cens del 2006). Està a 226 metres sobre el nivell del mar.

Es capital de la governació d'Asyut, amb una superfície de 1553 km2 i una població d’uns tres milions i mig d’habitants (3.290.000 el 2002), amb un espectacular creixement: 200.000 habitants el 1872, 1.000.000 el 1925, 2000.000 el 1980, i 3000.000 el 2000.

[edita] Població i economia

La població és majoritàriament àrab però amb una forta minoria de coptes avui en recessió.

La regió és principalment agrícola i els productes principals son el cotó i el gra. El canal d'Ibrahimiyya proveeix d’aigua la regió. Hi ha alguna indústria d’estores. El turisme té un pol d’atracció a la propera illa de Banana.

[edita] Edificis i monuments

La ciutat és seu d’una universitat, la tercera més important d'Egipte després de la del Caire i la d'Alexandria.

Al nord de la ciutat hi ha l’antiga resclosa britànica, del segle XIX, que regulava el nivell de l'aigua del Nil al canal d'Ibrahimiyya.

Un edifici notable és l'Orfenat Lillian Trasher, fundat per una nord-americana de Jacksonville que el 1910 va anar a viure a Egipte, on va morir el 1961; és destinat sobretot a la població copta.

Com a monument antic, només resta la necròpolis d'Asyut, on foren enterrats alguns governadors de la regió en temps de les dinasties XI i XII.

[edita] Història

Ja existia a l’època faraònica amb el nom de Siut o Syut, i fou la capital del nomós XIII de l'Alt Egipte. Els grecs la van anomenar Licòpolis (Ciutat del Llop, Lykopolis), segurament per la importància dels deus xacals Wepwawet (obridors de camins) i d'Anubis.

Va seguir els destins d'Egipte passant per mans d’assiris, grecs, romans, bizantins, àrabs i otomans o turcs, però sense patir mai destruccions greus.

Fou la ciutat natal de Plotí (nascut el 205), un neoplatonista que va estudiar amb el fundador del moviment neoplatonista Ammoni. També hi va néixer Joan de Licòpolis (+394), un sant d'Egipte, fuster que es va retirar al desert i va viure com anacoreta, fou profeta ja que va predir alguns fets com per exemple la victòria de l'emperador Teodosi sobre Màxim i Eugeni, i va fundar la filosofia basada en la unió de l'ànima amb déu a través de la contemplació.

Durant la dominació otomana era mercat d’esclaus i encara era el més important mercat més tard del 1850.