Asyut

De Viquip??dia

Asiut o Asyut ??s una ciutat d'Egipte, la m??s gran de l'Alt Egipte, a uns 320 km al sud del Caire. Poblaci?? estimada el 2005, vers 500.000 habitants (pendent del cens del 2006). Est?? a 226 metres sobre el nivell del mar.

Es capital de la governaci?? d'Asyut, amb una superf??cie de 1553 km2 i una poblaci?? d???uns tres milions i mig d???habitants (3.290.000 el 2002), amb un espectacular creixement: 200.000 habitants el 1872, 1.000.000 el 1925, 2000.000 el 1980, i 3000.000 el 2000.

[edita] Poblaci?? i economia

La poblaci?? ??s majorit??riament ??rab per?? amb una forta minoria de coptes avui en recessi??.

La regi?? ??s principalment agr??cola i els productes principals son el cot?? i el gra. El canal d'Ibrahimiyya proveeix d???aigua la regi??. Hi ha alguna ind??stria d???estores. El turisme t?? un pol d???atracci?? a la propera illa de Banana.

[edita] Edificis i monuments

La ciutat ??s seu d???una universitat, la tercera m??s important d'Egipte despr??s de la del Caire i la d'Alexandria.

Al nord de la ciutat hi ha l???antiga resclosa brit??nica, del segle XIX, que regulava el nivell de l'aigua del Nil al canal d'Ibrahimiyya.

Un edifici notable ??s l'Orfenat Lillian Trasher, fundat per una nord-americana de Jacksonville que el 1910 va anar a viure a Egipte, on va morir el 1961; ??s destinat sobretot a la poblaci?? copta.

Com a monument antic, nom??s resta la necr??polis d'Asyut, on foren enterrats alguns governadors de la regi?? en temps de les dinasties XI i XII.

[edita] Hist??ria

Ja existia a l?????poca fara??nica amb el nom de Siut o Syut, i fou la capital del nom??s XIII de l'Alt Egipte. Els grecs la van anomenar Lic??polis (Ciutat del Llop, Lykopolis), segurament per la import??ncia dels deus xacals Wepwawet (obridors de camins) i d'Anubis.

Va seguir els destins d'Egipte passant per mans d???assiris, grecs, romans, bizantins, ??rabs i otomans o turcs, per?? sense patir mai destruccions greus.

Fou la ciutat natal de Plot?? (nascut el 205), un neoplatonista que va estudiar amb el fundador del moviment neoplatonista Ammoni. Tamb?? hi va n??ixer Joan de Lic??polis (+394), un sant d'Egipte, fuster que es va retirar al desert i va viure com anacoreta, fou profeta ja que va predir alguns fets com per exemple la vict??ria de l'emperador Teodosi sobre M??xim i Eugeni, i va fundar la filosofia basada en la uni?? de l'??nima amb d??u a trav??s de la contemplaci??.

Durant la dominaci?? otomana era mercat d???esclaus i encara era el m??s important mercat m??s tard del 1850.