Arquitectura de l'antic Egipte
De Viquip??dia
 |
Aquest article ??s un candidat per a la ??contribuci?? de la quinzena??. |
L'arquitectura de l'antic Egipte es caracteritza pels seus monuments de pedra, en grans blocs, amb s??lides columnes. S'aconsegueix gr??cies als coneixements matem??tics i geom??trics, l'exist??ncia d'artistes i artesans molt experimentats, organitzats i l'abund??ncia de pedra f??cilment tallable. Treballaven pedres calc??ries i gran??tiques, que transformaven en blocs regulars i de superf??cie llisa (carreus). Les construccions m??s originals d'aquesta arquitectura s??n les pir??mides, els temples i les tombes. Aquestes obres, colossals i monumentals, pretenien durar eternament i manifestar al llarg del temps el poder del fara?? i dels sacerdots.
Taula de continguts |
[edita] El colossalisme arquitect??nic
La construcci?? en pedra es treballa en formes geom??triques (carreus). No s??n pedres toscament desbastades, com ??s el cas dels meg??lits, sin?? que s??n peces de mesures precises que permeten construir edificis i murs de perfils rectes.
La caracter??stica m??s evident de l'arquitectura de l'antic Egipte ??s el seu colossalisme: la construcci?? era desproporcionada en relaci?? a la seva funci??, car no era necessari un monument funerari tan immens per enterrar un fara??, ni els temples egipcis congregaven tantes persones. L'edificaci?? desborda l'escala humana de forma premeditada i s'imposa per la seva grand??ria a l'??nima dels espectadors i imposa un sentiment de temor.
??s una arquitectura allindada, que desconeix els principis de la construcci?? en forma d'arc; per tant, es fonamenta, exclusivament, en l??nies horitzontals i verticals, o com en les pir??mides, en una formaci?? en diagonal.
A l'arquitectura religiosa la columna ??s un element sustentador de la coberta plana i, alhora, un element decoratiu que recorda la forma vegetal de la palmera, les fulles de lotus o de papirus.
[edita] Formes d'enterrament: mastaba, pir??mide i hipogeu
La forma m??s antiga d'enterrament ??s la mastaba, de forma tronco-piramidal. Cap a l'any 3000 aC ??s la tomba dels personatges notables, sacerdots o nobles, i dels primers faraons.
L'acumulaci?? de poder i el desig de grandesa en la figura del fara?? donen lloc a la superposici?? de mastabes per distingir la tomba del rei; aix?? neix la pir??mide esglaonada. A partir del 2700 aC, la pir??mide distingeix la tomba fara??nica de les dels grans dignataris. Corresponen a la IV dinastia les grans pir??mides de Gizeh (entre el 2600 i el 2500 aC); la m??s imponent ??s la de Keops (de 137 metres), que sobresurt al costat de les de Kefren i Micer??.
L'interior de les pir??mides ??s un conjunt de galeries, pous i cambres, extraordin??riament complicat, a fi d'evitar el saqueig dels riqu??ssims aixovars.
Durant la XVIII dinastia, el centre pol??tic de l'Antic Egipte es trasllada al sud, a Tebes, a la Vall dels Reis, on es construeix un nou tipus de tomba excavada en el vessant d'una muntanya, dins la roca. ??s l' hipogeu. Aquest mant?? la disposici?? interior laber??ntica, per?? s'enriqueix amb pintures i les tombes posseeixen un aixovar molt ric, com en el tresor de Tutankamon.
[edita] Temples
Cap l'any 1580 aC, la XVIII dinastia impulsa, tamb??, la construcci?? de temples immensos. La grandiositat d'aquests espais ??s enlluernadora en un intent de glorificar els d??us i els sobirans. Influenciats pel paisatge horitzontal, a l'antic Egipte es cobriren els temples amb una estructura amb llindes, sistema que implicava la utilitzaci?? d'abundants columnes inspirades en la natura.
Els reis guerrers, com els Rams??s i Tutm??s, s??n els impulsors dels temples gegantins, que s'adeq??en als nous ideals de domini territorial Rams??s II acaba el temple de Luxor, i Tutm??s III man?? edificar el de Karnak. Els atris, els patis, les columnes i les escultures enormes produeixen una sensaci?? de poder.
[edita] Speos
Als volts de 1500 aC, la reina Hatsheosyt mana construir temples excavats en l'interior d'un tur?? com el de Deir el-Bahari. ??s el tipus de temple anomenat speos, que repeteix Rams??s II a Abu Simbel i que pot ser considerat l'antecedent de l'esperit grec quant al prop??sit de fondre la bellesa de l'arquitectura amb la de l'espai natural.
