Sant Atanasi d'Alexandria

De Viquip??dia

Sant Atanasi d'Alexandria fou un arquebisbe i sant nascut a Alexandria a finals del segle III (vers 296).

La seva educaci?? va c??rrer a c??rrec d'Alexandre d'Alexandria, primat d'Egipte, i va adquirir un gran coneixement de les escriptures. Va visitar l'eremita Sant Antoni del que despr??s en va escriure la biografia. Ja de jove va donar suport a Alexandre contra els intents dels arrians. Va participar com ardiaca al Concili de Nicea (325); un any despr??s va morir Alexandre, que havia recomanat Atanasi per successor. Aviat fou elegit formalment.

El 331 Arri va fer formal submissi?? a la fe cat??lica i aix?? va semblar suficient a l'emperador, i Atanasi va rebre l'ordre d'admetre l'ex-cap heretge a l'esgl??sia d'Alexandria, per?? Atanasi s'hi va negar. Tamb?? es va enfrontar a la secta dels melecians o meletians, que el van acusar de certs fets davant l'emperador per?? fou absolt.

Per?? les acusacions es van renovar i fou fins i tot acusat de la mort d'Arseni, bisbe de Hipselis a l'Alt Egipte (que per un temps va romandre amagat per donar veracitat a la acusaci??). Atanasi va aconseguir trobar Arseni, que era a Tir, i finalment fou absolt.

Noves acusacions li foren llan??ades dos anys despr??s i es va convocar un concili a Tir, on encara que no es van poder provar, Atanasi fou deposat, i se li va prohibir acostar-se a Alexandria. Llavors se'n va anar a Constantinoble i va demanar just??cia a l'emperador. Aquest va cridar els seus acusadors a la seva presencia, i aquestos encara van afegir noves acusacions i finalment Atanasi fou desterrat a la G??l??lia.

Se'n va anar a Tr??veris (336) on fou rebut per Maxim??, bisbe de la ciutat i va estar all?? un temps. El clergat alexandr?? va acabar demanant el seu restabliment amb el suport de l'eremita Antoni, per?? l'emperador no ho va acceptar.

El 337 va morir l'emperador. El 338 fou restablert a la seva seu per Constant?? II per?? aviat els seus enemics van tornar a buscar la seva destituci??. Un concili fet a Antioquia va aconseguir nomenar Pistus (Piste) com arquebisbe d'Alexandria en lloc d'Atanasi. Aquest va convocar un contra concili a Alexandria. Les dues parts van sotmetre la disputa a Juli I, bisbe (Papa) de Roma que va demanar la presencia de les dos parts, que no fou possible.

El 340 Constant?? II fou assassinat i a l'any seg??ent un nou concili a Antioquia va tornar a condemnar Atanasi, aquesta vegada per assolir l'arquebisbat despr??s de haver estat deposat per anteriors concilis. Eusebi Emis?? fou nomenat arquebisbe, i quan aquest va refusar fou nomenat Gregori de Capad??cia, que prengu?? possessi?? el 341 en mig de violentes protestes i enfrontaments entre els dos b??ndols que no va poder tallar el prefecte (governador) d'Egipte, Filagri, que acompanyava a Gregori.

Atanasi va fugir a Roma on fou rebut per Juli, que va convocar un concili a la Ciutat Eterna per arreglar els afers entre les dues parts; el concili es va celebrar el 342 per?? els adversaris d'Atanasi no hi van compar??ixer.

Un nou concili es va celebrar a Sardica (Sofia) al que els arrians van prometre assistir per?? amb la condici?? que Atanasi en fora excl??s. Finalment el concili va declarar la innoc??ncia d'Atanasi i els seus seguidors, i el va restaurar com a arquebisbe.

El 349 Gregori de Capad??cia va morir assassinat a Alexandria i es va aprofitar per demanar a l'emperador la reposici?? d'Atanasi, encara pendent. L'emperador va accedir i Atanasi va tornar a la capital eg??pcia i va iniciar la venjan??a contra els arrians, per?? aquestos van estar protegits per l'emperador Constant??; en un concili a Arle (353) i un a Mil?? (355) es va demanar la condemna d'Atanasi, aconseguida al segon.

Els seus partidaris, com el bisbe (Papa) Liberi de Roma (el primer Papa que no fou sant), van haver de capitular davant els desitjos de l'emperador. Finalment fou obligat per la for??a a sortir d'Alexandria per ordre de l'emperador, que hi va enviar Siri?? (Syrianus). Atanasi es va retirar al desert i Jordi de Capad??cia va ocupar la seu. Es va iniciar la busca d'Atanasi que es va poder amagar merc??s a l'ajut d'alguns monjos.

Constanci II va morir el 361 i el va succeir Juli?? l'Ap??stata que va ordenar la restauraci?? dels bisbes expulsats pel seu antecessor. Jordi de Capad??cia fou mort en un tumult i Atanasi es va poder reinstal??lar a la seva seu amb facilitat.

Una vegada mes el seu excessiu zel va provocar les queixes i Juli?? en va ordenar la deposici?? al cap de poc temps, desterrant-lo no sols d'Alexandria sin?? d'Egipte. Atanasi es va tornar a escapar al desert (362) i a la mort de Juli?? es va tornar a presentar a Alexandria per ordre del nou emperador, Jovi??, que tot i les denuncies contra Atanasi que van seguir, el va mantenir en el c??rrec.

Jovi?? no va regnar gaire temps (363-364) per?? es va mantenir sota Valentini?? I. En aquestos anys va escriure la vida de Sant Antoni i dos tractats sobre la doctrina de la Trinitat.

El 367 Valentini?? va emetre un edicte ordenant la deposici?? de tots els bisbes que havien tornat a les seves seus despr??s de la mort de Constanci II i per cinquena vegada Atanasi fou deposat. Aquesta vegada l'exili nom??s va durar uns mesos doncs el mateix Valentini?? el va tornar a cridar al cap de poc per raons desconegudes. Son excessiu zel, i com r??plica morda?? als seus escrits, don?? peu a l'expressi?? Athanasius contra mundum emprada per qualificar una persona amargada i agre, que lluita contra tothom.

Fins a la seva mort el 373 va romandre a Alexandria governant sense oposici??. Fou arquebisbe per 46 anys.

Atanasi fou soterrat a Alexandria, i m??s tard transferit a It??lia, fins que, el 15 de maig de l'any 1973 i com conseq????ncia de la seva visita a Roma, el Papa (Copte) Xenuda III restitu?? les seves rel??quies a la catedral copta de Sant Marc, al Caire.

Les seves obres principals son Oratio contraGentes, Oratio de Incarnatione, Encyclica ad Episcopos Epistola, Apologia contra Arianos, Epistola de Nicaenis Decretis, Epistola ad Episcopos Aegypti et Libyae, Apologia ad Imperatorem Constantium, Apologia de Fuga sua, Historia Arianorum ad Monachos, Orationes quatuor contra Arianos, Epistolae quatuor ad Serapionem, Epistola de Synodis Arimini et Seleuciae, Vita Antonii, Liber de Incarnatione Dei Verbi et c. Arianos