Jordi de Capad??cia

De Viquip??dia

Jordi de Capad??cia fou un heretge, perseguidor i bisbe usurpador de la seu d'Atanasi d'Alexandria, per?? sant de l'esgl??sia cat??lica.

Segon Ammi?? va n??ixer a Epifania a Cil??cia, per?? en general se'l considera nascut a Capad??cia. Gregori Nazianz?? diu que era de mala fam??lia (??????????????? ????? ??????????); el descriu com un "par??sit" capa?? de vendre's a si mateix.

Va obtenir un treball de subministrament de menjar a l'ex??rcit per?? va perdre el c??rrec al descobrir-se alguna defraudaci??, i es va poder escapar per poc, nom??s amb un c??stig no massa greu.

Despr??s va anar d'una ciutat a un altra, i d'una prov??ncia a un altra fins que es va establir a Alexandria. Probablement va exercir algun ofici imperial que hauria obtingut per suborn d'algun eunuc dels que tenien influencia a la cort de Constanci II.

Atanasi dona noticia d'aquest nomenament i l'esmenta ??????????????????????, "peculator", per?? no ??s clar si es refereix a la seva antiga delinq????ncia o a algun c??rrec nou. No consta en cap moment que fou cristi??, per?? com que Constanci II era arri?? va defensar aquestes doctrines per inter??s.

Expulsat Anastasi de la seu d'Alexandria va ocupar el c??rrec de bisbe arria Gregori, que va encarregar algunes feines a Jordi. Gregori es va fer impopular entre els mateixos arrians per els diversos conflictes i perqu?? no el consideraven prou ferm en les seves creences. La persecuci?? dels trinitaris per ordre de l'emperador ja havia comen??a, sota la direcci?? de Sebasti??, el comandant de les tropes d'Egipte. Trenta bisbes foren deportats als oasis o altres llocs i molts van morir al seu exili o pel cam??.

L'arri?? Gregori fou deposat per un s??node a Antioquia (356) i nomenat Jordi, considerat poc escrupol??s per fer prevaler les directrius imperials i accessible als guanys f??cils; Constanci va enviar al comte Heracli per aconseguir el suport dels alexandrins al nomenament i ho va aconseguir amb la promesa de toler??ncia per altres creences i l'emperador en una carta a Jordi li recomanava ser el bisbe de tots els alexandrins i no nom??s dels arrians. Per?? de fet la persecuci?? dels trinitaris no es va aturar. Atanasi que havia estat desterrat, es va escapar i va estar amagat esperant la mort de Jordi. Revoltats els trinitaris, Jordi va haver de fugir i els trinitaris van recuperar les seves seus, per?? oficials bizantins van anar a Egipte i van restablir als arrians expulsant als ortodoxos; Jordi, restaurat, va esdevenir m??s tir??, tant contra els seus enemics com per obtenir riqueses i va intentar obtenir beneficis imperials, i monopolis comercials.

Jordi va convocar un concili arri?? a Sel??ucia (359) on els mateixos arrians es va aixecar contra ell i el van declarar deposat, declaraci?? que no fou seguida de cap efecte; i despr??s va convocar un altre concili a Constantinoble (360).

La seva caiguda es va produir per la seva persecuci?? dels pagans: l'emperador havia donat els terrenys d'un antic temple de Mitra o del Sol als cristians i quan es va construir un temple es van trobar restes de l'antic, est??tues, elements cerimonials, i ossos humans, coses que foren exposades al p??blic pels cristians com a burla. Els pagans estaven enfurismats i llavors va arribar la noticia de la mort de Constanci II (novembre del 361) i la pujada al tron de Juli?? l'Ap??stata, conegut per les seves creences paganes, i l'execuci?? d'Artemi, ex governador d'Egipte, i es van revoltar.

En aquest moment Jordi estava presidint un s??node a Alexandria en el que fou for??at a condemnar les seves pr??pies opinions; els revoltats van entrar al lloc del s??node i l'hagueren matat si no hagu??s estat protegit per les autoritats que per calmar els ??nims el van empresonar, per?? als pocs dies la multitud va assaltar la pres?? i el va matar i el va passejar per la ciutat damunt un camell, destruint les seves restes (desembre del 361).

Tot i que era un ignorant al menys en temes religiosos, va deixar una valuosa biblioteca que Juli?? va fer portar a Antioquia pel seu ??s personal. Els arrians van acusar a Anastasi d'haver instigat la mort de Jordi.

Fou fet sant tants pels romans com pels grecs, perqu?? va morir a mans dels pagans m??s que per les seves virtuts. La seva canonitzaci?? es va produir vers el 494 pel Papa Gelasi I, per?? els seus fets foren considerats ap??crifs i escrits per her??tics.

Posteriorment diverses actes van deformar totalment la seva hist??ria i el van fer un soldat del temps de Diocleci?? que va patir el martiri i on el seu antagonista Atanasi es presentat com un mag oposat al cristianisme i despr??s convertit i martiritzat; la ciutat d'Alexandria es substitueix per l'emperadriu Alexandra, la dona de Diocleci??, que tamb?? es va convertir i va patir martiri. La hist??ria del drac apareix ja molt m??s tard, i el drac o monstre representa al fugitiu Atanasi, i el llac sembla ser el Mareotis prop d'una ciutat anomenada Silena a L??bia, que seria Alexandria. Els grecs l'anomenen ???????????????????????? (el victori??s) i fou un dels sants escollit pels croats com a patr?? i despr??s adoptat per diversos estats medievals. Per aquesta figura llegendaria vegeu Sant Jordi.